El PIB creix un 2,5% pel repunt de l’economia de finals del 2023
Diari de Girona. L’activitat productiva va avançar un 0,6% al quart trimestre a Espanya per la millor evolució del consum de les llars. El Govern manté l’optimisme i pronostica un 2% per a aquest any.
L’economia espanyola va agafar impuls en el quart trimestre de l’any amb un avanç del 0,6% respecte el trimestre anterior, marcada per la bona evolució del consum privat i les exportacions. La dada, que no serà definitiva fins al 26 de març, porta el PIB a créixer un 2,5% el 2023, la meitat del que ho havia fet l’any anterior (5,6%), etapa que va estar marcada per la recuperació de l’activitat després de la pandèmia, segons les xifres de Comptabilitat Nacional Trimestral publicades ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
En un escenari marcat per l’alentiment econòmic a tot Europa i la pujada de la inflació i els tipus d’interès, Espanya va créixer l’any passat molt per sobre de les principals economies de la zona euro -França (1%), Alemanya (0, 4%) i Itàlia (0,8%)-, que van avançar un 0,6% de mitjana. I ho va fer, a més, una dècima més del previst per organismes com el Banc d’Espanya o l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), i fins i tot el mateix Govern, que auguraven una alça del 2,4% en les últimes estimacions.
Optimisme de cara al 2024
«Estem demostrant que és possible conjugar creixement econòmic, creació d’ocupació i mesures destinades a la protecció social i al benestar de ciutadans, llars i empreses», celebra el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, en un vídeo. La sorpresa del repunt del 0,6% a finals d’any, que interromp el camí descendent dels trimestres anteriors -l’economia va avançar un 0,6%, un 0,4% i un 0,3% al primer, segon i tercer trimestre, respectivamentporta l’Executiu a mantenir el seu optimisme de cara a aquest 2024, amb una estimació del creixement del 2%, un altre cop per sobre de la resta de països de l’eurozona. Ahir, el Fons Monetari Internacional rebaixava aquesta estimació a l’1,5%, però en tot cas per davant de la resta de grans economies.
La demanda nacional va contribuir en 1,7 punts al creixement del PIB del 2023, fet que suposa una reculada d’1,2 punts respecte l’any anterior. Mentrestant, la demanda externa va presentar una aportació de 0,8 punts, cosa que va suposar 2,1 punts menys que el 2022. El valor del PIB a preus corrents per al conjunt de l’any 2023 es va situar en 1.462.070 milions d’euros, xifra que és un 8,6% superior a la del 2022.
En taxa interanual, el PIB del quart trimestre del 2023 va créixer un 2%, percentatge que suposa una dècima més que el registrat en el trimestre precedent (1,9%), a causa exclusivament de l’aportació de la demanda interna.
Entre els components del creixement registrat en el darrer trimestre, destaca una caiguda de la inversió (formació bruta de capital fix) del 2% respecte els tres mesos anteriors, principalment a causa del descens del 5,2% en la inversió en maquinària i béns d’equip. El Govern atribueix aquesta reculada a la «comptabilització» de la contribució del Pla de Recuperació que preveuen que reverteixi durant aquest any. «Pensem que hi ha part dels fons (europeus) que ja han arribat a l’economia, però es recolliran en la comptabilitat amb un cert decalatge», va precisar el secretari d’Estat d’Economia, Israel Arroyo, en una roda de premsa per analitzar les dades de la conjuntura econòmica.
En el costat bo, a més del creixement del 0,3% del consum de les llars, destaca l’impuls de les exportacions (2,9%), amb més intensitat que les importacions (2,7%) després de dos trimestres de retrocessos en tots dos casos.
Preguntat per la reducció de jornada proposada pel Govern, Arroyo va defensar que treballar 37,5 hores a la setmana «no tindria perquè afectar la productivitat».