El gir cap a la rendibilitat d’Heura: embotit i zero additius
Diari de Girona. L’empresa preveu tancar en positiu a Espanya aquest any i a nivell global el 2025.
Han passat sis anys des que Marc Coloma i Bernat Añaños van decidir canviar el seu activisme animalista basat en manifestacions i irrupcions en granges per un de centrat a transformar la indústria càrnia des de la base: eliminant la carn de la carn. «El més rellevant no és només que una start-up de Barcelona lideri avui aquesta categoria, sinó que hagi sigut responsable del 80% d’aquesta», reflexionen aquests emprenedors. La seva companyia va ingressar l’any passat 32 milions d’euros amb nuggets, tires de pollastre i hamburgueses de porc o vedella vegans, un volum de vendes que representa una quarta part de tot el mercat de la proteïna vegetal a Espanya.
Però la qüestió és que, fins al moment, aquesta companyia essencialment centrada a trobar nous productes i créixer, no ha aconseguit fer diners amb la seva activitat. Sense anar més lluny, malgrat que el 2021 l’empresa va duplicar la seva facturació, va multiplicar per cinc també els seus números vermells fins als sis milions d’euros. Aquesta tendència, no obstant, sembla pròxima a remetre: si tot va segons el previst, a Heura li haurien començar a sortir els comptes aquest mateix any a Espanya i el seu negoci s’hauria de demostrar rendible a nivell global de cara al 2025.
Les claus seran reorientar activament el focus cap als beneficis, tancar una ronda de finançament en aquest tercer trimestre i patentar una tècnica d’elaboració que li permetrà arribar a molts més clients, perquè suposa produir més i de manera molt més sana. Això i que la inflació ha reduït de manera natural la diferència de preu entre algunes de les categories en les quals ja hi és Heura, un altre dels factors que frena la seva compra.
De tota manera, la previsió és obtenir aquest any una injecció econòmica de prop de 50 milions d’euros, procedents d’una ronda de finançament que van acordar fa aproximadament un any, d’un finançament col·lectiu públic que tenen en marxa i amb el qual han captat ja 2,5 milions d’euros, i d’una altra operació amb fons d’inversió que preveuen deixar lligada aquest estiu.
Patent pionera
Tenen també al seu favor que acaben de col·locar-se un pas per davant dels seus competidors trobant una tècnica d’elaboració que els responsables de la companyia estan en procés de patentar i que els permet, en essència, treure els additius dels seus productes conservant les textures i el sabor que els fan pràcticament idèntics a l’aliment que imiten. «Aquesta primera patent (perquè, segons confessen, n’hi haurà una segona) soluciona els problemes que la indústria no ha pogut resoldre quant a nutrició i salut», explica la directora de l’equip d’investigació i tecnologia, Isabel Fernández. «Amb els estudis que tenim, la principal barrera dels consumidors (davant els productes plant-based) són els additius, la quantitat i qualitat de les proteïnes, i la familiaritat dels ingredients», completa.
A la pràctica, això suposa poder començar a vendre productes de xarcuteria com el pernil cuit. Fins ara, per aconseguir la mateixa textura i format que l’embotit tradicional, necessitaven utilitzar ou (amb la qual cosa, el producte seria vegetarià, no vegà) o bé massa additius. Després vindran els lactis, l’ou, carns senceres, més peixos i fins i tot la pasta. «Això obre la porta a aconseguir productes amb alta densitat proteica allà on era impossible», sintetitza l’empresari, que apunta que el mercat de l’embotit tradicional està valorat en 5.000 milions d’euros a Espanya, 12 vegades més que el de les hamburgueses (400 milions).
Derivades de la inflació
Així, l’únic temor és que les noves tendències de consum derivades de la inflació galopant se’ls girin en contra -«la gent està volent gastar menys i això impactarà en categories de preu més alt», apunten els fundadors d’Heura-, tot i que de moment els ha portat alguna bona notícia: hi ha categories, com la vedella, que s’han encarit tant en la seva versió tradicional que ja es ven més o menys al mateix preu que en la versió vegetal.
En qualsevol cas, no per això el camí perd longitud i ambició. «Estem en un moment de transició que altres indústries disruptives, com la de la llet vegetal, han tingut abans: la carn vegetal és molt incipient, només té l’1% de quota de mercat», reconeix Coloma, que compara Heura amb el pas del cavall al cotxe i, després, al vehicle elèctric, o del colom missatger a la carta i, ara, al mòbil. «El que posa la transició proteica a sobre de la taula és com continuar consumint allò que ens agrada, però fer-ho d’una manera que sigui sostenible», conclou.