El repte de gestionar la sequera: ordenances, moratòries de piscines i més conscienciació
Diari de Girona. Els alcaldables volen aplicar mesures per a minimitzar el consum d’aigua, des de tancar l’aixeta de les dutxes de les platges a digitalitzar els comptadors dels equipaments municipals per a detectar fuites.
El 2 de maig passat el Govern va doblar la xifra de municipis en estat d’excepcionalitat per sequera. Amb aquesta decisió, ja són 495 els que es troben en aquesta situació. La mesura afecta l’embassament de Darnius-Boadella i set unitats pluviomètriques més: la capçalera del Ter, mig Llobregat, Anoia, l’Empordà, la Serralada Transversal i Prades-Llaberia. També va passar a situació d’alerta la capçalera del Llobregat.
Dos mesos abans, ho feien el sistema Ter-Llobregat i l’aqüífer Fluvià-Muga, amb un total de 200 municipis afectats i una població de prop de 6 milions d’habitants. Si les pluges no fan acte de presència, la previsió és que després de l’estiu s’entri en situació d’emergència. L’excepcionalitat inclou diverses restriccions d’aigua. Entre elles, una reducció a un màxim de 230 litres per persona i dia, i la rebaixa del 40% per als usos agrícoles i del 15% per als industrials. El usos lúdics també queden limitats (en un 15% els assimilables i en un 50% en reg). També es prohibeix el reg de zones verdes, públiques i privades –només es permet l’aigua per a mantenir viu l’arbrat i fent-ho gota a gota o amb regadoresi la neteja de carrers amb aigua potable.
Tot i que els municipis no tenen competències en la matèria, candidats de l’Alt i el Baix Empordà dues de les comarques més afectades per la situació de sequeratreballen en mesures per a intentar reduir el consum d’aigua i fomentar l’estalvi.
Ajudes i subvencions
Des de Pals, el republicà Carles Pi recorda que la incidència dels ajuntaments en l’agricultura «és gairebé nul·la». Malgrat tot, al municipi «hi ha 40 o 50 famílies que viuen del cultiu de l’arròs» i per això l’alcaldable està preocupat per saber quina compensació rebran per cultivar només el 50% de la collita. Carles Pi remarca que cal «trobar un equilibri» a l’hora de fixar les restriccions d’aigua per garantir la subsistència rural i també altres activitats, com ara el sector turístic.
Moratòries per a piscines
Diversos municipis també plantegen la necessitat d’aplicar moratòries en la construcció de piscines als seus municipis. Al Baix Empordà, l’alcaldable de la CUP a Verges, Diana Canals, creu que «no té sentit» aprovar projectes de construcció «si no hi ha prou aigua per omplir-les». Per això creu que els ajuntaments hauran de tendir a aplicar una sèrie de mesures en moments de sequera, com ara aquesta moratòria, i implementar-ne d’altres quan hi hagi més aigua.
En la mateixa línia, la candidata de Coalició per Pals, Marisol Perea, també proposa prohibir construir noves piscines en un any al municipi. Assegura que aquesta moratòria ja s’hauria d’haver aprovat «fa temps» per aconseguir estalviar aigua. De fet, Perea recorda que el 2008 l’Ajuntament de Pals ja va acordar aquesta mesura i remarca que no va «en contra del sector», sinó que és temporal.
«Si el sentit comú diu que hem de frenar, hem de fer tot el possible per fer-ho», assegura Perea. A més, l’alcaldable recorda que el municipi està «a només tres quilòmetres de la platja». A part d’aquests dos municipis, hi ha altres poblacions que també estan estudiant si poden implementar aquestes moratòries.
Mesures concretes
L’alcaldable de Junts X Pals-AM, Carles Pi, ja avança que «si no plou molt d’aquí a l’estiu» ells proposaran que el municipi no tingui dutxes a les platges. Es tracta d’una iniciativa que ja han impulsat altres pobles del litoral gironí amb l’objectiu de reduir el consum d’aigua municipal. Pi ha reivindicat aquesta mesura que ha d’ajudar a «conscienciar» el turisme sobre la situació que hi ha a Catalunya.
«Quan la gent vegi que la gespa no és verda i té un color groguenc, que no hi ha dutxes a la platja, potser comença a entendre la situació», ha detallat Pi. En aquest sentit, l’alcaldable veu «imprescindible» arribar a un equilibri de mesures que garanteixin l’activitat al sector primari i també la viabilitat al turisme, dos grans motors econòmics de Pals. També plantegen instal·lar una vàlvula que redueixi la pressió de l’aigua a la nit o detectar pèrdues en les canonades i reparar-les.
Junts per Peralada també aposta per actuar en les pèrdues que hi ha a la xarxa d’abastament. L’alcaldable Miquel Brugat afirma que preveuen invertir 300.000 euros en minimitzar les pèrdues d’aigua.
Per altra banda, des de Pals ja han comunicat als propietaris amb consums més elevats que redueixin la despesa d’aigua o els sancionaran. A Verges, Diana Canals
assegura que estan estudiant regar els arbres i plantes del municipi a partir d’una bomba que extregui aigua del rec. Fins ara, es feia amb l’aigua del pou de Gualta (Baix Ter), d’on s’abasteix tot el municipi. Canals ha remarcat la importància d’aplicar «moltes mesures petites que puguin ajudar a combatre la necessitat d’aigua que tenim».
La majoria d’alcaldables defensen aquesta postura d’aplicar totes les mesures que tinguin al seu abast per a minimitzar el consum d’aigua, però remarquen la importància d’anar en sintonia amb la resta d’administracions.
Ordenances
Un altre àmbit per combatre la sequera on els consistoris poden actuar són les ordenances municipals.
Alguns caps de llista empordanesos proposen prohibir la construcció de noves piscines en un any.