El juliol del 2023, el mes més càlid al planeta des que es tenen registres
Diari de Girona. “Els registres han estat tan excepcionals que no ha fet falta ni esperar que acabi el mes”, explica el climatòleg Karsten Haustein.
El juliol del 2023 és el mes més càlid al món des del 1940. Segons el Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Mitjà Termini (ECMWF, per les seves sigles en anglès), les tres primeres setmanes d’aquest mes s’ha registrat una temperatura mitjana global de 16,95°C. És la mitjana més alta detectada mai en les tres primeres setmanes d’un mes des del 1940, quan comencen els registres de l’ECMWF. Per això, aquest dijous en un comunicat conjunt amb l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) afirmen que “és pràcticament segur que la temperatura mitjana mensual completa del juliol del 2023 superi ” la màxima registrada el juliol del 2019″ per un “marge important”.
Així, el juliol del 2023 serà el més càlid registrat, segons els pronòstics. Des de la WMO afegeixen que hi ha un 98% de probabilitat que “almenys un dels pròxims cinc anys sigui el més càlid que s’ha registrat” mai i un 66% de possibilitats de superar “temporalment” l’increment d’1,5 °C per sobre de la mitjana de 1850-1900 durant almenys un dels cinc pròxims anys.
Temperatura disparada al juliol
Si es comparen les dades provisionals dels 23 primers dies d’aquest juliol de l’ECMWF amb la mitjana del mateix període de tots els mesos de juliol des del 1940, el juliol del 2023 “clarament destaca” com el més calorós d’aquesta sèrie històrica.”És poc probable que el registre de juliol sigui un cas aïllat aquest any, ja que les previsions estacionals indiquen que les temperatures a les zones terrestres probablement són molt per sobre de la mitjana”, avisa Carlo Buontempo, director del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus (C3S) de l’ECMWF, que atribueix aquestes temperatures de rècords a “les emissions antropogèniques”.
També des de l’ONU alerten que l’escalfament global del planeta és una realitat. “El clima extrem que ha afectat molts milions de persones aquest juliol és malauradament la dura realitat del canvi climàtic i un tas previ del futur”, diu el secretari general de l’OMM, Petteri Taalas. Per això, avisa que “reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle és més urgent que mai”.
Nous rècords
Diversos serveis meteorològics i hidrològics estatals han comunicat enguany nous rècords de temperatura diaris. És el cas de la Xina, que va registrar el 16 de juliol a Turpan a Xinjiang un rècord de 52,2 °C. Segons informació provisional de l’ECMWF, el rècord de temperatura per a l’Europa continental de 48,8 °C mesurat a Sicília l’11 d’agost de 2021 no s’ha batut en aquesta onada de calor.
On sí que s’han registrat nous rècords és a Catalunya. Figueres va registrar el 18 de juliol la temperatura més alta a Catalunya des que hi ha dades oficials. En concret, en aquest punt de l’Alt Empordà es van assolir els 45,3 °C, 1,5 punts més que la xifra fins ara més alta, l’enregistrada a Alcarràs el 2019 amb 43,8 graus.
El llindar del 1,5º C
En els Acords de París pel clima els estats es van marcar com a límit un augment d’1,5 °C de la temperatura global respecte els nivells preindustrials (1850-1900). L’OMM alerta de l’alta possibilitat que almenys en un dels pròxims cinc anys se superi “temporalment” aquest llindar.
Segons el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès), si se supera l’increment dels 1,5 °C, hi ha el risc que el nivell del mar augmenti un metre i que s’incrementin els fenòmens extrems com onades de calor, sequeres o fortes tempestes.