Blog

Deu del matí. Plaça Catalunya de Girona. Aquest espai, que connecta el Barri Vell amb l’Eixample de Girona, s’ha convertit en punt de sortida per a molts dels ciclistes que pernocten a la ciutat. Aquí és on comencen a pedalar després de consultar les rutes, que els porten a llocs com les Gavarres, la Vall del Llémena o a recórrer diferents punts de la xarxa viària.

Girona s’ha convertit en un dels destins internacionals que els ciclistes marquen sobre plànol. En aquest creixement exponencial hi han contribuït esportistes d’elit com Lance Armstrong, Johnny Weltz, David Millar o Jan Frodeno. Però més enllà dels ambaixadors, la ciutat també té cinc factors clau que l’han impulsada entre el col·lectiu. Els han identificat des de l’Institut de Recerca en Turisme (Insetur) de la UdG, en un estudi que es va publicar fa mig any a la revista especialitzada ‘Journal of Outdoor Recreation and Tourism’.

D’entrada, allò que atrau els ciclistes és la situació geogràfica. Perquè el territori té diferents tipus de terreny i també una xarxa de camins i carreteres que s’adapten a les diferents modalitats. I al costat d’aquest factor, també hi juga un pes important el clima- que possibilita poder entrenar-se gairebé tot l’any.

Completen la llista la connectivitat (estació de l’AVE, aeroport), la qualitat de vida a la ciutat i, fins i tot, l’anonimat (que permet als ciclistes d’elit passar desapercebuts). Tots aquests atractius es combinen amb un ecosistema que ha anat creixent vinculat al sector, dins el qual s’hi troben agències de viatges especialitzades o festivals internacionals com el Sea Otter Europe.

162 euros de despesa al dia

Més enllà de concretar per què Girona és atractiva, l’estudi de la UdG també posa xifres a l’impacte econòmic que genera el cicloturisme. En aquest cas, els investigadors es fan ressò d’una altra recerca que va posar el focus en els touroperadors de la demarcació. Les dades, en aquest cas, són del 2018 -no n’hi ha de més actuals- però ja permeten fer-se una idea d’allò que mou el sector.

Aquell any, el territori va rebre fins a 40.725 ciclistes que hi van fer estada. De mitjana, cadascun va estar-se deu dies a les comarques gironines i van fer-hi una despesa diària de 162,09 euros. Els autors de l’estudi van extrapolar-ho a tot l’any, i van calcular que l’impacte econòmic d’aquest turisme -comptant tant el directe com l’indirecte- ascendeix a 89 milions d’euros anuals.

“Tensió veïnal i pèrdua d’essència”

L’auge del turisme ciclista, però, és com les dues cares d’una moneda. Perquè si bé genera beneficis i aporta valors, no està exempt de riscos ni d’impactes. Aquí la veu més crítica la posen els veïns del Barri Vell, la part de la ciutat que s’ha convertit en l’epicentre del sector (on han proliferat negocis vinculats als ciclistes, tant comerços com de restauració).

“A banda de la gentrificació, i que s’ha perdut habitatge de lloguer que s’ha reconvertit en pisos turístics, hi ha nombrosos ciclistes que circulen sense tenir en compte les normes”, lamenta la presidenta de l’associació de veïns, Magalí Pons. I concreta: “Això genera tensió entre els qui vivim al barri, perquè sentim que ara mateix els ciclistes van per on volen i allà on volen”.

Per frenar-ho, d’entrada, els veïns del Barri Vell ja han decidit avançar-se. Per això editaran un tríptic informatiu -en català i anglès- on hi haurà un mapa dels carrers amb el sentit de circulació, s’hi recollirà la normativa i, també, les sancions en cas que s’incompleixi. El repartiran per bars, restaurants, negocis d’hostaleria i comerços vinculats al ciclisme, perquè l’entreguin als turistes.

Al costat d’aquesta part més pedagògica, Magalí Pons també explica que cal frenar aquells qui incompleixen la normativa “aplicant estrictament l’ordenança de circulació”. Fins i tot, si cal, fent que la Policia Municipal arribi a “confiscar les bicicletes” d’aquells qui se la salten. “Al capdavall, allò que demanem és que pedalin a una velocitat moderada, que no vagin en contra direcció o per damunt les voreres; és tan senzill com això”, demana la presidenta.

