El pla industrial del Govern posa el focus en els polígons de l’Empordà
Diari de Girona. Miquel Sàmper defensa una estratègia per guanyar capacitat exportadora, assegurar el subministrament d’aigua i donar més pes als sectors productius.
El nou Pacte Nacional per a la Indústria situa el desplegament del Logis Empordà i del polígon de l’entorn de l’aeroport de Girona entre les actuacions clau per reforçar el paper logístic de les comarques gironines. El full de ruta del Govern per al període 2026-2030 preveu una inversió global de 5.000 milions d’euros i 190 mesures per transformar la indústria catalana, amb un capítol específic per millorar la competitivitat, la internacionalització i la capacitat de resistència de les empreses gironines davant reptes com la sequera.
Un dels punts més concrets del pacte és la redacció dels plans directors urbanístics del Logis Empordà i de l’àrea vinculada a l’aeroport de Girona. En el cas del Logis Empordà, el projecte abasta 60 hectàrees i té un pressupost previst de 5,3 milions d’euros. Pel que fa a l’entorn de l’aeroport, l’àmbit supera les 100 hectàrees, tot i que la informació facilitada pel Govern no en concreta el pressupost.
A Girona, el Govern vol concentrar part de l’estratègia en la capacitat exportadora de les empreses i en la millora de les infraestructures logístiques. La Generalitat defensa que les comarques gironines tenen una economia industrial diversificada i recorda que la indústria representa prop del 20% del Valor Afegit Brut del territori. També subratlla que les exportacions gironines encadenen 16 anys consecutius de rècords i que el 2025 es van apropar als 8.600 milions d’euros.
El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, va presentar ahir el pacte a la seu del Govern a Girona davant d’agents econòmics i socials de la demarcació. A l’acte també hi van participar el delegat del Govern a Girona, Xavier Guitart; el director general d’Indústria, Xavier Roca; la directora general de Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques, Carmen Ruiz; el director general de Transició Hídrica, Jordi Agustí; i el director executiu d’ACCIÓ, Joan
Romero.
Sàmper va defensar que aquests plans directors han de permetre una tramitació «més àgil, més ràpida», segons recull l’agència ACN. El conseller també va admetre que optar per aquesta eina evidencia el retard acumulat en el desplegament d’aquests espais. «Quan s’impulsa a través de Plans Directors Urbanístics (PDU) vol dir, efectivament, que ja anem tard, però que precisament es vol revertir aquesta tardança», va afirmar.
La logística és només una de les potes del pacte a la demarcació. El document també incorpora mesures per reforçar la internacionalització de les empreses gironines. En aquest àmbit, ACCIÓ impulsarà una estratègia per situar les companyies catalanes dins de les cadenes de valor globals, amb l’objectiu de facilitar la seva presència en mercats exteriors i millorar-ne la capacitat d’exportar.
El Govern també vincula el futur industrial de Girona a la disponibilitat d’aigua. Després de les darreres sequeres, el pacte inclou l’Estratègia de Resiliència Hídrica, amb actuacions destinades a garantir el subministrament a les activitats econòmiques. Entre les mesures previstes hi ha noves dessalinitzadores, plantes de regeneració d’aigua i el reaprofitament d’aqüífers. Sàmper va remarcar que la indústria és un dels sectors amb més consum d’aigua i que cal anticiparse a nous episodis de sequera per evitar que afectin l’activitat de les empreses.
Un altre instrument previst al territori és l’ICF Girona Fons d’innovació, cofinançat per l’Institut Català de Finances i l’Ajuntament de Girona. El programa vol facilitar
El pacte també apunta sectors com l’agroalimentari, el suro, la metal·lúrgia o la maquinària
l’accés al finançament a les empreses locals i ajudar-les a créixer, guanyar competitivitat i disposar de més capacitat per afrontar canvis de mercat o tensions econòmiques.
El pacte també apunta sectors amb pes específic a les comarques gironines, com l’agroalimentari, el suro, la metal·lúrgia, la maquinària, el material de transport, la química o el tèxtil.
La Generalitat planteja més de 150 «actuacions transversals» per al conjunt de la indústria.