El Parlament Europeu exigirà avenços per posar fi al canvi d’hora
Diari de Girona. Espanya ha revifat una proposta que fa sis anys que està en un calaix per la manca d’acord entre els governs de la UE ● La presidència danesa del Consell no impulsarà el procés sense l’anàlisi de la Comissió
El Parlament Europeu demanarà avui, durant un debat a Estrasburg sobre el tema, explicacions a la Comissió Europea i al Consell de la Unió Europea, on estan representats els governs del bloc, per la manca d’avenços en el procés legislatiu per posar fi al canvi d’hora estacional, sis anys després que el 2019 l’Eurocambra adoptés la seva posició de cara a les negociacions per acabar amb la pràctica.
Al setembre del 2018, durant un discurs sobre l’Estat de la Unió, el llavors president de la Comissió Europea -l’òrgan executiu del bloc-, Jean-Claude Juncker, va anunciar la seva intenció de posar fi al canvi d’hora. «Cal acabar amb el canvi d’hora. Els Estats membres han de decidir per si mateixos si els seus ciutadans viuen en horari d’estiu o d’hivern. És una qüestió de subsidiarietat», va assegurar llavors el luxemburguès.
En el procés legislatiu a la UE hi ha tres actors. La Comissió té la competència exclusiva per proposar lleis. Després, són els colegisladors, el Parlament Europeu -triat per sufragi universal cada cinc anys- i el Consell, on estan representats els governs, els qui negocien i aproven el text final. Si les parts no es posen d’acord, la legislació mai arriba a aplicar-se. De fet, sovint, algunes d’aquestes propostes acaben en un calaix. Un calaix que sol estar sobretot als despatxos del Consell. És el cas de la proposta per posar fi al canvi d’hora estacional.
Perquè les negociacions legislatives tinguin lloc, tant el Parlament com el Consell han d’acordar internament una posició inicial. L’Eurocambra va trigar només uns mesos a definir la seva. Al març de 2019, els eurodiputats van votar massivament a favor d’eliminar el canvi d’hora estacional. No obstant això, han passat sis anys i els governs han estat incapaços de posar-se d’acord. Per fer-ho, necessiten acordar la seva postura per majoria qualificada.
Ara Espanya ha revifat aquest debat demanant rellançar la discussió al Consell. Tant Polònia com Finlàndia, que van impulsar la mesura durant les seves respectives presidències, donen suport a la petició del Govern de Pedro Sánchez, instant a buscar una sortida al bloqueig. També la Comissió Europea avala la petició.
El debat al si del Parlament Europeu obligarà avui tant l’Executiu com el Consell a posicionar-se. El comissari d’Habitatge i Energia, Dan Jorgensen, va reconèixer dilluns que posar fi al canvi horari dues vegades a l’any és «la via més lògica per avançar».
No és una prioritat
Però aquest assumpte no està entre les prioritats polítiques per a Brussel·les. El programa de treball polític per al 2026 que la Comissió va presentar dimarts passat no recull cap mesura sobre aquest tema. «Encara que aquest canvi horari estacional continu pot no ser una prioritat en l’agenda política de la UE, és una qüestió que preocupa milions de ciutadans de la Unió», va reconèixer al mateix temps Jorgenssen, que va advertir que mentre no hi hagi un acord per posar fi al canvi estacional d’hora, aquest continuarà.
El comissari d’Habitatge i Energia es va comprometre en qualsevol cas a «fomentar el consens entre els Estats membres». També va assegurar que la Comissió treballa en un informe sobre l’impacte de la mesura per al mercat únic i el bloc en el seu conjunt. Fonts de la presidència danesa del Consell han confirmat que no avançaran amb el procés legislatiu mentre no hi hagi una anàlisi sobre la taula.
Una de les grans dificultats per posar fi al canvi és la diversitat de zones horàries en el bloc. La majoria dels països, entre ells Espanya per decisió de Franco el 1940, es troben a la zona de l’Europa Central. Irlanda i Portugal se situen en la zona horària de l’Europa Occidental, i Bulgària, Xipre, Estònia, Finlàndia, Grècia, Letònia, Lituània i Romania, a l’hora de l’Europa Oriental.
Segons la proposta de l’Eurocambra, els governs europeus havien de decidir si adoptaven l’horari d’estiu o hivern de manera permanent, per evitar possibles disrupcions en el mercat únic. El Parlament plantejava la possibilitat de retardar l’entrada en vigor de la mesura en cas que hi hagués riscos. Al final, tot va quedar en suspens.
La iniciativa de Juncker el 2018 responia, ja llavors, a una demanda social estesa per tot el continent. L’Executiu comunitari havia fet una enquesta sobre aquest tema uns mesos abans i la reacció va revelar «un fort desig de canvi». La consulta va aconseguir un número rècord de respostes, 4,6 milions. La majoria d’elles venien de ciutadans i un 84% estava a favor de posar fi al canvi d’hora.