«El sector turístic no s’ha vist afectat per la pujada de preus tant com s’esperava»
Diari de Girona. L’economista de CaixaBank, Javier Ibáñez, afirma que aquesta temporada d’estiu «serà excel·lent», però també alerta que hi pot haver «problemes per mantenir els marges de benefici».
«Fa dos anys que no tenim turisme en condicions, i aquest és l’any», afirmava Javier Ibáñez, economista de CaixaBank Research, en una de les ponències de la primera edició de la jornada Turisme de Qualitat i Reptes de Futur al S’Agaró Hotel. Al mateix temps, però, també deia que «la demanda és molt bona i els ingressos estan assegurats, tot i que els costos del sector turístic preocupen», per la pujada dels preus de l’energia, dels salaris i dels productes agroalimentaris. Així, «s’han de defensar els marges» perquè «el xoc que ve és important».
En la jornada, organitzada per Diari de Girona i Prensa Ibérica, patrocinada per Caixa Bank i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró es va posar de manifest que després de dos anys de pandèmia, on el sector turístic va estar molt colpejat, tots els indicadors apunten que l’estiu d’aquest any serà molt bo, amb xifres que s’aproximaran a les de 2019, l’últim estiu abans de l’arribada de la Covid-19.
Situació normalitzada
Les ganes de viatjar que té la gent, ara que la situació de la pandèmia s’ha normalitzat, són moltes, i les comarques gironines en sortiran molt beneficiades segons els pronòstics. I és que la demanda pels mesos de juliol i agost ja és molt alta i ni la crisi derivada del conflicte entre Ucraïna i Rússia sembla que pugui esgarrar aquestes previsions tot i la pujada dels preus de determinats productes.
En tot cas, la tendència de recuperació del sector turístic és molt bona i el conflicte ucraïnès no ha colpejat tant com es preveia en un primer moment. «La situació actual difereix del que esperàvem», explicava Ibáñez perquè «els preus s’han normalitzat una mica i la línia de futur té creixements moderats». Per exemple, pel que fa al gas, el creixement actual ronda el 27% segons l’economista de CaixaBank Research, quan en un principi es pensava que seria del 60 o 70%. Cas a part són els preus del petroli, que «es disparen més ara que quan va començar la guerra», i això no és el pitjor perquè aquest cost «s’endurirà encara més».
Pujada de preus de gas i petroli
Després de la pujada dels preus del gas i el petroli també alerta que no només les matèries primeres tenen aquesta tendència a encarir-se, sinó que també ho fan els materials industrials i els productes agroalimentaris. «El mercat ajusta el preu a l’alça i veiem preus que ens comencen a preocupar», avisava Ibáñez. Tot i així, «la demanda del sector turístic no està afectat per aquesta pujada de preus». Segons explica, la demanda turística «pot recuperar els nivells de 2019» que va ser un any «espectacular». De fet, les dades de «vols són molt positives» i estan a unes xifres similars a les de l’últim estiu sense pandèmia, i és que hi ha «més operacions ara que en el punt màxim de 2021». Ibáñez deia, amb optimisme, que «les ganes de viatjar a Espanya són moltes». A més, «les perspectives són molt bones, la demanda hi és», però avisava que «hi ha el problema del marge de beneficis».
Perspectives «excel·lents»
En la següent ponència, Jaume Dulsat, vicepresident del Patronat de Turisme i alcalde de Lloret de Mar, coincidia amb les dades donades per part de l’economista de CaixaBank Research i afirmava que «les perspectives són excel·lents» de cara a la temporada turística, amb una demanda superior al 95% el mes d’agost i rondant el 80% el juliol. Ara, la pregunta és «què passarà al setembre?» perquè el canvi del calendari escolar pot haver alterat alguns plans. Tot i així, es preveu un estiu amb una activitat amb xifres similars a les de 2019 perquè durant els 135 primers dies d’aquest l’any el nombre de visitants només ha caigut un 7,6% respecte al 2019, i les pernoctacions ho han fet un 10%. Així, si es comparen aquestes xifres amb la de l’any passat es pot observar que «la recuperació és absoluta», perquè durant aquest inici de 2022 hi ha hagut un 132% més de visitants i un 168% més de pernoctacions.
Una de les xifres indicatives en aquest sentit són les de l’Aeroport de Girona que «sembla que tornen a créixer després d’una davallada important», explicava Dulsat. El vicepresident del Patronat de Turisme també es guia per la demanda i les visites que tenen dos grans establiments de la comarca, com són el Celler de Can Roca i el Museu Dalí. «Si en Joan Roca em diu que recuperen reserves americanes o asiàtiques això ens serveix per veure que la demanda de llarga estada creix». Pel que fa al museu situat a Figueres, un dels més visitats de la província, «també recuperen dades del 2019» i això fa pensar que «anem en bona direcció».
