El pla d’estalvi energètic fa baixar un 6,7% el consum de llum i un 10,4% el de gas
Diari de Girona. Els hàbits canvien respecte la mitjana dels últims cinc anys, tot i que el comerç apunta a una falta d’inspeccions. Els alts preus i la menor competitivitat també estan darrere d’aquesta reducció de la demanda. Catalunya multarà des de demà els que incompleixin les mesures.
Més conscienciació que compliment, inspeccions nul·les, però objectiu aconseguit, segons el Govern central. A grans trets, aquesta seria l’avaluació del pla d’estalvi energètic engegat per l’Executiu a principis d’agost de l’any passat per encarar la crisi energètica, que va disparar el preu del gas i l’electricitat a màxims històrics. Limitar l’aire condicionat a un mínim dels 27 graus i no pujar la calefacció més enllà dels 19, apagar la llum a partir de la deu de la nit i tenir portes tancades o fer una revisió obligatòria de les calderes eren les polèmiques mesures. Des d’aleshores, el consum d’electricitat s’ha reduït un 6,7% respecte la mitjana dels cinc últims anys, mentre que el consum de gas ha cedit un 10,4%, segons càlculs a partir de les dades de Red Eléctrica i Enagás.
La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica va calcular l’estiu passat que aquestes mesures suposarien una reducció de la demanda de gas d’entre el 4% i el 5%, que era la meitat del 7% establert per a Espanya en cas d’emergència. A l’octubre va afirmar que havien aconseguit reduir un 3,4%. Avui el seu departament es limita a afirmar que l’estalvi energètic en general ha estat molt superior al que calia.
73 mesures més
A partir d’octubre, a més, a aquestes mesures se’n van sumar 73 més, entre les quals se n’incloïen algunes ja vigents, com la rebaixa de la factura de la llum i el gas, altres de noves com incentius fiscals per estimular la substitució de l’ús de combustibles fòssils o l’impuls de l’autoconsum, i d’altres de llarg termini com la construcció d’un hidroducte (llavors anomenat MidCat, ara BarMar). D’aquesta manera, la dada més propera per mesurar l’efecte del pla d’agost podria ser la del consum d’electricitat del comerç al detall, que paradoxalment va ser el sector que més va incrementar el consum en l’any mòbil que va de juliol del 2022 al juny del 2023 (són les últimes dades existents), fins al 15,3%, segons Red Eléctrica.
En qualsevol cas, un passeig per les principals artèries comercials aquest mes d’agost delata la majoria de botigues, amb les portes obertes i l’aire condicionat posat. El president de la patronal tèxtil Acotex, Eduardo Zamacola, reconeix que la mesura «va donar l’ensurt al principi, però no ha tingut cap efecte perquè la competència era regional i hi ha hagut absoluta laxitud». «No conec ni un sol cas de multa», explica Zamacola, abans d’acceptar que «és impossible tenir una botiga a 27 graus amb aquesta calor i igual a l’hivern a 19 graus».
Coincideix amb el representant del tèxtil el president dels hostalers (Hostaleria d’Espanya),
José Luis Yzuel, que afirma que «ningú ha inspeccionat res», encara que «l’efecte positiu» creu que ha estat «la conscienciació que es pot tenir les temperatures més altes a l’estiu i més baixes a l’hivern». «La realitat de cada empresa és un món i al final el que es busca és el confort del client. És possible que en alguns centres oficials sí que s’hagin complert les mesures, però de manera general és molt difícil si ningú no t’exigeix que ho facis», reconeix
Yzuel.
La vigilància del pla i les possibles sancions corresponen a les comunitats autònomes. En el cas de la Generalitat asseguren que s’han fet inspeccions per fer pedagogia. Tot i això, afegeixen, les multes, si n’hi ha, s’imposaran a partir de demà, en complir-se un any de l’entrada en vigor de la norma, informa Agustí Sala. Des de la patronal del comerç de proximitat de Barcelona, Barcelona Comerç, afirmen que la «majoria» de petites botigues ha complert i afegeixen que són locals que porten un «control molt estricte del consum» perquè el cost elèctric suposa una part important dels costos totals. «La majoria han complert en el tema portes i aire condicionat», confirma el president Pròsper Puig.
«No hi ha manera de calibrar a què correspon aquesta menor demanda. Hi ha una part que té a veure amb l’eficiència, però també amb l’autoconsum i els alts preus, a més a més en algunes indústries es comença a veure una caiguda de les comandes», reconeix l’analista de mercats energètics del grup ASE, Leo Gago. En el cas de les empreses electrointensives, «és complicat que es recuperi» el consum perquè «ve amb molta inèrcia», assenyala el president de la patronal electrointensiva AEGE, Pedro González.
Informe del Banc d’Espanya
En el cas del gas, la situació és semblant. Un informe del Banc d’Espanya afirmava que les empreses intensives en el consum de gas haurien aplicat mesures «estructurals», com és la millora de l’eficiència energètica (78%) i la inversió en energies renovables (59%), cosa que apuntaria a una reducció «estructural» de la demanda de gas per unitat de producte, mentre que les aturades de producció (11 %) o la substitució de producció per inputs importats (5 %) van tenir un abast més limitat.
La patronal Gasindustrial afirma que a la indústria manufacturera no hi ha un substitut per al gas «fins que no arribi el biogàs, el biometà o l’hidrogen verd», més enllà dels canvis de sectors com el refinament que han capgirat el seu procés productiu de manera temporal amb combustibles que no són més eficients, sinó més barats. La seva presidenta, Verónica Rivière, defensa que la reducció de la demanda és deguda a una menor competitivitat i a la destrucció de l’activitat pels preus tan alts. En els últims mesos, el consum de gas d’aquestes indústries segueix, igual que en el cas elèctric, estancat –encara un 19% per sota del 2019– perquè «no hi ha comandes», afegeix Rivière.