El Govern central esgota la reforma fiscal amb l’impost a banca i energètiques en l’aire
La Vanguardia. El Santander s’afegeix a la pressió i afirma que es perjudiquen les inversions
El Govern central té fins a les 18 hores de dimecres per salvar els impostos a bancs i energètiques. És el límit marcat per tancar les esmenes al projecte de llei que introdueix la tributació mínima del 15% en societats per als grans grups empresarials. El PSOE no ampliarà el dia D, ja que es quedaria sense marge parlamentari perquè els canvis fiscals que vol introduir estiguin en vigor aquest any. Hisenda esgota les negociacions al màxim, tot i que sense gaires expectatives de convèncer a última hora Junts i PNB, que són els que estan bloquejant els canvis.
La vicepresidència primera vol aprofitar aquest projecte de llei per introduir diverses modificacions fiscals de pes per a les empreses. Als canvis en s ocietats per recuperar una part dels ingressos perduts per l’anul·lació de la reforma Montoro cal afegir-hi altres esmenes en matèria impositiva que, de moment, Hisenda manté en secret. El rovell de l’ou de les negociacions està, sens dubte, en la intenció de convertir en permanents els gravàmens a banca i energètiques que, en principi, havien de ser temporals. Els grups català i basc s’hi han posat forts.
Les energètiques han estat pressionant des de la setmana passada en públic (l’article de Josu Jon Imaz a La Vanguardia va obrir la crítica) perquè el Govern central rectifiqui les seves intencions fiscals. Ahir la gran banca es va afegir a aquesta posició contrària. Ho va fer el conseller delegat del banc Santander, Héctor Grisi, que va assegurar que les intencions de l’ Executiu de coalició perjudicarien l’economia, reduirien la confiança dels inversors i, a més, Espanya seria l’únic país del món amb un gravamen als ingressos de les entitats financeres.
“No veiem com a bo que l’impost sigui permanent, perquè perjudica el creixement, discrimina, ens situa en desavantatge davant bancs d’altres països i redueix la confiança dels inversors”, va afirmar el número dos del Santander. Grisi es va mostrar també “obert al diàleg” perquè “el Govern espanyol entengui per què aquest impost inhibeix el crèdit”.
El ministre Cuerpo descarta que la mesura fiscal pugui tenir incidència en la concessió de crèdit
El Santander va reconèixer ahir no haver tingut contacte amb el Govern central sobre el possible impost, tot i que sí que ha fet veure als grups parlamentaris les possibles implicacions en el crèdit d’una hipotètica aprovació. L’entitat considera, a més, que aprovar una figura d’aquesta dimensió per mitjà d’una esmena a un projecte de llei no és la manera més adequada de garantir la seguretat jurídica que reclama el sector.
El banc va deixar clar, tot i això, que la seva intenció no és emportar-se inversions a altres països en cas que es prorrogui l’impost. Les entitats financeres no disposen d’una palanca de pressió tan potent com les energètiques, que mantenen inversions concretes retingudes en espera d’aclarir l’horitzó fiscal. “El banc és espanyol, juguem per al país i defensem Espanya”, va afirmar el conseller delegat del Santander.
En línia amb el que han calculat les associacions bancàries AEB i CECA, Santander va coincidir ahir a assenyalar que l’impost a la banca podria reduir en 50.000 milions d’euros el crèdit disponible i va assegurar que, en cas que es dugui a terme “un cicle dolent castigarà” el sistema financer. “Farem tot el que s’hagi de fer per mirar que això no passi”, va concloure Grisi, coincidint amb la presentació de resultats de l’entitat. El benefici del Santander va ser de 9.309 milions d’euros els nou primers mesos de l’any, un 14% més que en el mateix període de l’exercici anterior, i va pel camí de batre els 11.000 milions d’euros del 2023 i superar un nou rècord de guanys.
El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va defensar ahir la continuïtat de l’impost a la banca i va descartar, en resposta a les declaracions del Santander, que la figura fiscal hagi de tenir conseqüències negatives en la concessió de crèdit a empreses i particulars. Cuerpo va afegir que amb el gravamen extraordinari a la banca en vigor s’ha observat que ha millorat la demanda i l’accés a préstecs d’empreses i famílies. “ Esperem continuar aquesta bona dinàmica”, va assegurar.
El titular d’ Economia va afirmar també que, tot i que la conversió dels gravàmens temporals a banca i energètiques en permanents forma part de l’acord de coalició, el Govern espanyol necessita una majoria al Congrés per fer realitat aquest compromís, majoria parlamentària de què no disposa. L’acord es continuava negociant ahir a la tarda.
Héctor Grisi assegura que el gravamen perjudica el creixement i posa Espanya en desavantatge
Cuerpo va explicar també que l’ Executiu tindria en compte “la importància de mantenir un esforç inversor elevat”, en el cas de les grans energètiques, i “l’evolució del cicle dels tipus d’interès”, en el cas de la banca. És a dir, el ministre d’Economia va avançar que els impostos que proposa el Govern espanyol podrien incloure algun tipus de minoració de la quota a liquidar. Aquest incentiu fiscal no és suficient per a Junts i PNB.