El preu dels aliments es dispara per la sequera, l’onada de calor i la calamarsa
La Vanguardia. L’oli d’oliva es triplica, hi ha desproveïment de síndria i el cereal és escàs.
L’economia familiar i el cistell de consum bàsic estan patint aquest estiu les conseqüències del clima extrem. Oli d’oliva, síndria, meló, fruita de pinyol, cereal, llet… pateixen un augment inusual de preus i algunes escenes de desproveïment. L’absència de pluges (l’aigua embassada es troba en un 44% i, segons Copernicus, el Programa d’ Observació de la Terra de la UE, Espanya comparteix amb el nord del Marroc i Algèria l’alerta roja), les calamarsades del final de la primavera i les altes temperatures, amb onades de calor cada vegada més freqüents i dures, estan tenint un impacte directe en l’oferta i en la qualitat dels productes que arriben a la nevera i al rebost. El
canvi climàtic està deixant empremta en l’agricultura i la ramaderia i, per tant, en el consumidor final.
Probablement heu anat els últims dies al supermercat i no heu trobat síndria ni meló. Té una explicació: les pluges torrencials i la calamarsa dels últims mesos. Les pedres van arrasar les primeres collites a Múrcia. Els agricultors van haver de replantar, però la pluja torrencial va arruïnar pràcticament la segona collita. Per això en aquest moment el subministrament no està normalitzat. Durant els pròxims dies començaran a arribar als comerços exemplars de la collita de Castella-la Manxa, més tardana, que normalitzaran la situació, explica una de les grans companyies alimentàries.
Bona part de la cadena agroalimentària està exposada a les inclemències meteorològiques extremes. El problema és que aquests fenòmens adversos són cada vegada més habituals. Una de les comunitats autònomes més afectades és Catalunya, la part interior, en concret, on es conrea la fruita de pinyol. L’ Associació de Joves Agricultors ( Asaja) disposa d’un observatori per saber la situació del préssec, albercoc, pruna i cirera. Sí, és cert que per a aquest any preveuen una recuperació, sense parlar de la nectarina, de la producció d’un 22% respecte al 2022, fins a les 1,1 milions de tones. El problema és que aquesta xifra està un 5% per sota dels últims cinc anys. No serà una collita dolenta de la fruita de pinyol però podia haver estat molt més bona. I en això han influït les onades de calor. El final de l’hivern suau i la primavera càlida, explica Asaja, han provocat una floració correcta, però la sequera prolongada, especialment a la vall de l’ Ebre, han provocat els primers problemes. Amb falta de reg i altes temperatures la maduració s’ha avançat i el fruit no s’ha desenvolupat. El sector, per tant, es troba amb un gran problema. Es ven menys i això està apujant les cotitzacions.
En situació d’alerta roja també es troba l’oli d’oliva, el considerat or líquid produït a Espanya, en preus rècord. El motiu? La sequera. L’absència de pluges, més alarmant a les conques del sud del país, les gelades tardanes i la calor en la floració. L’oliva no arrela com ho hauria de fer, i l’arbre queda danyat. Els que s’han talat trigaran dos anys a recuperar-se.
Espanya és el productor mundial més gran d’oli d’oliva. Producte apreciat en gran quantitat de països, el verge extra, la joia de la corona, està en quotes històriques. Divendres, segons el sistema de referència , el seu preu va ser de 7,615 euros per quilo. Durant el juny i el juliol està vivint una escalada que els productors no saben quan s’acabarà.
Manuel Lillo és un agricultor que es dedica a l’olivera a la província de Jaén. Explica que el 2020 ell venia el seu oli a 2,40 euros per litre. “Fins on arribarà això?”, es pregunta. Espanya podria arribar a produir 750.000 tones d’oli d’oliva quan només a Espanya es consumeix més d’un milió. Aquesta situació està portant els agricultors i ramaders a una situació límit.
L’andalús Lillo és contundent: “Veig molt bé les fotovoltaiques, però som cada vegada més i la gent ha de menjar”. Les escenes d’ Alcarràs , el film de Carla Simón, es repeteixen per Espanya. La lluita dels professionals del camp contra les renovables, agricultors que defensen les seves terres contra la proliferació de plaques fotovoltaiques. L’oliverer creu que el camp viu una “situació límit”.
La situació del cereal tampoc no convida l’optimisme. El problema es repeteix: l’absència de pluges perjudica la collita del 2023. Segons les previsions de l’organització d’agricultors, la producció de cereal del període tardor-hivern serà de 5 milions de tones, lluny dels més de 15 milions de l’any passat. Suposarà un descens de més d’un 67%. La conseqüència és que els preus del blat, de l’ordi, de la civada o del sègol, pujaran.
Un altre aliment de primera necessitat que està al límit el 2023 és la llet. Segons dades del Ministeri d’Agricultura recollides per Asaja, el preu de la llet procedent del boví, ha augmentat un 19% en termes interanuals. El juliol del 2022 el litre de llet es venia a 44 cèntims per litre, al juliol s’està comercialitzant per gairebé 53 cèntims per litre. Amb els ous passa el mateix. A la llotja del Bellpuig, a Lleida, la dotzena va cotitzar aquesta setmana a 2,35 euros. El preu de multiplica a les prestatgeries de Mercadona i Dia fins als 3 euros, indica Asaja. El xai viu, per la seva banda, va cotitzar a la llotja de Salamanca a 5,75 euros el quilo, 20 cèntims més que la setmana passada.
Els preus d’una bona part d’aliments bàsics, en definitiva, estan creixent pels efectes del canvi climàtic. I el consumidor ja ho percep. En la distribució també s’han encès les alarmes. “Estem treballant conjuntament amb el sector productor perquè el consumidor noti el mínim possible l’impacte de les anomalies climatològiques derivades de la calor, la sequera i les fortes pluges que pateixen els agricultors”, explica Felipe Medina, secretari general tècnic d’ Asedas. Una altra organització empresarial, Anged, adverteix sobre l’impacte de la sequera i la calor en l’oli i el cereal. “Hi ha algunes produccions que van tenir un hivern molt dolent i la collita s’ha vist perjudicada”. Els preus creixen i la inflació augmenta.