El Govern invertirà 13.600 milions fins el 2030 per reforçar la xarxa elèctrica
Diari de Girona. Un terç del total de la planificació proposada es destinarà a millorar la seguretat del subministrament, cosa que reduiria sobrecostos als consumidors
El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic destinarà un terç de les inversions en la xarxa elèctrica a assegurar l’operació del sistema elèctric, segons es desprèn de la proposta de desenvolupament de la xarxa de transport d’energia elèctrica amb horitzó 2030, publicada ahir, i que estima unes inversions totals de 13.590 milions, davant els 8.203 milions de la planificació vigent (20212026).
Concretament, l’Executiu central destinarà 4.400 milions a actuacions dirigides a reduir les restriccions tècniques identificades, aquelles que afecten la seguretat i qualitat del subministrament, així com la incapacitat de la xarxa per moure l’electricitat des del punt de generació al de consum i que suposen un sobrecost per als consumidors.
Segons l’Executiu, aquestes limitacions es produiran, principalment, «per la impossibilitat d’integrar produïble renovable per assegurar el control de la tensió en condicions de seguretat», la qual cosa adquireix rellevància després de l’apagada del 28 d’abril, provocada per fallades en aquest control, segons el regulador europeu. Les dificultats en aquesta integració es produiran, sobretot, des de «zones amb excedent de generació a zones d’alt consum o cap a les interconnexions internacionals».
Focus en la demanda
«En cas de no desenvolupar-se la xarxa de transport més enllà de la xarxa de partida, serà necessari limitar la generació renovable a les esmentades zones excedentàries, substituint-la per generació convencional a altres zones», afirma el Govern en un dels sis documents que componen la planificació elèctrica. Això suposaria, afegeix, «un cost addicional per al sistema»; així com una «minva en la integració de generació renovable i, per tant, un allunyament dels objectius establerts en el Pniec (Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima)».
Tot i que la xarxa d’alta tensió la gestiona Red Eléctrica, en règim de monopoli, competeix al Govern decidir quines actuacions es realitzen i a quins llocs. I les enumera en un document que anomena planificació elèctrica, que s’elabora per quinquennis a partir de les necessitats de cada autonomia. A diferència de les planificacions anteriors, centrades principalment en la integració d’energies renovables, la proposta per al pròxim lustre posa el focus en el desenvolupament d’infraestructures que permetin el consum.
El pla planteja concretament multiplicar per 14 la capacitat d’accés a la xarxa de transport per a nous consumidors, amb fins a 27,7 gigawatts (GW), davant els 2 GW de la planificació vigent. En aquest sentit, i després de l’allau de propostes (5.000, davant les
El pla planteja multiplicar per 14 la capacitat d’accés a la xarxa per a nous consumidors
1.200 de la planificació actual), l’Executiu ha prioritzat consums associats a la descarbonització de la indústria, mentre ha donat resposta a «totes» les demandes de futurs corredors ferroviaris i de ports.
Protagonisme de la indústria
Entre les actuacions destaquen la connexió de la petroquímica de Tarragona i les dessalinitzadores de Tordera i Foix a Catalunya; l’entorn del port de la Corunya i la zona d’As Pontes, on s’ubica l’antiga central de carbó, a Galícia, o la incorporació d’infraestructures elèctriques a Río Caya, Don Álvaro i Arenales, a Extremadura, dirigides a projectes industrials, logístics, de fabricació de components i combustibles renovables.
A València, on es preveu un augment de la demanda del 52%, s’atén el pol industrial de Sagunt, els projectes d’hidrogen renovable a Castelló o el reforç de la zona de Les Alqueries, per a l’evacuació d’energia renovable. A Castella-la Manxa es reforcen zones industrials a Puertollano, Romica, Noblejas, Ocaña, Manzanares i La Sagra, a més de Brazatortas, on s’impulsa un desenvolupament industrial, previsiblement associat a l’hidrogen, que se sumaria al bombatge.
A Castella i Lleó les actuacions se centraran a maximitzar l’aprofitament de la xarxa existent i, addicionalment, es portarà a terme una anàlisi dels reforços necessaris a la zona de Miranda de Ebro, a la frontera amb Euskadi, tenint en compte les necessitats de consum industrial en els dos casos. A Euskadi s’atenen els projectes estratègics d’hidrogen renovable, electrificació d’indústria siderúrgica i l’ampliació de fàbriques d’automoció.
A l’Aragó es dona suport a la fabricació de bateries i projectes d’hidrogen renovable, si bé la comunitat té com a principal aposta els centres de dades. A més, i com és habitual en les planificacions elèctriques, el Govern planteja necessitats més enllà de l’horitzó 2030, que en aquest cas afecten dues interconnexions addicionals amb França pel centre del Pirineu, el reforç del subministrament a zones en expansió com el sud-est i sud-oest de Madrid, i actuacions a Navarra, Còrdova, Badajoz i el Pirineu aragonès.