El turisme impulsa la creació d’un rècord de 600.000 llocs de treball en tres mesos
La Vanguardia. L’economia supera els 21 milions d’ocupats per primera vegada, segons l’EPA.
Amb més d’un rècord inclòs, el mercat laboral sobreviu als temors de desaccelerament. Tant l’ ocupació com la taxa d’atur van millorar el segon trimestre gràcies a la contractació de l’estiu i el factor de la Setmana Santa, que va ser a l’abril. S’aconsegueix, però, lliurant-se gairebé completament als serveis i el turisme per mantenir l’empenta.
Aquesta és la imatge que dibuixa l’ Enquesta de Població Activa (EPA) que es va presentar ahir. Entre l’abril i el juny es van crear 603.900 llocs de treball, una xifra mai vista en la sèrie històrica, que es remunta al 2002. Els ocupats arriben a 21,05 milions, cosa que trenca l’anhelada barrera dels 21 milions per primera vegada. Al seu torn, l’atur cau 365.300 persones, fins als 2,7 milions en total. Això redueix la taxa d’atur 1,7 punts, a un
11,6%, mínims des del 2008. Són “dades extraordinàries que demostren la fortalesa de la nostra economia”, va destacar el president del Govern central en funcions, Pedro Sánchez, a les xarxes socials.
En uns mesos ja marcats per la contractació per a l’estiu, l’ ocupació que es crea és gairebé tota al sector serveis –turisme, restauració, lleure, etc.–, amb 606.000 llocs més. D’aquests últims, l’hostaleria se n’atribueix 270.900, repartits entre serveis de menjars, begudes i allotjaments. Al marge, la construcció afegeix 60.900 empleats, un altre sector que marca el pas.
Després d’ esquivar la crisi de la covid, l’ ocupació, com l’economia, torna a mirar cap al sector turístic.
Una mostra de salut del mercat és que la majoria de l’ ocupació ve de les empreses privades. Hi ha 610.100 nous llocs en l’àmbit privat, mentre que el públic en destrueix 6.200. A més, després de la reforma laboral, el gruix són indefinits: un 81% dels nous assalariats ho són. Per la patronal CEOE, “confirma l’esforç de les empreses per mantenir i generar nous llocs de treball”. L’organització afirma que l’acord de pujades salarials pactat amb els sindicats “ha creat un marc d’estabilitat i reducció d’incerteses que afavoreix la creació d’ocupació”. Els autònoms sumen 97.300 llocs a les seves files.
La segona meitat de l’any suposarà un desafiament pel possible alentiment en l’activitat
Malgrat el panorama positiu, hi ha punts negres. Sobretot per a la indústria, que va destruir 64.500 llocs de treball arrossegada per la manufactura. “Les dades de l’EPA són bastant positives, sorprenen favorablement. Però en la indústria són dolentes”, analitza María Jesús Fernández, economista sènior de Funcas. És el tercer trimestre de caigudes seguit. L’agricultura tampoc no sobresurt, amb 1.500 llocs de treball nous, dins de la tendència en segons trimestres. Les hores treballades també generen dubtes. Com en ocasions anteriors, hi ha un desacoblament i no creixen a la mateixa velocitat que l’ ocupació, va advertir Javier Blasco de Luna, director de The Adecco Group.
La població activa no dona tant marge a preguntes i assoleix màxims, amb 23,8 milions de persones. Són els que treballen o estan disposats a treballar. Passa perquè “el mercat atreu cada vegada més persones”, va assegurar Gonzalo García Andrés, secretari d’Estat d’ Economia. Des de Funcas detallen que la població estrangera “creix a un ritme molt intens, amb una taxa de creixement interanual d’un 10% en l’ocupació per a un 1,8% entre els espanyols. Són els ritmes més alts després de la crisi financera”.
L’atur es redueix a un 11,6%, però amoïna el constant retrocés de la indústria
Com és costum en aquests mesos, les autonomies més atractives per al turisme lideren la creació de llocs de treball. Catalunya (132.700 treballadors més) i les Balears (108.100) trenquen la barrera dels 100.000 llocs de treball generats. Madrid continua amb 77.300, i Andalusia, amb 52.600, en una tònica generalitzada, ja que avança l’ ocupació en totes les comunitats, tret de Ceuta. A la banda de l’ atur, el mateix: Catalunya, amb 70.400 persones, les Balears, amb 68.800, i Madrid, amb gairebé 50.000, lideren les caigudes. El turisme marca tendència: a les Balears, l’ atur cau un 58% d’un trimestre a un altre en l’època de més activitat de l’any. A Catalunya, l’ atur cau a un 8,4%, xifra més baixa en 15 anys. Continua sent alta i frena la competitivitat, va afirmar Josep Ginesta, secretari general de Pimec.
Els sindicats van celebrar les dades, però van demanar de resoldre l’“elevada” parcialitat i l’atur de llarga durada, ja que un 40,4% dels aturats fa un any o més que busquen feina, va denunciar la UGT. “Un país no es pot resignar mai a tenir una taxa d’atur d’un 11,6%”, va assenyalar Unai Sordo, secretari general de CC.OO.
El desafiament és allargar la tendència fins a finals d’any. Les dades d’ atur registrat i afiliació mensuals ja van mostrar un fre al juny, l’última referència. S’avança, però menys. La segona meitat de l’any, la política restrictiva del Banc Central Europeu (BCE), amb els tipus, “tindrà l’efecte màxim” sobre les famílies, comenten a Funcas, i l’arribada de turistes i la seva despesa hauran tocat sostre. Deixaria menys marge per continuar creixent, “amb un alentiment que repercutirà en l’ ocupació”.