El rebuig social creixent posa en qüestió el model turístic espanyol
Diari de Girona. Salaris precaris, augment del preu de l’habitatge, esgotament dels recursos naturals… les veus que s’aixequen en contra d’un sector que no para de créixer són cada vegada més crítiques.
El 20 d’abril, desenes de milers de canaris van sortir al carrer per protestar contra el turisme massiu. El 25 de maig hi ha convocada una manifestació a Mallorca. El 20 de juny, a Màlaga. I des del sector no descarten rèpliques en ciutats com Sevilla i Madrid. El rebuig social posa en qüestió el reeixit model turístic espanyol a causa de les externalitats negatives manifestades a través de problemes de trànsit, sous baixos, augment del preu de l’habitatge, pitjors serveis públics i esgotament dels recursos.
Després de l’aturada de la pandèmia, Espanya va tornar a batre el 2023 el seu propi rècord, amb 85 milions de turistes estrangers, un 1,9% més que el 2019, i 108.662 milions d’euros de despesa, un 18,22% més. I l’any en curs sembla que serà millor. Entre gener i març es van arribar als 16 milions de visitants, el millor primer trimestre de la història i un 17,7% millor que el de l’any passat i una despesa que creix un 27,2% fins als 21.948 milions d’euros.
Greu irresponsabilitat
Però el sector no vol tornar a sentir parlar de rècords quantitatius. «És una greu irresponsabilitat continuar parlant de l’èxit turístic basat a batre rècords d’afluència», afirma el vicepresident del lobby turístic Exceltur, José Luis Zoreda. I avisa: «Cal ser conscients que el creixement del turisme té límits». Aquests límits s’aprecien a simple vista, amb la desaparició de botigues i serveis de barri, l’auge de les franquícies a determinades zones o l’allau de persones desembarcant d’un creuer o creuant la via principal de qualsevol gran urbs.
Tot i que els que més els pateixen són els residents, que normalment acaben expulsats del seu barri per les precàries condicions laborals, l’encariment dels lloguers i del preu de l’habitatge en propietat, la despersonalització de l’entorn o l’alça de la inseguretat. Segons un estudi que està elaborant el professor Javier Romaní Fernández a la Universitat de Barcelona a partir d’una enquesta de l’ajuntament sobre l’opinió dels residents sobre el turisme, com més lluny del centre és un barri i, per tant, més allunyat del focus turístic, més positiva és la percepció dels residents sobre el turisme.
«La gent no està en contra del turisme, sinó de les condicions en les quals es desenvolupa», aclareix el professor de la Universitat de La Laguna (Tenerife) Juan Agustín Santana. El cas més clar és el de Canàries, que té com a motor econòmic el turisme (35,5% del PIB el 2022) i és l’autonomia espanyola amb el segon salari mitjà més baix.
Ciutat decorat
Les protestes no són noves. Van començar fa set o vuit anys a Barcelona «perquè la Barceloneta es prostitueix com a barri, perquè es despersonalitzen els signes d’identitat», explica José Luis Zoreda. «Ara està passant a Canàries. I també a Santiago estan que treuen foc pels queixals. I Màlaga s’està convertint en una ciutat decorat, amb un centre sense residents ni cafès de tota la vida. La problemàtica és latent amb més o menys intensitat en totes les zones d’Espanya on el turisme té un pes important», afegeix.
El detonant de la massificació ha sigut «la crisi del 2008, que va empobrir la classe mitjana, creant una dependència del creixement turístic a moltes ciutats» i l’aparició d’«Airbnb perquè ha augmentat la capacitat receptiva de les destinacions», diu Antonio Paolo Russo, professor de la Universitat Rovira i Virgili de Barcelona i coordinador del projecte d’investigació Smartdest, que va reunir 11 universitats de set països europeus per desenvolupar solucions innovadores als conflictes del turisme a les ciutats. «El sector és avui molt diferent del que era fa 20 o 30 anys. Els grans desenvolupadors del turisme són corporacions financeres, fons immobiliaris i fons voltor que modifiquen la geografia de les ciutats. S’escapen dels tradicionals models de planificació turística», afegeix.
Des del sector creuen que la recepta passa per posar límits al turisme, combatre l’oferta il·legal de pisos turístics, establir «codis de conducta a l’empresariat per millorar la contractació d’ocupació o la sostenibilitat mediambiental» i millorar la governança publicoprivada. «El que falla també és una visió transversal d’unes altres polítiques que incideixen en aquest problema. És coherent que Balears redueixi el nombre de places turístiques i alhora vulgui ampliar l’aeroport de Palma amb un 20% més de vols?», es pregunta José Luis Zoreda.
En la protesta de Canàries, els ciutadans van plantejar com a solucions limitar el nombre de visitants, fer una moratòria de places turístiques, la regulació del lloguer de vacances o la implantació d’una taxa. Fonts de la secretaria d’Estat de Turisme afirmen que gairebé totes aquestes qüestions són competència de les comunitats autònomes i dels municipis. «En qualsevol cas, el govern central està preparat per liderar i recolzar aquesta transició mediambiental i social».
Espanya espera 91 milions d’estrangers
La inestabilitat als països del Pròxim Orient pel conflicte a Gaza (que afecta no només Israel, sinó també els seus veïns Egipte, Jordània, el Líban i fins i tot Turquia) s’ha convertit en el principal element per vaticinar un nou estiu de rècord turístic a Espanya. Les estimacions per al global d’aquest any, que ja ha començat amb un primer trimestre de dades molt positives per al sector, és que s’arribarà als 91 milions de visitants internacionals. Altres analistes són fins i tot més arriscats i, extrapolant les xifres d’aquells tres primers mesos de l’any, eleven la previsió fins als 93 milions i fins a fregar els 100 milions el 2025, segons un estudi de la consultora Pricewaterhouse Coopers (PwC) per a la Confederació Espanyola d’Hotels i Allotjaments Turístics (Cehat).
«L’increment es produeix per una aliança de diversos factors entre els quals hi ha l’estabilitat del mercat laboral a Espanya, l’augment d’oferta de vols i el progressiu increment de l’índex de satisfacció dels visitants», constata Ramón Estalella, secretari general de la Cehat. Així mateix, el turisme es diversifica i busca més experiències.