Des del Patronat de Turisme també diuen que la «prioritat és recuperar el mercat britànic», un cop el principal mercat emissor del territori gironí -el català, l’espanyol, el basc i el del sud de França- s’ha consolidat. El mercat alemany, holandès o britànic sembla que, de mica en mica, es va reanimant. Això és positiu perquè els turistes provinents del Regne Unit «ens donen estabilitat» relatava Dulsat. A més, s’ha de tenir en compte que el turisme de proximitat, com el que arriba de Catalunya o Madrid, fa estades més curtes i «ens interessa el públic llunyà perquè és a partir del quart dia d’estada dels turistes que es veuen més ingressos», també afirmava.
Turisme amb «prestigi»
Marta Domènech, directora general de Turisme també va participar en la jornada i va exposar que «hem de donar al turisme la importància que es mereix com a sector transversal», afegint que «el turisme ho és tot i implica tot els àmbits de la nostra vida». Domènech va fer referència al turisme que hi ha arreu de Catalunya i va fer una crida per tornar-li a donar «prestigi». Els joves «poden estudiar turisme a casa nostra i treballar a casa nostra», sentenciava. L’alcalde de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, Maurici Jiménez, va dir amb «nostàlgia» que «hi ha escenaris que no es repetiran, però l’horitzó està ple d’esperança». En aquest cas, va afirmar que la «Costa Brava és un referent del turisme gràcies a la feina feta, però no ens volem aturar». En la mateixa línia, la regidora de turisme, Jenny Xufré, també va dir que «cal treballar fermament per la satisfacció d’aquell que ens ha escollit», afegint que «sigui quin sigui el nostre públic cal que el consolidem i el cuidem».
Infraestructures i talent qualificat, els problemes del sector turístic
«L’estiu serà bo», però els professionals diuen que s’han de millorar aspectes de cara al futur. «Estem davant una bona temporada turística». No és la primera vegada, ni l’última, que s’afirma aquest fet. Ho va fer ahir Jordi Molet, conseller delegat del Diari de Girona, per donar el tret de sortida a la jornada de Turisme de Qualitat i Reptes de Futur. De fet, tots els participants en la jornada d’ahir també coincidien en el fet que aquesta seria una molt bona temporada turística. Sense cap dubte, l’estiu d’enguany serà molt bo, però des de diferents entitats creuen que hi ha diferents problemàtiques que afecten el turisme de qualitat que vol oferir el territori. Això és el que van debatre Miquel Gotanegra, president de Càmpings de Girona, Esteve Guerra, president d’Empordà Turisme, i Joaquim Boadas, secretari general de FECASARM, en una taula rodona moderada pel director del Diari de Girona, Josep Callol. Tots ells afirmaven que l’estiu de 2022 serà de recuperació després dels dos anteriors, que qualifiquen de «catastròfic». Tot i així, de cara al futur, creuen que hi ha diferents aspectes a millorar per tenir un turisme de qualitat.
Els dos grans hàndicaps que es van posar sobre la taula en aquest col·loqui van ser el de la falta de professionals qualificats i el de les infraestructures. «La gent s’ha de professionalitzar perquè els serveis estiguin a l’altura del territori», deia Gotanegra, afegint que «el repte de l’empresari turístic és captar talent i mantenir-lo». Per això, un dels aspectes a tenir en compte és allargar les temporades, conseqüència directa del canvi climàtic, que fa que el bon temps arribi una mica abans a la primavera, i s’allargui fins més enllà de setembre. Ara bé, «no ens serveixen els professionals de baixa qualificació en segon quins llocs», afirmava Guerra que, per això, demana a l’administració pública «cursos per formar a professionals» i així, poder «donar un servei de qualitat». A part de tenir professionals qualificats, també s’han de tenir «turistes de qualitat» i per això, Boadas creu que s’han «d’aprofitar els elements tecnològics i digitals per arribar al target de client que volem».
Pel que fa a les infraestructures, el president de Càmpings de Girona exposava que «tenim mancances en infraestructures viàries, però també tenim elements que ens fan ser una gran destinació», com poden ser els hospitals. Tot i així, creu que «les carreteres s’han de millorar». Aquestes rutes s’hauria de tenir un servei públic a «l’alçada, i no el tenim», afirmava el president d’Empordà Turisme. Per això, veu primordial «crear rutes amb experiències turístiques, i així potenciar que la gent agafi el transport públic». El secretari general de FECASARM anava més enllà, i veia oportú tenir «més freqüències i possibilitats de transport públic», a part de tenir també un transport públic nocturn.
L’alcalde de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró preveu una bona temporada d’estiu al municipi, amb el manteniment del turisme de proximitat i la recuperació dels visitants internacionals.
Com es presenta aquesta temporada d’estiu a Castell-Platja d’Aro?
És una temporada que tots els operadors estan agafant amb molta il·lusió i optimisme. La Setmana Santa va ser molt bona, i és cert que després va venir una època de pluges que va paralitzar una mica l’arribada de gent, però l’arribada de l’estiu s’ha avançat i les perspectives són molt bones. Em diuen que les reserves per juliol i agost van amb molt bona línia, i fins i tot, a nivell de càmpings, sembla que estem per sobre les de 2019.
