El parc eòlic marí no convenç les institucions del territori
El Punt. Posen en dubte la idoneïtat de la ubicació per l’impacte ambiental que podria generar el projecte. Pensen també que la presència dels aerogeneradors podria perjudicar el sector turístic.
Empresaris turístics, Diputació, Cambra de Comerç i Universitat de Girona posen en dubte la idoneïtat de la ubicació del parc eòlic marítim al golf de Roses. Assenyalen que la zona triada pot rebre unes externalitats negatives importants en termes d’impacte ambiental. També indiquen que la presència dels aerogeneradors podria tenir un impacte en el sector turístic que encara no s’ha quantificat adequadament. Aquesta va ser alguna de les conclusions que es van poder sentir ahir en el decurs de la jornada de debat El turisme i l’aposta per les energies renovables a Girona, organitzada per la Taula Gironina de Turisme (TGT) i la Cambra de Comerç de Girona, amb la col·laboració del Patronat de Turisme Costa Brava Girona de la Diputació de Girona i la Universitat de Girona.
El vicepresident de la Diputació de Girona, Jordi Masquef, va ser molt clar: “Nosaltres (Diputació) presentem un no rotund.” Primer, perquè en l’aspecte paisatgístic el cap de Creus “és un entorn privilegiat i no podem malmetre’l” i perquè la flora i la fauna marina “és increïble”. Masquef també va parlar de l’impacte que el parc podria tenir en el sector turístic perquè viu del medi i des del punt de vista energètic “pensem que és un error” perquè “creiem en un model més participatiu i descentralitzat”. “Cometem els mateixos errors de fa cinquanta anys amb macroprojectes liderats per macroempreses… Com a Diputació de Girona hi estem en contra i esperem que el projecte no tiri endavant”, va sentenciar el vicepresident de la Diputació.
Malgrat l’oposició per la ubicació, tots els assistents a les jornades van reconèixer que la capacitat de producció d’energia d’una planta d’aquestes característiques permetria que la demarcació de Girona assolís els objectius 2030 i 2050 de producció energètica sostenible, tot i que es necessitarien d’altres fonts complementàries per fer-ho possible.
Entre les principals conclusions de l’acte, destaca la reclamació formulada a la Generalitat d’un pla que defineixi clarament les tipologies de projectes de generació d’energia que es poden impulsar per promotors privats i que també identifiqui els criteris dels emplaçaments on aquests projectes es poden desenvolupar. “Necessitem un pla regular; regles clares que no canviïn”, segons va dir ahir la degana de la Facultat d’Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona. Anna Garriga en les conclusions de l’acte. Per Garriga, el “canvi interpel·la tota la societat, però exigeix un lideratge públic”.
La ponència inaugural va anar a càrrec de Jaume Roures, director general de Mediapro, que va demanar que en el projecte Tramuntana s’asseguri que la societat civil s’implica en aquest debat. “S’ha d’analitzar si projectes eòlics com ara el dels generadors marins són o no més eficients, o si cal tenir en compte altres territoris menys poblats per dur-los a terme, com per exemple algunes zones dels Pirineus”, va dir.
En les jornades es van fer dues taules rodones i en la primera va participar Assumpta Ferran, directora general d’Energia de la Generalitat. Ferran va avançar que la planificació i l’ordenació de les zones on pot haver-hi grans projectes d’energies renovables “no anirà al detall” i no mostrarà “en quina cantonada es pot fer una determinada cosa”. I hi va afegir que les tramitacions són “molt llargues” i per això va defensar que siguin planificacions de criteris bàsics abans no sigui massa tard per tenir prou producció d’energies renovables. Ferran també va detallar que ara el govern té unes 500 peticions de projectes d’energies renovables i més de la meitat són entre Tarragona, Lleida i la frontera amb la demarcació de Barcelona.
Per aconseguir la transició energètica, Assumpta Ferran aposta per instal·lar plaques fotovoltaiques a “tots els terrats”. Tot i així caldrà més producció per arribar a tot el consum energètic que hi ha a Catalunya.
Pel que fa al cap d’Obra Marina de Sener, l’empresa impulsora del parc eòlic Tramuntana, Sergi Ametller, va defensar que la companyia està treballant per buscar un consens amb tots els agents territorials. Per això va assegurar que actualment projecten 35 molins a l’aigua, però si el territori acorda una xifra inferior ho estudiaran. Ametller també va avançar que estudien subvencionar els establiments turístics perquè instal·lin plaques fotovoltaiques
