El mal estat de l’AP-7 i la ‘xacra’ de l’absentisme preocupen el sector turístic
Hora Nova. El Castell de Biart, a Masarac, ha acollit una nova edició, la número 21, de la festa amb motiu del Dia Mundial del Turisme.
Amb motiu del Dia Mundial del Turisme, el Castell de Biart ha tornat a ser escenari, aquest dilluns, de la festa organitzada per la Federació d’Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona. Enguany ha estat l’edició número 21 de la celebració, que té com a amfitrió el mateix president de la Federació, Antoni Escudero, i que aconsegueix aplegar cada any desenes de personalitats i representants del sector turístic gironí i del país. Un cop més, la jornada esdevé un espai de trobada i de reivindicació. A primera fila, els representants polítics, diputats, alcaldes, representants del Govern, el president de la Diputació i el president del Parlament van escoltar les peticions i inquietuds del sector en boca del president de l’entitat, Antoni Escudero. Entre les preocupacions, el mal estat de l’AP-7 i la «xacra» de l’absentisme laboral.
El president de la Federació d’Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona va reclamar que es tornin a implantar els peatges a l’AP-7. Escudero va qualificar l’autopista d’«intransitable, perillosa, bruta» i perjudicial per al turisme. Tal com ja havia manifestat la Federació setmanes enrere, Escudero ha reclamat que s’instal·li altra vegada un mètode de pagament a l’autopista, perquè l’AP-7, «a banda d’estar mal conservada, està desfeta». La Federació rebutja el sistema de la vinyeta perquè, al seu parer, no es pot assegurar que tots els estrangers que entrin a Catalunya la paguin. Escudero també va apostar per un carril específic per als camions que eviti els col·lapses circulatoris de l’AP-7. Durant el seu discurs, el president també va reclamar «la necessitat» del perllongament de la C-32 entre Blanes i Lloret.
Un altre cavall de batalla per a l’empresariat —i més en concret per al del turisme— que va tornar a sorgir ahir va ser el de l’absentisme laboral. Escudero va demanar una regulació del sistema d’incapacitats temporals. «Vivim en una incertesa total, cada dia és una aventura perquè no sabem amb quants treballadors comptarem i demanem a les administracions que facin els deures amb millor coordinació entre Salut i les mútues, i sobretot penalització per les baixes fraudulentes», va dir.
En qüestió de xifres, segons el president de la Federació l’absentisme laboral costa a l’empresariat 59.000 milions d’euros a l’Estat, 11.557 milions a Catalunya i 1.100 milions d’euros a les comarques de Girona. En aquest cas, gairebé tot el pressupost dels ajuntaments de la província de Girona, que són 1.500 milions, i per a Escudero «aquest ritme no el podem aguantar». El parlament va tenir altres fronts, però abans d’entrar en matèria, Escudero ja va advertir que aviat venen eleccions municipals i espanyoles, però «no volem promeses que no es compleixin, volem promeses que es puguin complir, ja us aviso». Aquí també va arribar el toc d’atenció per al conseller Sàmper, que l’any passat es va comprometre a no incrementar la taxa turística sense acord del sector. Aquest any, Sàmper era de viatge institucional a l’Índia i en el seu lloc va intervenir la directora general de Turisme, Cristina Lagé, que va recordar que les pernoctacions s’han incrementat un 6% i la despesa, un 10%. També va donar xifres el president de la Diputació i del Patronat de Turisme, Miquel Noguer, que va dir que la demarcació ha rebut aquest any 6,4 milions de visitants i les pernoctacions han augmentat un 3,5%.
Finalment, el president del Parlament, Josep Rull, va reiterar que el turisme és «estratègic» per a l’economia de Catalunya. Rull va apel·lar a «l’autoestima i a la confiança» i també va fer referència als 50 anys que celebrarà l’any vinent la Federació d’Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona. En aquest sentit, Rull va recordar que el Parlament farà 1.000 anys el 2027.
Per acabar, volem destacar que, Lluís Pujol, l’alcalde de Masarac i Vilarnadal, el municipi on s’ubica el Castell de Biart, anunciava que després de 23 anys com a alcalde ja no es presentarà a la reelecció.