El Govern preveu desbloquejar «molt aviat» el parc eòlic marí de Roses
Diari de Girona. El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic assegura que el parc eòlic marí experimental del golf de Roses encara la recta final de la seva tramitació. Des de fa mesos, el projecte és en un calaix del ministeri dirigit per Sara Aagesen, que ha de donar el vistiplau ambiental abans que la Generalitat de Catalunya pugui continuar endavant amb la construcció de la plataforma de proves.
No obstant això, segons expliquen fonts del ministeri, els equips tècnics estan acabant els estudis i donaran una resolució «molt aviat». Aquestes mateixes fonts detallen que el procés es troba en la «fase final de la tramitació».
El missatge que arriba del Govern apunta a un imminent desbloqueig del Plemcat, la Plataforma d’I+D en Energies Marines de Catalunya, després de mesos de paràlisi administrativa. El projecte, impulsat per la Generalitat de Catalunya i l’IREC i concebut com el primer parc eòlic flotant experimental de Catalunya, és l’avantsala d’un futur parc eòlic flotant comercial a la zona.
Només començar la legislatura, el Govern català va esmentar la possibilitat de veure aerogeneradors sobre el mar el 2026, però aquest calendari ja està descartat, després que la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) encallés al ministeri.
Retards ambientals
El 2024, la Generalitat va remetre tota la documentació necessària per justificar l’impacte ecològic dels tres aerogeneradors projectats, però l’autorització no va arribar. Lluny de validar l’expedient, el ministeri va reclamar nova informació després de setmanes de silenci administratiu.
Entre les exigències traslladades a la Generalitat figura un estudi sobre el vol de les baldrigues, aus pelàgiques protegides que acostumen a desplaçar-se molt a prop de la superfície del mar. Fonts coneixedores del cas sostenen que rarament superen els deu metres d’alçada, per la qual cosa el risc de col·lisió amb uns aerogeneradors de 260 metres seria baix. Tot i així, el ministeri ha demanat documentació addicional que ho acrediti.
Precisament, un dels objectius del Plemcat és mesurar no només la capacitat de generació elèctrica, sinó també l’impacte real d’aquestes infraestructures sobre la fauna marina i les aus, mitjançant sistemes de seguiment i càmeres. En paral·lel, tècnics del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica treballen per aportar exemples de parcs eòlics marins a Escòcia i Portugal, on les baldrigues també són abundants i les interaccions amb els molins es consideren anecdòtiques.
Les àrees de cria del lluç
El ministeri també ha sol·licitat una anàlisi sobre les àrees de cria del lluç per avaluar les possibles conseqüències del projecte sobre les poblacions de peixos. Tot això ha anat allargant uns terminis que ja es donen per incomplerts.
En paral·lel, el Govern ha de determinar encara quins territoris s’inclouran a la subhasta d’energia eòlica marina que encara no s’ha llançat. De moment, fonts del ministeri subratllen que la consulta pública prèvia en marxa està pensada per decidir en quines àrees se celebraran els concursos i quines seran les bases.
El procés en marxa també ha de resoldre quin ha de ser la mida dels parcs i quins requisits ambientals hauran de complir. El termini per respondre a la consulta va vèncer fa molt poc, el passat 24 de febrer, i ara el ministeri analitza tota la informació rebuda. No obstant això, la idea és llançar les subhastes als territoris on hi hagi més interès. Catalunya, en aquests moments, sense el Plemcat en marxa, sembla lluny de reunir les condicions per entrar en aquesta primera subhasta.