El Govern limita la tarifa regulada de gas i amplia la rebaixa dels carburants
Diari de Girona. L’Executiu també aprova una clàusula automàtica per reduir els impostos de la factura de la llum si hi ha pujades de preu.
El Consell de Ministres va aprovar ahir un nou paquet de mesures per esmorteir l’impacte de l’escalada de preus provocada per la guerra de l’Iran sobre la butxaca dels consumidors. Entre les mesures destaca la limitació de la tarifa regulada del gas, coneguda com a TUR, per evitar una pujada desproporcionada de la factura de la calefacció de les llars ara que comença l’hivern, la pròrroga de la rebaixa fiscal dels carburants i una clàusula automàtica per reduir els impostos de la factura de la llum en cas de pujades de preus.
Aquest tercer decret anticrisi elevarà a 12.000 milions d’euros l’escut anticrisi dissenyat pel Govern des del març, segons els càlculs de l’Executiu traslladats pel vicepresident primer i ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, després de la reunió dels ministres. I arribava el mateix dia que l’Institut Nacional d’Estadística avançava que la inflació s’ha situat al setembre en el 4,9%, la dada més alta des de febrer de 2023, bàsicament per l’encariment dels combustibles.
El primer Pla de Resposta a la guerra al Pròxim Orient es va aprovar al març, 20 dies després de l’esclat del conflicte, i el segon, al juny. Aleshores, es van prorrogar algunes mesures i se’n van desactivar d’altres perquè l’escenari energètic preveia una estabilització progressiva dels preus, el cru cotitzava a 70 dòlars per barril i el gas, a 40 euros per megawatthora (MWh). Tanmateix, en els darrers mesos s’ha produït un «deteriorament significatiu» d’aquestes previsions, amb el petroli al voltant dels 110 dòlars i el gas al voltant dels 70 euros, fet que ha portat el Govern a posar en marxa noves mesures.
La primera, frenar la pujada de l’anomenada Tarifa d’Últim Recurs del gas, a la qual estan acollits més de 3 milions de consumidors i que es revisa cada trimestre. El pròxim canvi toca demà, quan es produiria un increment de la factura d’aquests consumidors superior al 45%, a causa de l’augment de la cotització del gas. Segons les estimacions de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), aquest increment suposaria una pujada d’uns 300 euros en la factura anual, fet que implicaria passar de pagar uns 600 euros a prop de 910 euros. Per evitar-ho, el pes de la cotització del gas només podrà créixer un 35% respecte del valor vigent, de manera que l’increment final de la TUR es manté al voltant del 15% en aquesta revisió i en les següents fins que s’hagi recuperat el dèficit generat. A més, el preu de la bombona de butà es fixa en un màxim de 19,55 euros fins al juny de 2027.
L’Executiu també ha decidit mantenir la rebaixa fiscal de la gasolina i el dièsel fins a final d’any. El descompte sobre l’impost d’hidrocarburs se situarà en 20 cèntims per litre a l’octubre per al gasoil i la gasolina. Posteriorment, la rebaixa es reduirà progressivament fins als 13 cèntims per litre al novembre i els 6 cèntims per litre al desembre, però amb un mecanisme de salvaguarda perquè, si els preus pugen per sobre del 15%, es torni al descompte de 20 cèntims. I prorroga els ajuts al combustible professional per al transport terrestre, així com al gasoil agrícola i als armadors pesquers fins al 31 de desembre, i obre una nova línia per al ferrocarril de mercaderies amb 15.000 euros d’ajut per locomotora dièsel.
A més, estableix un mecanisme per reduir temporalment del 21% al 10% l’IVA de la factura de l’electricitat i del gas i del 5,11% al 0,5% l’Impost Especial sobre l’Electricitat, si l’IPC de cadascun d’ells al setembre és un 15% superior al del mateix mes de l’any anterior. A l’agost, la variació anual va ser del 9,2% per a l’electricitat i del 4,4%
La inflació arriba al 4,9%, la dada més alta des de febrer de 2023, per l’encariment dels combustibles
per al gas natural, segons les dades de l’INE.
A aquestes rebaixes s’hi afegeixen els descomptes extraordinaris del bo social elèctric (42,5% per als consumidors vulnerables i el 57,5% per als vulnerables severs), l’increment de l’ajuda mínima del bo social tèrmic fins als 50 euros i la prohibició de tallar els subministraments bàsics (aigua i energia) a les llars vulnerables, que continuen vigents fins al 31 de desembre.
Carburants i aliments
A part dels ajuts enfocats als consumidors, el nou pla actua sobre els diferents agents del mercat, com ara les empreses petrolieres, en actualitzar el règim sancionador de la Llei 34/1998, del sector d’hidrocarburs. La reforma duplica les multes associades a les diferents infraccions amb l’objectiu de «reforçar la dissuasió, prevenir l’especulació i assegurar la transparència en el mercat». Però també actua sobre el sector alimentari. El Govern ha encarregat a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que des del març ja supervisa que les rebaixes fiscals es traslladin als preus de la gasolina i el dièsel, un estudi sobre la formació de preus en el mercat majorista i minorista i un altre sobre el funcionament de la cadena de valor alimentària.
D’aquesta manera, l’Executiu pretén posar el focus en dos sectors clau amb l’objectiu d’evitar pujades abusives dels preus. «Volem saber com estan funcionant tots dos elements i fins i tot demanar recomanacions que permetin millorar el funcionament del mercat i l’eficàcia de les mesures que es posin en marxa», va explicar el ministre Cuerpo.