El retorn massiu de vaixells de creuer, al centre del debat
El Punt. Colau demana limitar el nombre de grans embarcacions, mentre que el Port anuncia l’obertura d’una nova terminal per acollir-les. Defensors i detractors del creuerisme, més allunyats que mai.
El tancament de fronteres durant la pandèmia i les restriccions imposades per molts països van tenir un efecte directe sobre el sector creuerista, que va frenar l’activitat de manera dràstica. La imatge icònica del port de Barcelona donant la benvinguda a les grans embarcacions va desaparèixer d’un dia per l’altre. Ara, però, els turistes han reconquerit la capital del país i, amb ells, tornen els vaixells de creuer i el debat sobre la capacitat de Barcelona, i del país, d’acollir-los. Mentre que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat al govern català, al Port de Barcelona i al Ministeri de Foment la creació d’una taula de treball per imposar un límit diari als vaixells de creuer que s’aturen a la capital, el president del Port, Damià Calvet, ha anunciat que la naviliera Royal Caribbean disposarà de terminal pròpia, la setena que tindrà la infraestructura portuària. El debat està servit i, com era previsible, amanit amb diverses polèmiques. Defensors i detractors del creuerisme presenten, més allunyats que mai, les seves credencials per implantar la seva teoria.
Des de Turisme de Barcelona, el seu president, Eduard Torres, comenta que, pel que fa als vaixells de creuer, l’estratègia d’aquest ens és “intentar que el port de Barcelona sigui punt de sortida i d’arribada”. Què vol dir? Que els creueristes vindran un dia abans, s’allotjaran en un hotel i l’endemà embarcaran. O al revés. “El nombre de vaixells ja està limitat avui”, assegura Torres.
Aquesta opinió no és compartida pels moviments que veuen aquests vaixells com un focus de problemes. Tant l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic com Ecologistes en Acció consideren “urgent” reduir de manera radical el nombre de grans embarcacions que atraquen a la ciutat. Lamenten que amb els actuals paràmetres de contaminació “no s’estigui actuant amb màxima urgència”, i situen entre zero i una el nombre d’embarcacions diàries que serien acceptables. Les dues organitzacions anuncien que donaran suport a totes les mobilitzacions que tinguin lloc contra l’arribada massiva de turistes, així com en contra de l’ampliació de l’aeroport i l’organització dels Jocs Olímpics d’hivern.
L’any 2019, abans de la pandèmia, Barcelona va assolir el registre de 3,3 milions de creueristes. El Port de Barcelona preveu que aquest any faran escala a la capital catalana uns 800 vaixells de creuer. Per al director de Cruise Lines International Association (CLIA) a l’Estat espanyol, Alfredo Serrano, el sector que representa “aporta turisme de qualitat, llocs de treball i riquesa” i hi afegeix una informació que, al seu parer, confirma la teoria: “Mentre que aporta el 8% del total de turistes, representa el 20% de la despesa que els visitants fan a les ciutats.” Altres dades destacades, segons els estudis de què disposa CLIA: els creueristes facturen 1.100 milions d’euros anuals en territori català i generen 9.000 llocs de treball indirectes, només a Barcelona.
Per aquests motius, Serrano defensa la necessitat de mantenir l’activitat d’aquestes grans embarcacions i alhora reclama un debat “tranquil i sensat” sobre qualsevol possibilitat que impliqui introduir-hi canvis de pes. “L’alcaldessa de Barcelona no pot proposar solucions sense afrontar aquest debat”, subratlla, i assenyala que, per exemple, Barcelona es podria descongestionar “habilitant rutes per evitar col·lapsar el centre”.
L’impacte ambiental dels vaixells
Quin impacte ambiental tenen els vaixells de creuer? En quina proporció són els causants de la contaminació de Barcelona? Són les qüestions que centren el debat sobre la conveniència d’ampliar, mantenir o reduir el nombre de grans embarcacions. Un estudi de l’ONG Transport and Environment (T&E), amb seu a Brussel·les, que ha analitzat 50 ciutats de tot el món, assenyala que Barcelona és el municipi més castigat per la contaminació dels vaixells de creuer. Ho rebat Alfredo Serrano, director de CLIA a l’Estat espanyol: “No és que els vaixells que arriben a Barcelona contaminin més que la resta. Si apareix com la més contaminada, és simplement una qüestió de proporció, ja que és el primer port d’Europa i la ciutat que rep més vaixells de creuer.”
Serrano també recorda que existeix un compromís del Port de Barcelona per tenir electrificats, l’any 2030, tots els punts on atraquen els vaixells, el moll Prat i les terminals de ferris de la dàrsena de Sant Bertran i el moll de Costa. “Això significa que els vaixells podran apagar el motor i connectar-se a la xarxa de terra, fet que implica que la contaminació durant tot aquell temps serà zero”, argumenta el representant del sector creuerista. Tant el Port de Barcelona com el president de CLIA a l’Estat espanyol indiquen que continuen treballant per apostar per les energies netes. I, pel que fa al repte de la descarbonització, Serrano subratlla que el seu “compromís” és “ser neutres en carboni l’any 2050”, però assegura que no és només a les seves mans.