El preu de l’habitatge i la massificació afebleixen la reputació del turisme
Diari de Girona. La percepció de la societat sobre l’activitat turística és cada any pitjor, segons un índex que intenta mesurar el descontentament a partir dels missatges a internet i mitjans digitals
Espanya rep cada dia més turistes. Els primers cinc mesos d’aquest 2025 van arribar al país més de 35 milions d’estrangers, un 5,5% més que el 2024, que va ser l’any que més visitants va rebre en la seva història. Però la percepció dels espanyols sobre aquesta activitat, que representa més del 13% del PIB, és cada any pitjor, amb la pujada del preu de l’habitatge i l’auge de manifestacions contra el turisme massiu que afecten la seva reputació.
Així ho constata la consultora LLYC, que intenta mesurar aquest descontentament a partir dels missatges publicats a les xarxes socials (bàsicament X, antic Twitter), fòrums especialitzats i mitjans digitals. Igual que el Regne de Bhutan no mesura el seu PIB, sinó el seu índex de felicitat nacional brut per buscar un turisme més responsable i sostenible, la consultora LLYC ha desenvolupat el que ha anomenat Baròmetre de Percepció Turística per mesurar el sentiment de la població sobre el turisme.
L’anàlisi es porta a terme trimestralment des del 2022. I la conclusió, com es podria esperar després de les manifestacions i el clima a les ciutats més turístiques, no és bona. Espanya suspèn amb un 4,7 sobre 10 en la seva percepció sobre el turisme, segons les dades del segon trimestre del 2025. És la pitjor puntuació des que es va començart amb aquests mesuraments en el primer trimestre de fa tres anys, quan va obtenir un notable (7,2).
La gentrificació
La gentrificació, la seguretat i la massificació són els principals temes de conversa i de preocupació al voltant del turisme. De fet, des del 2023 la temàtica que més creix és la gentrificació, entesa aquí no tant com la pèrdua de la vida de barri sinó com un problema d’accés a l’habitatge. No en va, l’alça del preu de l’habitatge als centres de les grans ciutats i les manifestacions que s’han fet contra el turisme massiu han protagonitzat el debat públic durant els últims mesos.
No obstant això, el clima social –igual que l’ambiental– difereix segons la zona geogràfica. Així, mentre que les comunitats del nord i de l’interior del país mostren una percepció bastant positiva, amb l’excepció d’Euskadi, amb el focus de discussió centrat en àmbits culturals o en la natura, a les zones costaneres i a les grans urbs (Catalunya, les illes Balears i Canàries, Andalusia, la Comunitat Valenciana i Madrid) la saturació i l’impacte social del model urbà eclipsen altres actius turístics i arrosseguen a la baixa la temperatura global de la conversa en l’àmbit digital sobre aquestes destinacions.
La seguretat ha sigut sempre un dels principals atractius d’Espanya com a destinació turística, davant els seus principals competidors del Mediterrani com Turquia, el Marroc o Egipte. No obstant, sempre segons aquest baròmetre, per als espanyols s’ha convertit en un problema, sobretot a zones com Balears, Canàries, Barcelona, Madrid i la Comunitat Valenciana.
Robatoris i furts
Allà la seguretat i la delinqüència són dos dels temes que més amoïnen, després que s’hagin reportat incidents de robatoris i furts a les zones turístiques d’Eivissa, Mallorca o Tenerife, o fins i tot agressions, «com l’intent de degollar una turista al centre de València».
Aquests casos provoquen «desconfiança i indignació», afegeix l’estudi, i posen en evidència «la necessitat de millorar les mesures de seguretat». També fets més puntuals, com ara l’agressió homòfoba patida a Lorquí (Múrcia) per Víctor Sáez, regidor de joventut, festejos, turisme i drets LGTBIQ+ de Lorquí, han tingut un impacte negatiu en la imatge turística de l’autonomia al segon trimestre d’aquest any.