A més d’aquests problemes més vinculats amb el dia a dia, l’associació de veïns també lamenta que el cicloturisme s’afegeix a tot allò que ha fet “perdre l’essència” del Barri Vell. “La gent jove que vol intentar formar família al barri n’ha de marxar perquè tot és habitatge d’ús turístic; no hi ha vida, no hi ha negoci, aquelles botigues de fa temps tanquen perquè no tenen clients i en el seu lloc se n’obren per a ciclistes”, afirma Magalí Pons.

Un prisma amb diferents cares

El turisme ciclista és un prisma amb diferents cares. I per la seva importància, però també pels riscos, s’ha fet un lloc als programes per a aquest 28-M. Entre els alcaldables, hi ha plena sintonia a destacar-ne els valors i tot allò positiu que aporta per a la ciutat (salut, esport, promoció econòmica, etc.). Les discrepàncies apareixen a l’hora de parlar sobre com gestionar-lo. I també, quan es valora què s’ha fet fins ara.

La cap de llista de JxCat, Gemma Geis, recorda que aquest és un turisme “sostenible, de qualitat i que moltes ciutats voldrien”. I proposa impulsar un pla de benvinguda per integrar-lo, “per explicar als ciclistes com és Girona i quins són els seus valors”. Aquesta feina, subratlla, s’ha de fer de bracet amb el sector. I per això, ja avança que al seu programa hi porta crear un Patronat de Turisme Municipal “amb col·laboració publicoprivada” que serà qui “teixeixi aquestes estratègies conjuntes”.

Geis tampoc amaga, però, que les ordenances s’han de complir. “Òbviament hem de posar normes, però també hem de fer formació en civisme; i aquí, cal que tots plegats caminem tranquils”, diu l’alcaldable de JxCat. Per últim, Gemma Geis també creu que després de l’auge de negocis vinculats al sector que ha viscut el Barri Vell, “arribarà un punt en què això no pot tendir a l’infinit; i per tant, hi haurà d’haver un cert equilibri”. “No ho podem regular tot, però sí que hi ha d’haver espais de complicitat on l’Ajuntament pugui exercir el lideratge que permeti arribar a pactes i a acords”, subratlla.

“Cap regulació”

La visió de Guanyem Girona, però, és diametralment oposada. Lluc Salellas critica que l’Ajuntament no hagi fet “cap mena de regulació” amb el turisme ciclista. L’alcaldable admet que aporta visitants “de qualitat” i que les seves “externalitats negatives són menors”. Però també subratlla que, a Girona, ha “impactat directament” amb els habitatges d’ús turístic (HUT) i el comerç del Barri Vell.

“Hi ha un monocultiu de botigues i serveis vinculats al ciclisme; nosaltres creiem que és un error”, explica Salellas. Per això, Guanyem proposa ampliar el ventall comercial del Barri Vell amb una zona d’artesania, i aprofitar-ne la proximitat amb el campus de la UdG perquè s’hi instal·lin “projectes vinculats a l’àmbit de les lletres, les humanitats i l’educació”. “No es tracta de ser anti-res, sinó de proposar que hi hagi altres activitats més enllà de les que el mercat, per ell mateix, genera a la ciutat”, concreta l’alcaldable. “Si deixem que el turisme ciclista vagi quedant-se tot aquest espai, arribarà un punt en què la ciutadania se sentirà desvinculada del Barri Vell”, explica Salellas.

La cap de llista del PSC, Sílvia Paneque, assegura directament que “ha mancat lideratge públic” amb el turisme ciclista. “Ha anat creixent sense que el sector gairebé no hagi tingut interlocució amb l’Ajuntament”, diu la candidata. I ara, admet Paneque, hi ha el risc que els problemes de convivència o les tensions amb l’habitatge “puguin portar-nos a un confrontació no volguda del resident amb el ciclista, quan aquest és un turisme que ens interessa i és bo per a la ciutat, perquè està vinculat a l’esport, no crea problemes a l’espai públic durant les nits i té un poder adquisitiu alt”, afirma.

Els socialistes aposten per convertir Domeny en un pol del sector, aixecant-hi una “petita ciutat de la bicicleta” que inclogui un circuit de carretera per entrenar-se, botigues i locals especialitzats per al col·lectiu (també, de restauració). Paneque explica que el PSC proposa que el projecte se situï a l’oest de la ciutat “perquè es tracta d’una zona esponjada i és aquí on comencen i acaben moltes de les rutes” que fan els ciclistes. “Volem que Girona tingui un espai molt vinculat a la bicicleta perquè és un turisme que ens interessa, i d’aquesta manera permetem que el Barri Vell pugui respirar i no hi estigui tan concentrat”, explica Paneque.

