El lloguer de temporada augmenta un 230% anual a la ciutat de Girona
Diari de Girona. LA MODALITAT REPRESENTA SEGONS UN ESTUDI UN 10% DEL TOTAL DE L’OFERTA.
Els lloguers de temporada es regeixen per la llei d’arrendaments urbans i el Codi Civil, i per això queden fora del control de preus que estipula la nova llei d’habitatge. Molts propietaris han aprofitat aquest tipus de contracte -pensat inicialment per a l’allotjament d’estudiants , treballadors temporals desplaçats o vacances – per blindar la rendibilitat del seu habitatge de lloguer. Segons l’últim estudi del servei d’estudis del portal idealista, arran de la llei d’habitatge, els lloguers per temporada s’han disparat un 230% anual a la ciutat de Girona. Amb aquest creixement, els lloguers de temporada ja suposen el 10% del total d’oferta, segons aquestes mateixes dades.
Tot i l’espectacular tendència a l’alça d’aquest tipus de lloguer, el pes que té a Girona queda lluny d’altres ciutats. Segons dades del servei d’estudis del portal immobiliari idealista, a Sant Sebastià, el 32% dels habitatges que s’ofereixen ho fa per al lloguer de temporada, mentre que a Barcelona ho fa el 30% del total. Els segueixen Cadis (22%), València (15%), Màlaga (14%) i Madrid (13%). Per sota d’aquesta xifra, ehai hi ha els mercats de Santander (12%), Palma (11%), Bilbao, Girona, Badajoz, Alacant i Tarragona (10% en els cinc casos).
Per contra, en zones amb demanda, aquesta modalitat temporal és pràcticament inexistent: en 10 capitals de província el seu pes sobre el mercat ronda l’1%. Es tracta de les ciutats de Melilla, Ciudad Real, Orense, Lugo, Logronyo, Càceres, Albacete, Guadalajara, Segòvia i Ceuta.
Entre els grans mercats, el major increment de l’oferta de temporada s’ha donat a Màlaga, que compta amb un 123% més que fa un trimestre, seguit per València (99%), Alacant (85%), Sevilla (83%), Palma (70%) i Bilbao (62%). A Madrid, per la seva part, l’oferta de lloguers temporals ha crescut un 58% en els últims 12 mesos, mentre que s’ha incrementat un 53% a Barcelona i un 47% a Sant Sebastià.
Els majors i més espectaculars increments d’oferta d’aquest tipus s’han donat en petits mercats on aquest fenomen era fins ara pràcticament inexistent i en els quals l’aparició d’un grapat d’anuncis ha provocat pujades molt pronunciades. Són els casos de Badajoz (1133%), Lleida (1000%) o Ciudad Real (500%). Per contra, en sis capitals els lloguers temporals s’han reduït durant aquest any: Zamora (-60%), Teruel (-50%), León (-44%), Soria (-33%), Càceres (-20%) i Jaén (-7%).
Cauen els lloguers permanents
En paral·lel a aquests creixements, els lloguers de llarga estada continuen caient en aquest últim any en els principals mercats. El major descens es dóna a Bilbao (-38%), seguit per Sant Sebastià (32%), Sevilla (-32%), Palma (26%), Madrid (-25%) i Barcelona (-24%). Encara així, tres grans mercats han vist com la seva oferta creixia lleugerament: València (5%), Alacant (4%) i Màlaga (2%). Entre la resta de ciutats, la major caiguda s’ha donat a Còrdova (60%), Oviedo (-40%) i Palència (40%), mentre que les majors pujades s’han produït a Ceuta (52%), Teruel (49%), Cuenca (37%), Almeria (25%), Badajoz (22%) Jaén (22%), Tarragona (20%) o Girona (17%).
