«El preu dels aliments baixarà, no és normal que estigui en el nivell actual»
Diari de Girona. Ministre d’Agricultura en funcions. Planas es reuneix aquesta setmana a Còrdova amb els seus homòlegs de la Unió Europea per abordar el paper al sector de les noves tecnologies i el canvi climàtic. Aposta per la reducció dels productes fitosanitaris fins.
Ⓟ Els preus històrics de l’oli d’oliva han motivat una caiguda del consum nacional que els sindicats agraris situen al voltant del 40% per al verge extra.
Ⓡ Aquesta xifra és probablement excessiva, però sí que és veritat que alguns estudis mostren un descens d’entre el 10% i el 12%.
Ⓟ Serà fàcil recuperar els consumidors que optin ara per altres greixos?.
Ⓡ Vull pensar que aquest moviment, encara que sigui lleuger, és absolutament conjuntural. Precisament, el que volem és augmentar el nombre de consumidors d’oli d’oliva al món, però per a això hem de tenir producció. La campanya ha estat baixa. La propera calculem que pot ser superior a l’actual, però encara no situada en uns nivells de normalitat.
Ⓟ La producció pot augmentar malgrat la sequera?.
Ⓡ Depèn de les condicions climàtiques. Hi ha hagut dos elements a la primavera: un de negatiu, que van ser les altes temperatures durant el període de floració, i un altre de positiu, les pluges que van venir després. Ara hem d’estar a l’expectativa sobre si hi ha precipitacions noves. Si n’hi ha, evidentment, aconseguirem que la producció creixi.
Ⓟ La reunió a Còrdova se celebra sota el títol «Les noves tecnologies per a una agricultura més sostenible i resilient». Està preparat el sector per als desafiaments?.
Ⓡ Hi ha tres aspectes que estem plantejant en aquest tema. En primer lloc, pel que fa a l’agricultura i la ramaderia de precisió. El procés de digitalització que ens permet ja que puguem utilitzar, per exemple, fitosanitaris o fertilitzants, i mesurar el creixement de les plantes de manera que puguem aplicar les dosis correctes. En segon lloc, pel que fa específicament a l’aigua. Reduir les pèrdues i el malbaratament d’aigua és fonamental, i també la utilització d’aigües residuals depurades i la possibilitat de dessalinització. Un tercer element d’aquesta innovació tecnològica, per citar un exemple, és el relatiu a les noves tècniques d’edició genètica. És a dir, en un procés natural, aconseguir avançar i fer més curts els períodes de producció i, sobretot, fer més resistents les plantes i les llavors a fenòmens com les altes temperatures. L’OCDE diu que des del 2030 hem d’incrementar en un 28% la productivitat mitjana del sector primari si volem mantenir l’equilibri entre la lluita contra el canvi climàtic i, alhora, la producció d’aliments.
Ⓟ L’ús de tècniques genòmiques per obtenir varietats vegetals resistents a problemes com la sequera és una proposta legislativa de la Presidència espanyola del Consell de la UE. Quin camí queda per fer?
Ⓡ La Comissió va presentar una proposta fa dos mesos sobre les noves tècniques d’edició genòmica i es tracta d’avançar en el procés de discussió aquí a Còrdova i també amb el Parlament Europeu per treure’n unes primeres conclusions polítiques, perquè en els propers semestres es pugui arribar a un acord sobre la nova legislació que permeti que determinades pràctiques siguin objecte d’autorització simplificada i, per tant, d’utilització més senzilla.
Ⓟ A més a més d’aquesta línia de treball, què pot aportar la presidència espanyola del Consell a les polítiques agràries europees?
Ⓡ Espanya és una potència agrària, som el setè exportador del món. Hem de conduir la UE a arribar a conclusions sobre altres temes de molta importància. N’esmentaré un parell. El primer, les indicacions geogràfiques. Són fonamentals per augmentar el valor d’alguns dels nostres productes estrella, com ara l’oli, el vi i els formatges. La nova regulació, que esperem concloure com a molt tard al novembre, ens permetrà donar un marc jurídic encara més clar i més sòlid cap a l’interior però també cap a l’exterior. Un altre punt fonamental seran els temes relatius a la reducció de productes fitosanitaris. És molt important que aconseguim la sostenibilitat competitiva.
Ⓟ El sector reclama que s’exigeixi als productes importats els mateixos requisits que es demanen a la UE. És possible ferho?.
Ⓡ Vaig ser el primer ministre d’Agricultura de la UE que va plantejar aquest tema al Consell. Per tant, ho tinc molt clar. Hi ha dues tasques: la primera, convèncer i aconseguir una majoria al Consell i al Parlament Europeu, i la segona, convèncer en l’OMC la resta dels països del món que aquesta és la millor aproximació.
Ⓟ El camp denuncia que les exigències mediambientals més grans repercuteixen en una baixada de la productivitat. Com es podria compensar aquesta situació?.
Ⓡ Hem d’aconseguir la producció sostenible d’aliments que al seu torn tingui rendibilitat. És la clau. Buscar l’equilibri just.
Ⓟ Les organitzacions agràries també denuncien que les ajudes que s’estan habilitant són insuficients. Es poden estudiar altres mesures?.
Ⓡ Disposem de tres grans pilars de suport: PAC, assegurances agràries i ajudes directes extraordinàries, i d’altres instruments. Estem en moltes millors condicions que molts altres.
Ⓟ El preu dels aliments continua sent elevat. Està pròxima la baixada al supermercat?
Ⓡ És que produir és car. El context actual -hem tingut increments de preus de l’energia, dels fertilitzants, dels cereals i les oleaginosesha conduït a circumstàncies molt complicades. Si a això li unim la sequera… Si disminuiran?. Estic absolutament convençut perquè no és normal que estiguin en els nivells actuals.
Ⓟ Si a la tardor no plou, els pròxims mesos seran encara més durs?.
Ⓡ És molt difícil fer una previsió. No s’ha d’incórrer en el catastrofisme, però sí fer una crida a la responsabilitat de tothom. Hem de tenir molt clar que el tema de l’aigua és fonamental. Cal tenir en compte el bon ús, les possibilitats alternatives, les aigües regenerades o la dessalinització, i adoptar les mesures en matèria productiva que siguin necessàries. Hi ha qui, per exemple, ja ha efectuat un canvi de cultius. Les noves tècniques d’edició genètica són una altra resposta. És veritat que en els darrers 20 anys s’ha reduït la pluviometria mitjana a Espanya un 12%. No és qüestió d’un dia, sinó d’una tendència, i som capaços d’adaptar-nos-hi.
Ⓟ Li agradaria repetir en el càrrec com a ministre?.
Ⓡ La feina com a ministre d’Agricultura és molt important, és un gran orgull, però també és complicada. Estic a disposició del partit i de Pedro Sánchez per a les tasques futures que estimin oportunes.
Ⓟ Quins són els principals reptes del Ministeri d’Agricultura per a la propera legislatura?
Ⓡ El desafiament clau l’he definit al llarg d’aquesta entrevista: com aconseguim aquesta sostenibilitat competitiva que ens permeti continuar produint aliments en quantitat i qualitat, alhora que aconseguim la protecció del medi ambient. D’altra banda, hi ha elements de suport molt importants que hem de reforçar, com ara les assegurances agràries i l’agricultura familiar.