“El més difícil no és trobar feina, sinó mantenir-la”
El Periódico. La coordinadora d’inserció laboral de la Taula d’Entitats del Tercer Sector lamenta el poc reconeixement de la reinserció.
Com han participat les entitats del tercer sector en l’orientació laboral?
L’orientació i l’acompanyament en la inserció laboral, fins ara, s’han fet principalment des d’entitats del tercer sector. Bàsicament, perquè es tracta d’un servei que va dirigit als col·lectius especialment desafavorits i les entitats sense ànim de lucre són les que hi tenen més vincle, és a nosaltres a qui acudeixen per buscar la integració. A Catalunya són els col·lectius més vulnerables els que configuren actualment l’atur. Les persones que queden sense feina i no són vulnerables no ens necessiten. Tenen xarxa social per tornar a entrar al mercat de treball.
La tasca de l’orientador laboral no és només aconseguir que trobin feina, doncs?
No, no és només acompanyar els aturats perquè els contractin, que ja és prou difícil, sinó que mantinguin la feina, aquest és el gran tema. Hi ha un percentatge molt elevat de persones vulnerables que perden la feina per les seves circumstàncies particulars. Per exemple, perquè no poden pagar-se el transport per treballar o perquè tenen càrregues familiars i no tenen ningú amb qui compartir-les. Hi ha moltes barreres que hem d’ajudar a superar i no són només les laborals, sinó també les socials i socioeconòmiques. De fet, ara el SOC reconeix i fa públic que és imprescindible no només ajudar en la competència professional i fer d’intermediaris entre una oferta i una demanda, sinó que la tasca va més enllà i cal un acompanyament molt més personalitzat.
Amb un atur estructural, es necessita menys orientació laboral?
No, al contrari: si no s’intensifica l’acompanyament, acaba sent sempre la mateixa gent qui entra i surt del mercat de treball. És quan més i amb més intensitat es necessita l’orientació laboral. Mira, hi ha un estudi, elaborat per la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social a l’Estat espanyol, que afirma que tenir una feina sense les condicions adequades no garanteix els ingressos necessaris per sortir de la pobresa: una de cada tres persones que es troben en situació d’exclusió (32,9%) tenen una ocupació remunerada.
Què us sembla la reforma que ha engegat el SOC, amb l’orientació laboral com a pilar principal?
Ens alegra que el SOC sigui conscient de la necessitat, però estem en espera de veure com s’aplica i quin paper hi tindran els nous orientadors laborals. Esperem que es pugui resoldre el problema més gran que tenim i que és terrible. Tenir un finançament basat en subvencions té un efecte directe sobre les entitats, els professionals i, sobretot, l’atenció a les persones. Acabem fent més del que toca.