El Grup Peralada inverteix més de 40 milions en un nou celler que vol ser un referent
Diari de Girona. La companyia aposta per elevar la qualitat dels seus vins més que per incrementar-ne la producció, aprofitant les millores que incorporen les instal·lacions dissenyades pels arquitectes olotins RCR, premi Pritzker.
Javier Suqué, president del Grup Peralada, admetia ahir que la inversió de més de quaranta milions d’euros que l’empresa ha fet en el seu nou celler, situat a tocar del recinte del Castell, «no està justificada pels resultats econòmics de la companyia». Però en aquest cas, afegia, s’han imposat altres criteris: «Tenim la complicitat absoluta de la família en aquest projecte, que és un llegat per a les properes generacions, que ens permetrà fer millors vins, i que servirà per posicionar millor en general tots els vins de la Denominació d’Origen Empordà».
Encara que ja fa dos anys que s’hi treballa, i que s’hi han vinificat les dues últimes anyades dels vins del Celler Perelada, ahir es va fer la presentació oficial del nou celler del grup, que ha estat dissenyat pels arquitectes olotins RCR, premi Pritzker d’arquitectura, i que té la vocació d’esdevenir una construcció icònica. «És un projecte molt especial per a nosaltres», admetia Rafael Aranda.
I això que la major part de la intervenció dels arquitectes no es veu, a simple vista. El nou celler («un vell somni meu», assegurava ahir Javier Suqué) està situat sota l’antiga granja del Castell, una construcció dissenyada a la dècada de 1940 per Adolf Florensa. «Sempre havia volgut fer un celler aquí, des que vaig començar a treballar a l’empresa, però em deien que s’hi faria un hotel», relatava Suqué. Però l’hotel es va fer al costat del camp de golf i Suqué va recuperar, ja fa vint anys, aquell vell projecte: «Abans de posar-lo en marxa ho vam parlar tota la família, perquè aquest és un projecte d’una generació de la família, és un llegat per a les generacions que venen per al territori». Segons Suqué, es tanca d’aquesta manera un cercle que va obrir Damià Mateu el 1923, comprant el Castell de Peralada, van continuar els seus pares amb la posada en marxa del Festival de Música, i es culmina ara amb aquest nou celler: «Hem creat un pol d’atracció a Peralada, amb una oferta variada i diversa, però complementària».
El nou celler incrementa la capacitat de producció de Peralada, que té 150 hectàrees de vinyes pròpies i compra raïm a altres agricultors: «Podríem passar dels 1,9 milions d’ampolles anuals actuals a dos milions i mig d’ampolles», explicava Eugeni Llos, director del celler. Però la seva voluntat no és tant incrementar la producció com millorar la qualitat dels seus productes. «Volem passar de fer vins excel·lents a fer vins excepcionals», apunta Delfí Sanahuja, enòleg de Peralada.
Sanahuja assegura que les vinificacions que han fet de les dues últimes anyades els permeten constatar aquestes millores que han aconseguit, que passen per l’aprofitament d’un desnivell natural de deu metres d’alçada per moure raïm i vi sense mitjans mecànics o la possibilitat de disposar de 188 dipòsits de vinificació enlloc dels 80 actuals, per citar-ne només dues.
Hi ha un segon objectiu, a més de millors vins: «Contribuir a situar la Denominació d’Origen Empordà al lloc que li correspon», deia ahir Javier Suqué. Peralada, amb els seus 1,9 milions d’ampolles, és ja el celler més important de la DO (amb una producció global d’uns sis milions) i considera que el nou equipament arrodoneix la seva voluntat estratègica per convertir-se en un referent.
De fet, l’aposta del Grup per créixer ha passat també en els últims anys per l’adquisició de cellers i vinyes en altres regions vinícoles espanyoles. «Quan intentes vendre els teus productes a fora és més fàcil aconseguir-ho si tens una oferta més variada». En tot cas, el Grup Peralada va facturar l’any passat vint milions d’euros amb els seus vins empordanesos, i fins a 60 si s’hi sumen el cava i els altres vins de la marca.
El nou celler també ha de permetre donar un impuls a l’enoturisme, i les previsions que s’han fet calculen uns 20.000 visitants anuals al celler: «En la visita també busquem més la qualitat que la quantitat», comentava Eugeni Llos, encara que afegia que hi haurà moltes opcions de visita i que a més es podran combinar amb la resta de possibilitats que ofereix el Resort Peralada, amb el Castell, els seus restaurants (un amb estrella Michelin), l’hotel wine-spa, el golf, el casino i el festival de música.
Pere Aragonès elogia la sostenibilitat del projecte i la integració en el paisatge
El president de la Generalitat va assistir ahir al vespre a la inauguració oficial de les instal·lacions. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va elogiar la sostenibilitat del nou celler de Peralada en la inauguració oficial de les instal·lacions, que es va fer ahir a la tarda. Acompanyat pel president del Grup Peralada, Javier Suqué, Aragonès va recórrer el nou equipament i va fer una breu intervenció davant de la resta d’assistents a l’acte en la qual va agrair a la família Suqué-Mateu que l’haguessin deixat participar en una jornada tan especial per a ells. «Aquest celler representa tot el potencial de Peralada», va assegurar el president, que va elogiar igualment la integració del projecte en el paisatge.
Després de la presentació del celler als mitjans de comunicació que s’havia fet al matí, a la tarda Javier Suqué, els seus germans Miquel i Isabel, altres responsables del Grup Peralada, i els arquitectes que han dissenyat el nou celler, Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vialta (RCR), van rebre Pere Aragonès i altres autoritats com la delegada del Govern a Girona, Laia Cañigueral i el president de la Diputació, Miquel Noguer, a més d’altres representants del territori, tant polítics com institucionals i socials.
També va parlar als assistents Javier Suqué, que va repetir, com havia fet al matí, que el celler era un seu somni des de feia molts anys. També va explicar que si havien encarregat el projecte als arquitectes RCR era precisament per la seva aposta per la sostenibilitat i per la seva voluntat d’integrar el celler en el paisatge. Encara que en aquest punt no es va estar d’explicar una anècdota sobre el seu pare, Artur Suqué, desaparegut l’abril de l’any passat: «Ell sempre demanava on era la façana de l’edifici, deia que s’havia de veure des de la carretera».