“Màxim retorn, mínim impacte”

El cap de llista d’ERC, Quim Ayats, assegura que l’objectiu és que el turisme ciclista tingui “el màxim retorn i els mínims impactes negatius” per a la ciutat. L’alcaldable admet que li preocupa que es vulgui “negativitzar” un visitant que és “positiu” per a Girona, i recorda que, tot i compartir que el turisme “és un element més de pressió a l’habitatge”, en el cas dels ciclistes, “la majoria s’allotgen en hotels” (perquè solen viatjar en grup). “És un turisme sostenible, que aporta recursos a la ciutat, i n’hi ha moltes que també voldrien tenir-lo però que no hi poden accedir”, subratlla Quim Ayats.

Per gestionar-lo, l’alcaldable d’ERC confia en el bagatge de la UdG. Per això, porta al seu programa crear un Observatori del Turisme vinculat a la universitat, que “ajudi a identificar” allà on hi ha marge de millora. Amb els ciclistes, però també amb la resta de visitants. I entre les distorsions que poden generar els primers, no amaga aquelles relacionades amb la convivència. “Si hi ha casos puntuals en què un grup de ciclistes no tingui bona conducta, les ordenances són iguals per a tothom; i els límits, també”, diu amb fermesa.

«Estem convençuts que Girona necessita fer un salt endavant»

La candidata de Cs, Camino Fernández, explica d’entrada que des de la formació “el que mai hem fet és focalitzar tot el nostre argumentari en un sol col·lectiu”. “És a dir, quan parlem de turisme, no ens centrem exclusivament en el vinculat al ciclisme, tot i que és cert que en els darrers anys, aquest en concret, ha crescut molt a la nostra ciutat”, afegeix. “Per tant, no podem defugir d’aquest tipus de turisme que a més és sa i atrau talent”, explica.

L’alcaldable de Cs afirma que a Girona el turisme ciclista “ha ajudat a obrir nous negocis en locals que havien tancat”. I aquí, Camino Fernández diu que, a l’hora de gestionar-lo, les prioritats passen, per exemple, per “garantir equipaments o establir rutes”. “És a dir, adaptar les condicions per a la convivència de tots”, diu la candidata.

Camino Fernández (Ciutadans) reclama “saber ja com s’estructurarà la Zona de Baixes Emissions”

El cap de llista d’Ara Girona, Carles Ribas, assegura que “el ciclisme ha donat riquesa a Girona”. “I això, qui ho negui, no té una visió real; per tant, jo soc un defensor amb ordre d’aquesta activitat econòmica”, precisa. En relació amb les crítiques que rep el turisme ciclista, el candidat creu que massa vegades “els gironins tendim a posar-nos la bena abans de la ferida”, i creu que en aquest “dir un ‘no’ abans que un ‘sí'”, també hi té a veure “la gestió opaca de l’Ajuntament durant aquests últims anys”.

La seva proposta per al turisme ciclista, defensa, passa per “no escanyar ningú”, però sí per “activar” la ciutat i permetre que el sector depassi el Barri Vell. “Si actualment aquests visitants van al centre és perquè allà tenen els serveis molt més propers; però si els estenem més enllà, també aconseguirem desplaçar aquesta tendència”, explica Carles Ribas. I això també passa, concreta l’alcaldable d’Ara Girona, per impulsar “la connectivitat” amb una xarxa adequada de carrils bici

“Que impregni i la ciutat se’n beneficiï”

‘La ciutat i tot l’interior de Girona és conegut com el paradís ciclista d’Europa’. La frase és un dels reclams amb què es promociona el festival internacional Sea Otter Europe Girona Costa Brava by Continental. Al setembre del 2023 se’n celebrarà la setena edició. Aplegarà més de 400 marques, 30.000 metres quadrats d’exposició i inclou un programa esportiu amb proves de diferents modalitats, que s’espera que atreguin més de 6.000 ciclistes de fins a 50 nacionalitats.

Oriol Sallent és el director d’Operacions del certamen, que ja s’ha convertit en referent al sector. “Tot allò que permeti impregnar la ciutat dels valors positius del ciclisme, i permetre que Girona se’n beneficiï, és bo”, afirma. Sallent, però, precisa que en paral·lel a “potenciar” el turisme ciclista, també cal “gestionar-lo”.

