El sector turístic es rebel·la contra Interior pel nou registre de viatger | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

image_1

El sector turístic es rebel·la contra Interior pel nou registre de viatger

  |   Novetats

La Vanguardia. Haurà de complir amb la nova normativa que l’imposa ­obtenir i comunicar dades delicades que van més enllà de les que apareixen als documents oficials que eren necessaris fins ara

A partir de l’1 d’octubre, les agències, els hotelers, les empreses de lloguer de vehicles i els gestors de cases rurals, entre altres agents turístics, hauran de complir amb la nova normativa de registre de viatgers, que marca el reial decret 933/2021, que els imposa ­obtenir i comunicar al Ministeri de l’Interior dades delicades que van més enllà de les que apareixen als documents oficials que eren necessaris fins ara (DNI i passaport).
Són fins a 18 noves dades dels clients, siguin nacionals o internacionals.

Aquesta imposició suposarà, segons els hotelers i les agèn­cies de viatge, un “caos” en l’operació dels establiments i de les empreses i “posa en perill la viabilitat del sector”.

Concretament, la llista inclou dades delicades, com ara mètodes de pagament, transacció econòmica, dades del contracte, domicili actualitzat, telèfon mòbil i correu electrònic de l’usuari, que només es poden recollir de manera manual, susceptible, per tant, d’errors.

Després, aquests detalls cal registrar-los, altre cop de ­manera manual, en una plataforma del Ministeri de l’Inte­rior, que, segons un comunicat de la Confederació Espanyola d’ Hotels i Allotjaments ­Turístics ( Cehat), és “molt ineficient i fa impossible la recollida i la transmissió d’aquestes dades”.

Pels hotelers, és impossible obtenir i certificar l’autenticitat d’algunes d’aquestes dades. D’altres, ni tan sols en tenen la propietat ni el coneixement, com ara les dades bancàries, que es gestionen mitjançant un TPV o una plataforma de pagament.

Al preàmbul del reial decret, el ministeri explica, com a objectiu i raó de la norma, que, “en el moment actual, els pitjors atacs a la seguretat ciutadana són protagonitzats tant per l’activitat terrorista com pel crim organitzat. En tots dos casos cobren especial rellevància la logística de l’allotjament i l’adquisició o l’ús de vehicles de motor, ja que aquesta contractació es fa avui dia per infinitat de vies. Per això cal desenvolupar les eines de control necessàries”.

El ministeri detalla en aquest text que les anteriors normatives fa més de 20 anys que estan en vigor i, per tant, deixen fora de l’obligatorietat de comunicació de dades les “noves modalitats d’activitats d’hostalatge, com ara els habitatges turístics de curta durada”, i, a més, aquesta legislació no facilita a les forces i els cossos de seguretat de l’ Estat “tota la informació disponible, necessària perquè puguin dur a terme les tasques de prevenció i protecció”.

Fonts del ministeri addueixen que ja s’han fet diverses pròrrogues perquè el sector s’adapti i compleixi amb l’obligació. Així doncs, malgrat que la plataforma tecnològica estava a punt, segons el ministeri, el gener del 2023, es va concedir una primera pròrroga fins al juny d’aquell any; després, una altra fins al gener del 2024, i llavors, una més fins a l’1 d’octubre.

El sector de les agències de viatges, representat per les associacions CEAV, UNAV, Acave i Fetave, ha sol·licitat, per la seva banda, en diverses reunions amb el ministeri, l’exclusió del sector de l’àmbit d’aplicació del reial decret, i si no, que es publiqui una ordre ministerial que estableixi límits en l’aplicació. “La majoria de les agències no disposen de mitjans tècnics ni humans per complir aquesta norma”, detallen a la CEAV.