El passaport Covid dona ales al turisme
Diari de Girona. El sector espera recuperar un 15% dels visitants estrangers gràcies al revulsiu que suposa la posada en marxa del certificat europeu de vacunació.
Des de l’1 de juliol és operatiu el Certificat Covid Digital UE, un instrument que pretén ser un revulsiu per a la recuperació de l’activitat turística. Després de gairebé un any i mig de restriccions, aquest document facilita la mobilitat entre els Estats membres de la Unió Europea a aquelles persones que hagin estat vacunades, s’hagin fet un test amb resultat negatiu o hagin superat la malaltia.
El certificat permetrà recuperar, almenys d’entrada, entre un 10% i un 15% dels 80 milions de visitants estrangers que rep Espanya. Aquest percentatge s’espera que creixi de manera exponencial en el moment que el Regne Unit decideixi obrir les seves fronteres a tot el país, i no només la de les Balears, com va aprovar la setmana passada.
El document és gratuït, s’emet en format digital o en paper, té validesa a tota la UE i s’expedeix en anglès i en la llengua nacional de cada Estat.
La versió digital pot guardar-se al mòbil i inclou un codi QR amb la informació mínima essencial i un segell digital que en garanteix l’autenticitat i la integritat. A l’hora de viatjar a un altre Estat, s’escaneja el codi QR del viatger per comprovar que compleix algun dels tres requisits exigits. En cas de no tenir el certificat, es pot viatjar, però el procés d’admissió és més lent i els països de destinació poden aplicar mesures i controls addicionals.
Efectes sobre el turisme
Tots els actors involucrats en el món del turisme coincideixen que és una mesura molt útil per ajudar un dels sectors més castigats per la pandèmia.
El president del Patronat de Turisme, Miquel Nogué, es mostra esperançat. «El Certificat Covid agilitzarà la mobilitat i alhora donarà més seguretat», declara. «Tenim moltes reserves de pernoctacions de cap de setmana, que són els turistes de proximitat que venen de Catalunya o del sud de França». Però afegeix: «Amb l’entrada en vigor del passaport i a l’espera que el Regne Unit aixequi les seves restriccions, creiem que serà un bon any». A mesura que es reactivi el trànsit d’avions, podrà tornar el turista belga, l’holandès, l’alemany o el britànic. «Si tot va bé, allargarem la temporada fins al setembre o l’octubre i millorarem les dades de l’any passat», pronostica Nogué.
El president de la Federació d’Hostaleria de les comarques gironines, Antoni Escudero, reivindica que caldria una campanya de comunicació més intensa. «La gent encara no coneix el certificat i molts cops opten per fer-se un test d’antígens o una PCR. Seria interessant que la UE en fes una bona difusió», diu.
Escudero es mostra escèptic amb el turisme nacional. «És pa per avui i gana per demà. Alguns hotels petits ompliran, però les grans empreses o les zones amb molts llits, com Lloret de Mar o Blanes, ho tindran difícil». Els visitants catalans, malgrat compensar els internacionals en el nombre total, mai no podran assolir la xifra d’ingressos que ells generen. La despesa mitjana s’incrementa amb la distància: de cada 10€ d’ingressos per turisme a Catalunya, 9€ provenen de turistes estrangers.
L’èxit del passaport Covid depèn en gran part del ritme de vacunació. «Molts estrangers són antivacunes», explica, i per això proposa «fer que la vacuna sigui obligatòria». «Mentre hi hagi gent que no estigui immunitzada, a la llarga sempre tindrem problemes», conclou.
L’exgerent de Costa Brava Centre Hotels i expert en el sector turístic, Martí Sabrià, assegura que «el més important és oferir seguretat». «El passaport Covid eliminarà pors i condicionants, cosa que, com a país receptor ens afavoreix», declara. Sabrià augura un bon estiu per la zona del Baix Empordà. De moment, tenen bones xifres de reserves des del 10 de juliol fins a la primera quinzena de setembre, i els seus 14.000 llits plens a l’agost. «La temporada es podria allargar fins a finals d’octubre amb l’arribada de turistes britànics i escandinaus i podríem arribar al 85% dels ingressos del 2019», preveu.