Platja d’Aro és un dels pobles que millor ha aguantat els dos anys de pandèmia gràcies al turisme de proximitat. Tot i això, com els ha afectat la covid-19?
Hem de donar les gràcies a tots aquells visitants de proximitat, principalment de Catalunya, que ha fet que el 60-40% que teníem de turisme internacional vers el visitant de proximitat s’arribessin a capgirar durant el 2020. La segona residència, que per a nosaltres sempre ha estat molt important, ho ha estat encara més en una època de complexitat. Això ens ha ajudat a aguantar millor que altres municipis que depenen més del turisme estranger.
Aquest estiu compten altre cop amb el turisme de proximitat o preveuen recuperar l’estranger?
Per la dinàmica que estem agafant, crec que serà un «mix». Certament, estem recuperant el turista internacional, i veiem com el francès, l’holandès o el belga apareixen amb més contundència que l’any passat i, sobretot, que el 2020. Però veiem que, en apartaments d’ús turístic i hotels, el visitant de proximitat també hi és. Per tant, és possible que augmentem el volum gràcies al fet que part del turisme intern es manté.
Quin impacte té, a Platja d’Aro, l’absència de turisme rus a causa de la guerra d’Ucraïna?
Per a nosaltres, el turisme rus és molt important, perquè durant molts anys ha estat un visitant que no només venia a passar èpoques d’estiu, sinó que establia residència a casa nostra durant molt de temps. També cal dir que, malauradament, a l’inici del conflicte bèl·lic va haver-hi moltes persones d’Ucraïna que tenien una segona residència al nostre municipi i que es van quedar a viure aquí. Per tant, hem canviat el turista que venia a gaudir per un altre tipus de persona que s’hi ha quedat a viure.
El sector turístic diu que està costant recuperar els touroperadors. Això els afectarà?
Nosaltres no som un municipi que treballem amb molta touroperació. Òbviament en tenim, però no és el nostre principal client. Tenim un conjunt d’allotjaments que van des de l’hotel familiar fins a càmpings de gestió molt local, de manera que estem més diversificats.
Un altre problema és l’increment dels preus de l’energia i el carburant.
Òbviament, l’increment de preus, sobretot en els béns de primera necessitat, influeix. Això té efectes en la mitjana de despesa que el visitant pot fer a casa nostra, però també modifica la línia de preus que els nostres operadors turístics poden oferir en els serveis o productes. Aquesta setmana hem tingut una bona notícia, que és que s’ha reduït el preu de venda de la llum a majoritaris en un 20% gràcies a l’acord de la Unió Europea pel preu del gas. Si això s’acaba traslladant al preu de factura, els professionals podran ajustar preus. Si no, tard o d’hora hi haurà un increment dels costos del servei i això arribarà a la butxaca del turista, i haurem de veure si aquest ho pot assumir.
El sector de l’hostaleria també es queixa de les dificultats per trobar personal.
És complicat. Al nostre municipi, la temporada ha començat aviat, i hi ha molta activitat d’allotjaments, serveis i comerç que des de Setmana Santa ha estat contractant a nivells superiors que els últims dos anys. Això ha fet que, aquells establiments que comencen les contractacions al juny, s’hagin trobat amb què aquest personal ja estava contractat. Però realment tenim un problema al sector serveis, de capacitació, de motivació dels professionals per entrar en aquest sector, i també de formació.
Durant la pandèmia, en alguns moments el problema ha arribat a ser la massificació d’alguns espais. Com es pot conjugar l’arribada de turisme amb el respecte als entorns naturals?
La nostra platja és molt gran, de dos quilòmetres i mig, i no s’ha produït una massificació. En canvi, l’hem patit més en entorns comercials. Durant la pandèmia, vam prioritzar els vianants i vam reduir el trànsit de vehicles rodats, de manera que vam peatonalitzar tres espais del centre. Aquest estiu, tirem enrere aquesta mesura i veurem com això repercuteix en el dia a dia. De moment, els últims caps de setmana hem tornat gairebé a la normalitat de 2019, amb carrers plens a vessar i sense gaires recances perquè hi hagi massificació. Tot i això, també hem detectat turistes que busquen llocs no tan massificats. Per això, estem reforçant tot el tema del turisme sostenible, posant en valor parts no urbanes del municipi.
Quines són?
Tot el camí de ronda, la ruta natural a l’entorn de Castell d’Aro i la ruta de les fonts, o la gran ampliació que vam fer del Parc dels Estanys. Després de la pandèmia, hem posat més en valor aquests espais naturals per a un sector de població que busca allunyar-se dels espais més massificats. A més, ens estem concentrant en la millora de la qualitat turística. I això significa donar millors serveis i més especialitzats.
Entenc que això va relacionat amb la desestacionalització.
Sí. El nostre Pla Estratègic de Turisme diu que hem de treballar perquè la primavera i la tardor siguin mesos amb caps de setmana plenament funcionals. Això no es pot fer només amb una política de sol i platja, que a l’estiu sí que funciona, sinó que estem tirant endavant activitats al voltant de la cultura o l’esport.