Per a Francisco Iñareta, portaveu d’idealista, «les dades de tancament d’any posen de manifest com legislar d’esquena als propietaris pot acabar destruint el mercat. Les mesures adoptades en matèria de lloguer han traslladat l’oferta del lloguer permanent al lloguer de temporada, una formula perfectament legal però que ve a dificultar encara més l’accés a l’habitatge de les persones i les famílies més desfavorides. Aquesta situació hauria de fer reflexionar al govern sobre la idoneïtat de les seves mesures i servir d’esperó per a buscar un augment de l’oferta utilitzant el diàleg amb el sector en comptes de polítiques punitives i coercitives».
Segons l’Agència Negociadora del Lloguer, l’impuls de l’oferta es troba en l’«excessiu grau d’intervencionisme del lloguer tradicional», que ha provocat una fuga cap als arrendaments de curta estada, i encara que té avantatges com permetre als arrendadors fixar lliurement les rendes dels lloguers i les possibles actualitzacions, no establir pròrrogues obligatòries o recuperar abans la possessió dels habitatges arrendats, aquesta alternativa també comporta riscos.
En concret, la companyia alerta que «la temporalitat d’un arrendament de temporada no es pot basar en la durada dels arrendaments», sinó que ha d’obeir una causa concreta i certa, ja sigui de tipus laboral, per estudis, motius de vacances, mèdics … Per tant, sempre hi ha d’haver una causa que justifiqui la temporalitat dels arrendaments i que els llogaters segueixen mantenint la seva residència habitual en altres llocs diferents del domicili que arrenden, per la qual cosa justificar la temporalitat dels arrendaments només basant-se en la durada és il·legal. A més, recorda que «si els llogaters demostren que no tenen un habitatge on residir habitualment, el lloguer de temporada es converteix en un lloguer tradicional, podent prorrogar-lo els llogaters a la seva finalització, fins als cinc anys o fins i tot fins als set, quan els arrendadors són perso
nes jurídiques. I, a més, en molts casos, sense que els arrendadors puguin actualitzar les rendes, perquè en un lloguer que es vol fer passar com de temporada no se sol preveure una actualització de rendes».
En vista de l’impuls que ha tingut aquest tipus de lloguers al mercat, tant el govern català com l’espanyol han anunciat la seva voluntat de posar límits al lloguer de temporada, fet que ha estat rebutjat per patronals i associacions vinculades al sector immobiliari i turístic.
El govern espanyo va reunir a finals d’any un grup de treball per començar a elaborar informes previs a una regulació d’aquest tipus de lloguer.
Uns mesos abans, l’estiu passat, la consellera de Territori, Ester Capella, va dir al Parlament, durant una compareixença per explicar les línies d’actuació del seu departament, que impulsarien una llei per regular els contractes de lloguer de temporada en finques urbanes per evitar el seu ús «fraudulent» i que es «burli» la llei de l’Habitatge.
La intenció de l’executiu català no va ser ben rebuda pel president d’Associació de Promotors Constructors de Catalunya (APCE), Xavier Vilajoana, que en una entrevista amb l’agència EFE va denunciar l’ «intervencionisme» de la Generalitat en matèria d’habitatge i va rebutjar la intenció de regular els lloguers de temporada: «és una persecució absolutament absurda». «Hi ha una llei que permet fer lloguers de temporada. No és il·legal. Si algú incompleix la llei per això hi ha la justícia. Que ens deixin tranquils. (El departament de Territori) s’hauria de dedicar a fomentar la generació de sòl, a parlar de la gran Barcelona ia pensar en les infraestructures i en la mobilitat», va dir Vilajoana.
Molt diferent és la perspectiva del Sindicat de Llogateres. El seu portaveu, Enric Aragonès, aposta per regular figures fraudulentes com el lloguer de temporada. «Es fan contractes de menys d’un any per sortejar la llei, però es renoven automàticament després d’aquest temps. Es desvien els arrendaments habituals pels de temporada, ja que surt més rendible econòmicament a l’arrendador». Fruit d’aquest panorama, Aragonès demana que als contractes de lloguers de temporada es reculli la necessitat temporal de l’habitatge, que l’encadenament d’aquests es transformi en residència usual i que els municipis disposin d’eines per limitar-los i planificar-ne els usos.