“El futur de la indústria és a les comarques”
El Punt. Entrevista a Anna Garriga – Degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona (UdG).
“El que s’ha de fer és reindustrialitzar des de les mateixes comarques”. “Les empreses tèxtils catalanes s’han vist arrossegades per la globalització, que va afectar el PIB industrial català”.
Administracions i sindicats treballen contra rellotge per reindustrialitzar l’empresa Nylstar de Blanes i evitar la seva liquidació. Anna Garriga, economista i degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UdG, alerta, però, que s’ha de fer un pla per reindustrialitzar el conjunt de Catalunya des de les comarques, apostant per la indústria verda.
Quan es parla d’industrialitzar, de què estaríem parlant, si ho plantegem amb visió de país?
No hem de parlar només de xips, d’automòbils o de bateries, per posar només tres exemples clars. Que evidentment són necessaris, però que serien insuficients. El que s’ha de fer és reindustrialitzar des de les comarques. El futur de la industria és a les comarques.
Entenc que aquest procés s’ha de centrar en les possibilitats de cada territori, i més enllà de Barcelona, que disposa de les grans plantes i factories industrials?
Sí, és això. El que ha anat passant per exemple amb el sector tèxtil, que s’ha anat perdent de mica en mica, també ha passat amb la metal·lúrgica. Aquest també ha deixat de ser competitiu en els últims vint anys. Evidentment, quan va tancar una gran planta a Barcelona i es van perdre 3.000 llocs de treball, un tema molt important, es va treballar per trobar una alternativa per reactivar la seva activitat industrial. Però a comarques no va passar el mateix.
A comarques ha estat diferent, doncs?
Quan una empresa metal·lúrgica de Ripoll va tancar les seves portes, aquest fet va comportar que s’enfonsés l’economia del Ripollès. I en aquest procés no es va trobar cap activitat que la substituís. Cap. Què va representar? Doncs un despoblament de la comarca quan els joves van marxar, entre d’altres.
Quin podria ser el full de ruta?
La mateixa Unió Europea ens dona pistes quan diu que s’han de destinar fons a la indústria verda; és a dir, a aquella que és respectuosa amb el medi ambient i que genera productes de qualitat. La globalització extrema del sector tèxtil no és sostenible. Amb ajuts, es podria fer una transició verda del sector tèxtil. Pensem en la proximitat de Catalunya amb la resta de països d’Europa i el gran coneixement de l’empresariat català.
Un projecte global?
Sí, però no soc jo qui parla de reindustrialitzar Catalunya, això ja ho fa el mateix govern. Jo del que parlo és de reindustrialitzar les comarques catalanes, i amb això estic dient molt més. Estic deixant clar que les indústries haurien d’aterrar al conjunt de les comarques. Quan parlem dels ajuts que arriben de la UE, parlem de les empreses elèctriques o de l’automòbil, doncs bé, no ens hem de quedar només amb aquests perquè cal apostar i fer la transició cap a la indústria verda i sostenible.
La globalització ha passat factura.
Sí. Per exemple, les empreses tèxtils catalanes s’han vist arrossegades pels seus efectes. Encara més, tot el PIB industrial català es va veure arrossegat una mica per això. L’alarma va sonar quan a Catalunya aquest PIB va caure per sota del 20%. Quantes empreses tèxtils catalanes, la majoria centenàries, han anat tancant a Girona? Moltíssimes.
Amb el seu llegat industrial.
Aquest gran passat industrial català, que va servir per difondre una gran riquesa a moltes comarques catalanes i que va ser importantíssim per a les gironines, no s’ha d’oblidar. Són empreses que van créixer aprofitant el vapor i l’energia hidràulica dels rius, com ara el Ter, i que ara veiem com a grans naus abandonades.