O «els problemes de seguretat i salubritat» de l’aeroport de Barajas, «que afecten tant treballadors com viatgers» i que han «erosionat la percepció de seguretat de l’aeroport, una de les principals portes d’entrada per a turistes i inversors a Madrid». «La percepció pública és que l’aeroport, en comptes de ser un símbol de modernitat i eficiència, ha esdevingut un reflex de la mala gestió i la falta de planificació a la ciutat», resumeix el baròmetre.
Variació segons autonomies
Catalunya i Extremadura són els dos extrems. La primera és la principal comunitat de recepció de turistes internacionals i la segona destinació dels nacionals. Tot i
Catalunya és la comunitat en què el turisme obté la pitjor nota: només un 3 sobre 10
La farmacèutica Esteve està immersa en un pla de creixement que l’obligarà a incrementar la seva capacitat de producció de cara al 2033 i, en aquest escenari, prioritza els EUA com a possible emplaçament d’una nova fàbrica. El conseller delegat d’Esteve, Staffan Schüberg, va defensar la ubicació d’una planta en aquest país, on actualment no fabrica. L’empresa aspira a convertir-se en un referent internacional en fàrmacs per a malalties minoritàries.
La firma compta amb dues línies d’activitat (el negoci farmacèutic i la fabricació d’actius per a tercers -CDMO-) que el 2024 li van reportar 744 milions d’euros en vendes, un 5% més que l’any anterior, dels quals el 75% van procedir del mercat internacional.
Per créixer en la fabricació d’actius per a tercers, Esteve està ampliant la seva principal factoria, la de Celrà, encara que aquesta actuació no serà suficient per respondre a les necessitats de producció més enllà del 2033, per la qual cosa la companyia es veurà abocada a valorar com guanyar més capacitat.
En aquest context, Schüberg va explicar que l’opció preferent seria obrir una planta als EUA, encara que no va descartar créixer a Catalunya o a altres punts d’Europa.
Els EUA, un mercat clau
«Si pogués aconseguir una planta als EUA estaria molt satisfet perquè és on els nostres clients demanden amb més força capacitat de fabricació local», va dir, després de destacar que aquest mercat és «clau» per a l’estratègia de qualsevol «farma», ja que concentra el 50-55% de les vendes mundials.
La multinacional compta també amb altres plantes a Lliçà de Vall (Barcelona) i Banyeres (Tarragona), així com emplaçaments a la Xina i Mèxic. «Necessitem suficients fàbriques per poder produir per als nostres socis en l’àrea de CDMO, i necessitem comptar amb la tecnologia adequada», va destacar Schüberg.
El primer directiu d’Esteve és conscient que el context internacional marcat per la incertesa no ajuda a prendre decisions estratègiques: «Mai hem viscut temps tan incerts i desconeguts com els d’ara. Estem en una tempesta d’incertesa». Respecte la guerra aranzelària impulsada per l’administració Trump, Schüberg es va mostrar relativament optimista: «Crec que estem en una situació en la qual ens veurem afectats, però de manera manejable». «És una situació que afecta tota la indústria. Totes les companyies depenen molt dels EUA, així que els canvis allà seran significatius», va apuntar.
En el negoci farmacèutic propi, Esteve està apostant per fàrmacs molt especialitzats, per a malalties rares, que serveixen a pocs pacients i professionals, una línia que absorbeix gran part de les seves últimes inversions.
En les dues línies, el directiu va anticipar que seran «molt actius en adquisicions, fusions, associacions i llicències», perquè aquesta és la forma en què continuaran «tenint un paper de gran rellevància».
Al mateix temps, va defensar que la farmacèutica ha dissenyat un full de ruta «prudent», basat a assumir riscos en fases avançades, evitant els associats en el desenvolupament primerenc de productes i consolidar associacions estratègiques. La companyia vol concentrar-se així a gestionar riscos comercials com l’obtenció d’aprovacions reguladores i el llançament de productes. «Aquests són els tipus de riscos que volem assumir ara», va afegir el directiu.