«El futbol i els toros també són part del nostre atractiu turístic»
Diari de Girona. En aquesta entrevista, realitzada a l’hotel Santa Marta de Lloret, reivindica que la «marca Espanya» la formen la costa, la cultura i la gastronomia, però també la sanitat i la seguretat.
Va accedir al càrrec a finals de l’any passat, fins aleshores era la directora general de Turisme del Govern Balear. Llicenciada en Matemàtiques en l’especialitat de computació i postgrau en Recursos Humans, va ser dijous a Girona per a reunir-se amb representants del sector turístic
Especialista en computació. Això lliga amb el turisme?
Les noves tecnologies combinen bé amb les destinacions turístiques i les empreses. La tecnologia és una ajuda per a ser més competitius i sostenibles, no un obstacle. No se li ha de tenir por.
Encara se’n té?
Hi ha una part del sector turístic més conservadora. Sovint depèn de la mida i els recursos de l’empresa, tingui en compte que el 90% de les empreses turístiques són Pimes. Però quasi tot el sector sap que sense digitalització i tecnologia no serem competitius.
Afectarà al turisme la tan famosa intel·ligència artificial?
Espero que sí, per a bé. Per exemple, es pot utilitzar per a millorar l’experiència de cada client. El mateix sistema pot suggerir al client un viatge o una destinació, segons les seves preferències. En parlava fa poc amb l’agència de viatges més gran de la Xina, que té més de 400 milions de clients.
A quin hotel s’estan?
Ha, ha. Amb aquest volum, només amb IA poden oferir a cada client el paquet turístic que li interessa.
Tants xinesos fent turisme, i aquí a penes se’n veuen.
Ja en vénen, però encara no hem recuperat del tot les connexions aèries. A Madrid sí, a Barcelona no tant. És un mercat que depèn de les connexions. El mercat xinès interessa, la seva despesa és 2,5 vegades superior a la mitjana. Busca la cultura, les tradicions. Espero que els propers anys els puguem mostrar l’Espanya desconeguda, de moment només coneixen Madrid i Barcelona.
Sol i platja continuen essent els nostres actius turístics?
Sense el sol i la platja Espanya no seria el líder turístic que és, no ho hem d’abandonar. El que cal fer és que el turista de sol i platja descobreixi altres experiències.
Ens hem recuperat de la pandèmia?
No hem assolit del tot els números de 2019 pel que fa a volum de turistes. El conflicte a Ucraïna ha influït en el turisme de l’est. Però en canvi, en despesa turística ja estem superant les xifres de 2019 tot i tenir menys visitants. Això té a veure amb l’aposta pel turisme de qualitat que ha fet el sector privat.
« Turísticament, el procés fa mal a Catalunya, malament rai si una marca perd la connotació d’amabilitat i benvinguda»
Pandèmia a banda: en el cas de Catalunya, el procés ha perjudicat el turisme espanyol?
No només el turisme, hi ha hagut empreses que han dut la seu social a altres parts d’Espanya. En turisme, quan una marca perd la connotació de benvinguda i amabilitat, malament rai. Per descomptat que el procés fa mal al turisme.
Ara que l’ha visitat: què li falta a la Costa Brava?
Hi ha un sector privat molt conscienciat cap a la qualitat i la sostenibilitat, ho he comprovat en les reunions que hem tingut. Els ajuntaments també m’han mostrat el seu full de ruta, i està ben alineat amb l’estratègia 2030 d’Espanya. Sempre es pot millorar. Es poden millorar les comunicacions, la mobilitat pot ser més sostenible, hi pot haver més energies renovables als hotels…
Es va permetre edificar-hi en excés?
Depèn d’amb què ho compari. Pensi que jo vinc de Balears, on desgraciadament s’ha sobreexplotat molta part del territori. Tanmateix, avui hi ha una altra consciència mediambiental, no es pot valorar avui el model turístic que es va decidir fa dècades.
Parlant de connexions: s’hauria de construir una estació d’AVE a l’aeroport de Girona?
Sense conèixer la qüestió en concret, haig de dir que no hi ha cap aeroport amb estació d’AVE. Una altra cosa seria una llançadora entre l’aeroport i la ciutat. A més, un AVE està pensat per a recórrer grans distàncies, no per aturar-se cada vint quilòmetres.
Quins països són avui la nostra competència directa?
És molt difícil trobar un país que tingui tot el que tenim nosaltres. No és només la costa, la gastronomia o la cultura. O el futbol i els toros, que també són «marca Espanya» i part del nostre atractiu. A tot això s’hi ha de sumar la seguretat i la sanitat. A Turquia i al Marroc hi ha hotels més barats, però davant de qualsevol incidència, el turista aquí tindrà una resposta a nivell europeu, prefereix pagar una mica més i estar segur. I en canvi, els nostres competidors europeus no tenen ni de lluny la nostra planta hotelera.
O sigui que la seva feina és un xollo, Espanya es ven sola.
Espanya és la Champions del turisme, el mirall on es miren molts que volen millorar. Però no ens podem adormir i pensar que sense fer res, continuaran venint milions de turistes.
M’ha cridat l’atenció que esmentés els toros com un actiu turístic.
Pels xinesos, ho són! Fa poc vaig participar en un fòrum amb representants turístics d’aquell país, i els atrau el futbol, els toros, el pernil i el flamenc. A nosaltres ens poden semblar valors dels anys seixanta, però hi ha mercats que tenen una cultura molt diferent de la nostra. És bo saber quins valors has de destacar, segons a quin mercat et dirigeixis.
Seria bo rebaixar l’IVA en alguns sectors turístics?
No. La rebaixa de l’IVA té sentit quan hi ha poca demanda. Actualment Espanya no té aquest problema.
«El sector turístic ha perdut atractiu laboral, s’ha de professionalitzar per recuperar l’orgullde treballar-hi»
I de la taxa turística, què me’n diu?
És una bona mesura. Al principi va tenir crítiques del sector hoteler, però s’ha demostrat que, ben reinvertida, és beneficiosa per a tothom. A Balear, d’on jo vinc, hi ha hagut un canvi de govern, i el PP -que s’hi havia oposat- ha dit que no l’eliminarà.
Al sector hi ha manca de personal. I si es pagués millor?
La manca de personal en el sector serveis és un problema a tot Europa. És un sector que ha perdut atractiu, pels seus horaris complicats, no és només un tema econòmic.
Un bon sou fa de més ben passar un mal horari.
Pot ser. La qüestió és oferir una bona feina, en conjunt. Això inclou contractes més llargs, però caldria desestacionalitzar el turisme. També s’ha de professionalitzar el sector, per recuperar l’orgull de treballar-hi, han de posar-s’hi en conjunt el sector públic i el privat. Em consta que el sector privat és conscient del desprestigi del sector, i estan estudiant com recuperar l’atractiu.
Es pot morir d’èxit turístic?
Absolutament.
N’hi ha massa, i d’aquí ve la turismofòbia?
Alguns destins no han de créixer, però d’altres han de buscar més turistes. La turismofòbia no neix perquè hi hagi massa turisme, sinó per un turisme que té comportaments incívics.