Per a Sallent, fins ara, el turisme ciclista que visita Girona “s’està gestionant bé”. El directiu del Sea Otter explica que, tot i que “en certa part ens l’hem anat trobant”, per altra banda també “s’ha potenciat”. Però alerta que, precisament, arran de l’auge que viu Girona entre els ciclistes, cal “estar-hi al damunt” per evitar acabar com altres destins “massificats”, posant Mallorca com a exemple.

“El risc és deixar fer; cal escollir què volem potenciar, quins mercats volem convidar, amb quins agents treballem…”, precisa Sallent. I sobretot, subratlla el director d’Operacions, també cal “poder explicar totes les aportacions positives que el turisme de bicicleta fa a la ciutat, que poden ser moltíssimes i que, de fet, ja s’estan veient”.

Pel que fa al Barri Vell, Sallent admet que té “un gran atractiu”. “Però tant per al visitant que fa ciclisme com també per a qualsevol altre”, precisa el directiu del Sea Otter. Creu que és bo que el turisme ciclista es reparteixi, també arreu del territori, i evita entrar en polèmica amb els HUT. “No ens pertoca a nosaltres dir com cal gestionar-los, però sí que creiem que no és un problema que s’origini bàsicament pel turisme ciclista”, conclou Oriol Sallent.

Més enllà del topall del 15%

Precisament, durant aquest mandat l’Ajuntament de Girona ha aprovat inicialment un topall del 15% dels pisos turístics arreu dels barris de la ciutat. I entre els alcaldables, les posicions fluctuen. Hi ha qui el veu adequat, i també qui assegura que el consistori s’ha quedat curt. La coincidència hi és, això sí, a l’hora d’afirmar que aquells turistes que pernoctin als HUT han de complir les normes, i que amb això cal ser ferm.

Girona fixa un topall màxim del 15% de pisos turístics a cada barri

La candidata de JxCat explica que amb els pisos turístics s’han de posar “aquells límits que siguin necessaris”, però sense “culpabilitzar allò que no pertoca”. “Hem de ser capaços de reconèixer què pot millorar sense caure en la manca de rigor”, diu Gemma Geis, en referència a què a l’hora d’establir el topall s’ha partit de dades “objectives”. I en paral·lel, precisa, també s’ha de garantir que els turistes compleixin les normes “perquè tothom ha de tenir dret al descans”.

Per la seva banda, Lluc Salellas assegura que un topall homogeni a tota la ciutat li sembla “una barbaritat”. I més enllà del Barri Vell i el Mercadal -on ja s’ha assolit el 15%- proposa abaixar el percentatge a la resta de barris i situar-lo “entre un 1 i un 5%”. “Tot HUT deixa de ser un habitatge que es pot destinar als gironins i a les gironines”, diu. A més, afirma que cal activar un “servei d’inspecció municipal per controlar “les molèsties que generin els pisos turístics”.

El cap de llista d’ERC subratlla que el topall del 15% dels pisos turístics respon “a una necessitat” que “en aquests moments” es focalitza al Barri Vell i a part del Mercadal. “La proposta es fa perquè bàsicament és un problema que es va identificar en aquesta zona, i hi posa límit”, concreta Quim Ayats en referència al màxim de HUT permesos. També diu que tenen “clar” que hi ha “una concentració del turisme al Barri Vell” i que aposten per diversificar-lo.

Camino Fernández veu “lògic” que els HUT es concentrin al Barri Vell. “Per desgràcia no tenim una Catedral ni un call jueu a cada barri; per tant no és d’estranyar”, diu la cap de llista de Cs, subratllant però que “tampoc és cert que no n’hi hagi a la resta de barris”. Per a la candidata cal que hi hagi “un equilibri” entre els residents i els HUT, cosa que no passa només per fixar un percentatge màxim sinó també “pels serveis que hi ha a cada barri i la seguretat”.

Per últim, el candidat d’Ara Girona afirma que “l’error” és que el topall dels pisos turístics sigui “generalitzat”. “Hem de ser cirurgians a l’hora d’actuar i analitzar barri per barri, sense oblidar que hi ha propietaris de HUT que són gironins”, diu Carles Ribas. “És cert que hi ha una acumulació molt gran al Barri Vell, que s’ha de treure cap enfora i estendre a la resta”, afirma. I conclou: “Crec que els HUT no són un problema, sinó com es distribueixen per la ciutat”.