El PIB de l’eurozona va créixer un 0,1% el primer trimestre de l’any
El Punt. Surt així de l’estancament del mateix període de l’any passat, segons les dades que ha publicat aquest dimarts l’Eurostat. Al conjunt de la UE l’economia va créixer un 0,2%. Polònia va ser l’estat membre amb més creixement econòmic el primer trimestre de l’any, un 3,9%, mentre que a l’Estat espanyol va ser del 0,3%.
El PIB de l’eurozona va créixer un 0,1% el primer trimestre del 2023 en comparació amb l’últim del 2022, sortint així de l’estancament d’aquell període, segons les dades de l’oficina comunitària d’estadística Eurostat publicades aquest dimarts, que confirma la dada preliminar que va publicar a finals d’abril.
Al conjunt de la UE, informen l’ACN i Efe, l’economia va créixer lleugerament, un 0,2%, una dècima menys que el que s’havia calculat però, tot i així, tres dècimes més que l’últim trimestre del 2022, quan l’activitat del bloc es va contreure un 0,1%. En termes interanuals, el PIB als països de l’euro va créixer un 1,3%, cinc dècimes menys que el quart trimestre de l’any passat, mentre que l’activitat econòmica al conjunt de la UE va augmentar un 1,2%, també cinc dècimes menys.
Pel que fa a l’ocupació, va augmentar un 0,6% tant a l’eurozona com a la UE entre el gener i el març, en comparació amb l’últim trimestre del 2022, fet que suposa una acceleració en la creació d’ocupació respecte els tres mesos precedents, quan el creixement va ser del 3%. A nivell anual, l’augment va ser de l’1,7% a la zona euro i de l’1,6% a la UE.
Respecte a l’evolució per països, Polònia va ser l’estat membre amb més creixement econòmic del bloc el primer trimestre de l’any (3,9%), seguida de Portugal (1,6%), Finlàndia (1,1%), Xipre (0,8%), Eslovènia (0,6%) i l’Estat espanyol, Itàlia i Letònia (tots tres amb un 0,3%). Per darrera es van situar Bèlgica i Bulgària (0,4%), Dinamarca (0,3%), l’Estat francès, Eslovàquia i Suècia (0,2%) i Romania i la República Txeca (0,1%), mentre que Alemanya va registrar un creixement nul del 0%, evitant així la recessió tècnica, ja que va tancar el 2022 amb una contracció del 0,5%. Per contra, el primer trimestre de l’any es van situar en territori negatiu Lituània (-3%), Irlanda (-2,7%), els Països Baixos (-0,7%), Àustria (-0,3%) i Hongria (-0,2%).
Aquestes dades confirmen que tant l’eurozona com la UE van esquivar la recessió tècnica que va amenaçar de frenar l’activitat econòmica a finals de l’any passat per l’impacte de la inflació i dels augments continuats dels tipus d’interès adoptats pel BCE per controlar l’increment de preus.