El final de l’emergència permet reomplir piscines públiques i privades
La Vanguardia. El Govern addueix que els embassaments han arribat al 25% de la capacitat.
El Govern català agafa una mica d’oxigen després de 42 mesos d’asfíxia. Després d’un continu agreujament de la sequera, per fi fa un pas en la desescalada. L’ Executiu ha decidit aixecar la fase d’emergència en el sistema Ter-Llobregat, que proveeix uns sis milions de persones de l’àrea metropolitana de Barcelona i part de Girona. Les restriccions en l’ús de l’aigua es podran moderar gràcies a les pluges que s’han succeït des de març. “L’augment de les reserves permet modificar a la baixa les restriccions dels últims tres mesos, sortir de l’emergència i aixecar part de les restriccions, malgrat que la sequera no s’ha acabat”, va dir la portaveu del Govern, Patrícia Plaja.
Quan s’aixeca la situació d’emergència, s’entra en la fase d’excepcionalitat. Se suavitzen les mesures, de manera que es tornaran a incrementar les dotacions d’aigua per als municipis (fins a 230 litres per persona i dia) i es redueixen les restriccions que regien per a les diverses activitats, especialment greus en el cas de l’agricultura.
Aigua és Vida critica la mesura i assenyala que el Govern té “els ulls posats a curt termini”
I, sobretot, per aquesta via també es resol la controvertida qüestió de les piscines, que han causat tants maldecaps, reclamacions i litigis a l’ Executiu.
Les piscines públiques i privades es podran reomplir, sempre que estiguessin plenes abans (no es podran omplir si estaven buides). Ja no caldrà justificar l’obertura de piscines pel fet de ser considerades refugis climàtics pels ajuntaments, cosa que era una via pactada per obrir les piscines municipals.
Dit d’una altra manera, amb la nova situació d’excepcionalitat no es permetrà en cap cas omplir les piscines privades d’ús individual o unifamiliar. En canvi, sí que es permet omplir parcialment, o reomplir, aquestes piscines públiques i privades sempre que disposin d’un sistema de recirculació d’aigua (i en les quantitats indispensables per garantir la qualitat sanitària de l’aigua). Excepcionalment, es permet un primer ompliment sempre que siguin piscines de nova construcció o hagin estat objecte d’obres de rehabilitació o modificació del vas. Se’n beneficien, doncs, les piscines municipals o altres d’accés públic, com ara les dels establiments turístics, centres esportius, centres lúdics, de comunitats de propietaris, agroturisme o semblants, com també les piscines d’ús terapèutic ubicades en hospitals i centres d’educació especial.
La comissió interdepartamental de sequera va acordar tornar a l’escenari d’excepcionalitat en l’àmbit Ter-Llobregat arran de la millora de les reserves. Actualment el nivell dels embassaments se situa en el 24,8%, amb un volum de 154 hm3. Un factor determinant han estat les pluges (les precipitacions han superat un 25% la mitjana dels últims anys), el desglaç i, en grau més baix, menys consum. Al març el nivell de reserves aquí va arribar a un mínim del 14,5%.
A més, la previsió és que, amb les últimes pluges i el desglaç, els embassaments encara augmentin el volum fins a arribar al final d’aquesta setmana a 160 hm3, va adduir el conseller.
Sobre si han influït en la decisió les eleccions catalanes de diumenge, el conseller David Mascort va explicar que les dades ja justifiquen passar a la situació d’excepcionalitat. “M’ofèn la pregunta. Si algú pensa que és perquè venen eleccions, no em coneix. Tenim un pla de sequera i ens diu el que cal fer en cada moment. Sempre hem dit que el primer dia que poguéssim aixecaríem l’emergència perquè afecta l’economia. El turisme pateix la sequera menys que els agricultors o que el cabal ecològic”, va dir.
El conseller va remarcar: “Vam dir que no aixecaríem l’emergència per, 15 dies després, tornar-la a decretar”. Amb la decisió, el Govern s’assegura l’activitat agrícola (“els pagesos del Ter i de la Muga són els que més han sofert”), protegeix el medi ambient i s’evita que la sequera pugui tenir un impacte directe en els llocs de treball que depenen d’activitats econòmiques.
Mascort va argumentar que “ens situem en la mateixa situació que l’estiu passat, però molt més ben preparats com a país”. El maig del 2023, el 65% de l’aigua que consumia l’àrea de Barcelona venia dels embassaments, mentre que ara representa només el 50%, va declarar. En paral·lel, el consum general aquest quadrimestre ha caigut un 10% de mitjana pel que fa al període anterior.
El conseller també ha recordat que, amb l’entrada una altra vegada en excepcionalitat, es tornen a recuperar els cabals mínims ambientals per afavorir millor la biodiversitat dels rius i masses d’aigua.
Amb les dades disponibles, la regió servida pel Ter i el Llobregat es pot mantenir en la situació d’excepcionalitat almenys fins a finals d’any, considerant un escenari de “pluges mínimes històriques” durant aquest període. Encara que plogués “el mínim”, no s’espera que es torni a declarar l’emergència abans de final d’any. Si, al contrari, a la tardor les pluges són més generoses de l’habitual, com ha passat de moment a la primavera, la fase d’excepcionalitat es podria allargar encara més.
Tot i això, la plataforma ciutadana Aigua és Vida va considerar que la sortida de l’emergència és una mesura “amb els ulls posats a curt termini” i que “pot fer perillar la disponibilitat d’aigua a la tardor”.