El Govern prepara un nou pla a llarg termini per fer el litoral més resilient
Diari de Girona. MEDI AMBIENT El canvi climàtic capgira la gestió de la Costa Brava El Govern presenta un pla del litoral que posa el focus en l’erosió, les inundacions, i vol ordenar els usos de les platges i renaturalitzar la costa
A la Costa Brava, el canvi climàtic ja es pot mesurar. El document de la Generalitat que prepara el Pla de Protecció i Ordenació del Litoral (PPOL) posa un exemple clar: a l’Estartit (Baix Empordà), el nivell del mar s’hauria elevat entre 10 i 11 centímetres des del 1990. Amb aquest diagnòstic sobre la taula, el Govern ha presentat a comarques gironines el full de ruta que vol marcar com es gestionaran platges, accessos i riscos en les pròximes dècades.
La idea de fons és que el litoral és un actiu econòmic i social, però també un espai fràgil que acumula pressions. I, segons el diagnòstic que acompanya el pla litoral, aquest «còctel d’amenaces» s’ha barrejat amb un «desgavell» de lleis, directives i òrgans de gestió que no sempre treballen coordinats. El resultat, diu el text, és una pèrdua de paisatges i un desequilibri que «no garanteix un futur sostenible».
En aquest context, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, defensa que «és prioritari trobar una gestió consensuada i que tingui en compte la sostenibilitat». Paneque va presentar el pla al
Vendrell, en un hàbitat costaner recuperat anomenat les Madrigueres, i admet que «sovint la diversitat d’actors complica la governança en l’àmbit costaner».
Pla per deixar de fer pedaços
El PPOL, en essència, és un pla per decidir com es gestiona la costa en els pròxims anys en un context de canvi climàtic i més episodis de mar grossa. Tot i que el Departament de Territori ha fet públic el document que en defineix els objectius i obre la porta a la participació, encara no és el text definitiu ni concreta actuacions per municipis. El document, a més, fixa decisions a llarg termini amb horitzó fins al 2100.
El Pla per gestionar platges i costa amb criteris de risc neix, precisament, per posar ordre en aquest «marc competencial complex i desordenat» i substituir la lògica de pedaços per una planificació estratègica que connecti terra i mar. El Govern vol «posar sobre la taula diferents visions» i evitar una gestió fragmentada, incorporant iniciatives públiques i privades i apostant per un model amb més transparència.
Què pot tocar a la Costa Brava
A comarques gironines, el document d’objectius s’ha presentat als ajuntaments com a primer pas abans d’obrir formalment la participació, que s’activarà amb la publicació al portal participa.gencat.cat i al DOGC.
El document encara no entra al detall municipi per municipi a Girona, però sí que apunta els grans eixos que han d’acabar aterrant-se a la Costa Brava: Reduir riscos (temporals, inundacions i altres impactes) i fer el litoral més resilient; renaturalitzar i recuperar ecosistemes: la Generalitat parla d’una «aliança amb la natura» per protegir la costa i fer-ne un ús sostenible i posar regles més clares perquè la protecció sigui compatible amb l’activitat econòmica, especialment el turisme, sense comprometre el futur del litoral.
I aquí és on el document concreta algunes línies de treball amb possible impacte directe. D’una banda, planteja fixar criteris perquè el risc d’inundació marina pesi a l’hora d’autoritzar usos i ocupacions a la franja litoral. De l’altra, posa sobre la taula la millora de camins de ronda i itineraris litorals amb criteris de priorització i adaptacions lligades a l’accessibilitat i la seguretat.
El PPOL preveu desplegar eines concretes que han de traduir aquests objectius en decisions. Entre les que poden tenir més impacte al litoral gironí hi ha: un mapa d’accessibilitat (incloent accessos, itineraris litorals i camins de ronda); l’actualització del catàleg de classificació de platges i un atles de paisatges de risc per integrar millor la informació sobre vulnerabilitats.