El Govern espanyol s’aferra que acabarà l’any al 3% i espera evitar l’assenyalament
La Vanguardia. El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, divendres amb l’expresident del BCE, Mario Draghi
Va arribar el dia. Després de passar quatre anys en coma induït per haver permès als governs afrontar les conseqüències financeres de la pandèmia i de la invasió russa d’ Ucraïna, les regles fiscals de la Unió Europea tornen a estar en vigor i la seva aplicació es traduirà avui en l’obertura de vora una desena d’expedients per dèficit excessiu als països el desfasament dels quals entre despeses i ingressos superi el llindar del 3% del PIB.
D’acord amb les dades del 2023 publicades per l’Eurostat, aquell any 11 països van violar aquest límit i l’ escola de comissaris europeus ha de decidir avui què ha de fer amb ells. Mentre que amb Itàlia (7,4%) o França (5,5%), entre d’altres, no hi ha dubtes, més enllà de la conveniència del moment polític d’obrir-los expedient i negociar un pla d’ajust individual, el cas d’ Espanya és menys clar.
El Govern central confia, de fet, que podria salvar-se. La nova versió de les regles fiscals que s’aplica ara, pactada l’any passat durant la presidència espanyola del Consell, permet tenir en compte no només la pura dada del dèficit, sinó possibles atenuants, des del tipus de despesa que s’ha fet fins a l’evolució de l’any en curs. I aquest és el gran argument a què s’aferra el Ministeri d’Economia que dirigeix Carlos Cuerpo, perquè tant la seva previsió com la de la Comissió Europea és que tanqui el 2024 amb un dèficit del 3%, dins, per tant, del límit autoritzat.
El Govern espanyol defensa que el dèficit ha iniciat un camí descendent i tancarà l’any al 3%, dins del límit
Dins de l’Executiu comunitari, hi ha diversos punts de vista sobre fins a quin punt es pot considerar que Espanya està a prop no ja de la meta del 3%, sinó del 3,5% que de manera informal s’ha tingut històricament com a referència a l’hora d’iniciar un expedient. El debat, que va començar fa alguns mesos, té alguna cosa de “filosòfic”, admeten fonts comunitàries. Mentre que per una part dels tècnics de la Comissió aquell límit estava “gravat en pedra” i no calia superar-lo ni en una dècima, un altre sector es mostrava obert a considerar els atenuants esgrimits per Espanya.
En concret, el Govern espanyol ha defensat que la desviació respecte a aquelles xifres es va deure a factors exògens relacionats amb l’alça de la inflació al començament de la guerra d’ Ucraïna. També ha argumentat que el dèficit ha caigut de manera “ràpida i significativa” des del 2020, quan va arribar al 10% del PIB i que s’està tornant a la meta perquè s’està fent un camí de baixada. No s’ha aferrat, per exemple, als atenuants que s’apliquen en cas d’una elevada despesa en defensa, com sí que està fent el Govern de Polònia, que també prova d’evitar l’expedient comunitari.
“Seria molt estrany obrir procediment a un país que aquest any corregirà el dèficit excessiu, com la mateixa Comissió Europea posa de manifest en les seves previsions”, defensen fonts del Govern espanyol, que confien que s’imposin els “criteris tècnics”. La decisió, tot i això, revesteix un fort component polític, ja que posarà en marxa un gran procés de consolidació fiscal que imposarà camins d’ajust als governs europeus en un moment molt delicat.
Els casos d’Itàlia, amb un dèficit del 7,4%, i de França, del 5,5%, no plantegen dubtes: avui hi haurà expedient
En el cas de França, l’assenyalament europeu arribarà a pocs dies de la celebració de la primera ronda d’unes eleccions legislatives en què l’extrema dreta de Marine Le Pen guanyarà terreny. Els compromisos dels partits en els seus programes electorals respecte a possibles ajustos són més aviat ganduls, en el millor dels casos. D’una manera o una altra, la decisió que avui prengui Brussel·les serà l’inici d’un tens procés negociador amb París i Roma en què es provarà fins a quin punt és possible complir amb les regles fiscals europees i mantenir inversions clau per al creixement.
Evitant expedientar Espanya aquest any, argumenten fonts de l’Executiu, la Comissió demostraria que el nou pacte d’estabilitat és diferent de l’anterior, més flexible. A part de l’estigma polític que es vol evitar, l’obertura d’expedient no implicaria grans canvis al camí d’ajust que Espanya ja ha de fer aquest any. Per a Madrid això és una raó per no fer-ho. Avui se sabrà si també ho és per a Brussel·les.