Lloret i el turisme britànic
En canvi, a la Costa Brava Sud ho tenen més complicat perquè tenen molts més llits per omplir (només a Lloret ja n’hi ha 37.000) i depenen molt més del turisme britànic. «L’any passat van ingressar un 23% del que ingressarien en un any normal», diu Sabrià, i afegeix que «amb sort, aquest any podran arribar al 50%».
Lloret va ser el primer municipi d’Espanya a oferir als turistes una PCR a preus reduïts. En circumstàncies normals, més del 70% del turisme de la localitat provindria de països estrangers. El seu alcalde, Jaume Dulsat reconeix que estan «a l’espera que el mercat britànic es reactivi». «Lloret és la localitat de la Costa Brava amb més pes de visitants del Regne Unit, que gairebé arriben al 10%», assegura Dulsat. Cada setmana, el govern de Boris Johnson actualitza la llista de països on els ciutadans britànics poden viatjar. De moment, les restriccions s’espera que es mantinguin fins a finals de juliol. «També hi pot haver un factor geopolític, de defensa dels interessos propis i de proteccionisme econòmic», reflexiona l’alcalde de Lloret, tenint en compte que «l’any passat, sense sortida de turistes, l’hostaleria interior de països com Alemanya i el Regne Unit va fer bones temporades».
Cal recordar que els britànics no es beneficiaran del certificat en haver quedat fora de la UE, per la qual cosa hauran de presentar una prova negativa de Covid a la sortida del seu país i dues més a la tornada. S’estalvien, això sí, la quarantena de deu dies.
La rebuda als càmpings
Quan la UE va anunciar el Certificat Covid, els càmpings de la Costa Brava van veure com molts clients ajornaven les seves reserves de maig i juny per al juliol i l’agost. «Estem molt satisfets amb aquesta mesura perquè elimina les obligacions que frenaven l’arribada de clients internacionals», declara el gerent de l’associació de càmpings de les comarques de Girona, Ward Wijngaert. «Les PCR d’anada i tornada poden arribar a suposar un cost d’uns 500€ per a una família de cinc membres. A més, l’obligatorietat d’una quarantena, implicava sacrificar dies de vacances» reflexiona.
No obstant això, des de l’associació creuen que la mesura arriba una mica tard. «Som conscients de les dificultats logístiques i tecnològiques que comporta, però ens hagués agradat tenir-ho per Setmana Santa. Ens hauria ajudat a atraure els clients sèniors, habituals dels mesos de maig i juny», lamenta Wijngaert.
«No hem patit tant el tancament de fronteres del Regne Unit com el sector hoteler, perquè nosaltres treballem amb turistes que arriben amb vehicle, i el percentatge de clients britànics d’aquesta modalitat de turisme és més baix», afirma.
Un petit miracle de la voluntat política europea
«Tots els països s’hi han posat de cara per superar les dificultats en un temps rècord», destaca el professor de Turisme a la UdG, José Antonio Donaire. D’una banda, els obstacles tècnics: «S’ha hagut d’harmonitzar el sistema de registre dels 27 països de la Unió Europea més els 4 EFTA (Liechtenstein, Noruega, Islàndia i Suïssa)». El professor ho explica amb un exemple simple, però il·lustratiu: «Els programes informàtics de molts països no estan preparats per llegir caràcters com lletres o accents que no formen part de l’alfabet de l’idioma propi».
Des del punt de vista jurídic, també és un gran assoliment. «No és senzill restringir la mobilitat dintre l’espai Schengen», comenta Donaire. «S’ha hagut de vigilar de no vulnerar cap dret, com, per exemple, el de l’anonimat», i recorda que «el certificat té data de caducitat». Tanmateix, la norma europea permet a cada Estat afegir restriccions amb criteris sanitaris.