El Pla de l’Estany mira de salvar el món rural
Full de ruta
Un pla estratègic del món rural pensat per reactivar les zones rurals de la comarca, iniciat el 2019, però que per culpa de la pandèmia no s’ha pogut activar fins ara, preveu prop de 30 projectes no només relacionades directament amb el sector primari sinó també amb altres activitats, especialment un turisme vinculat a la pagesia. En paraules del Consell Comarcal , responsable del pla, l’objectiu és “impulsar iniciatives amb potencial per esdevenir font de creació i estabilització d’ocupació, alhora que una palanca per situar el medi rural de la comarca com un dels elements centrals de la seva agenda política, social, econòmica i mediambiental”.
El producte local
Si bé el pla anirà més enllà de l’activitat agrícola i ramadera pròpiament dita, alguns dels principals objectius hi fan referència: visibilitzar, valoritzar i singularitzar el producte local; impulsar la comercialització i consum de producte local; promoure cultius i productes amb valor afegit; millorar serveis i infraestructures (viàries, telemàtiques o de transport) i col·locar productes locals en els establiments turístics. Una partida inicial de 50.000 euros dels pressupostos d’aquest any del Consell del Pla de l’Estany ho farà possible.
Les tres primeres accions ja estan a punt i posen el focus precisament en els productes de proximitat. Es tracta, d’una banda, de la publicació d’un catàleg (imprès i digital) de productes alimentaris i serveis agroturístics, sempre de productes locals. Una altra acció, batejada com Poble a poble, agenda del producte local, serà un calendari d’activitats amb els productes comarcals de referent (formatges, llet, mel, carn, etc.), amb l’objectiu de fer visibles aquests productes i fomentar-ne la comercialització i el consum. I finalment uns itineraris per descobrir explotacions agrícoles i ramaderes, on s’oferiran experiències gastronòmiques. De moment se’n farà una prova pilot amb tres rutes. Paral·lelament es posarà en marxa un web plantejat com una eina de treball. “Hem de fer una campanya de difusió molt forta perquè la gent sàpiga que té al seu abast el producte local, que consumir-lo sigui el més normal del món”, expliquen a l’ens comarcal.
L’anàlisi
El punt de partida del pla és una memòria elaborada per les geògrafes Isabel Salamaña, Anna Roca i Laura Sáez i l’ambientòleg Sergi Nuss. En aquella anàlisi, producte de tallers i reunions amb els sectors implicats, hi ha una extensa llista d’aspectes negatius detectats en el treball de camp realitzat prèviament. Hi destaquen la “poca atenció a la ruralitat” que hi ha a l’hora de planificar urbanísticament; la contaminació per nitrats i altres impactes en el medi ambient; el desconeixement del destí del producte perquè en bona part es ven a la indústria agroalimentària; poca producció de producte local i poc conegut i desvinculació d’aquest producte autòcton de les altres activitats del món rural (turisme, esport, etc.).
Una dada significativa és la presència mínima dels productes de proximitat en les fires de la comarca i en els establiments turístics, s’assenyala en l’informe.
Urbanisme perjudicial
La taca de l’àrea urbana de Banyoles i la seva expansió cap a Camós, Porqueres i Cornellà del Terri i el seu planejament urbanístic, poc proper a l’activitat agrària –s’adverteix a la memòria–, estan provocant més d’un maldecap a les explotacions agràries d’aquesta perifèria urbana. “S’entén el rigor que exigeix l’administració però també caldria que aquesta apostés per solucions úniques i de consens per evitar la pèrdua de més espais agraris i contribuir directament als reptes de futur de les explotacions periurbanes.”
Avantatges
A favor seu, els pagesos tenen –s’assenyala en aquella anàlisi– una “situació geoestratègica d’excel·lència i bones condicions agroclimàtiques”. També el potencial que hi ha en produccions artesanes (mel, xai de ramat, horta, llúpol, menta, formatges, farines); en la introducció de sistemes de producció ecològics o en inversions en obradors, sanejament, emmagatzematge o maquinària.