El deteriorament del transport desgasta la reputació del turisme a Espanya
Diari de Girona. Catalunya deixa de ser la comunitat amb pitjor consideració turística gràcies a la visita del papa i al debat sobre la taxa turística.
L’estat de les infraestructures i la manca d’inversions en transport guanyen protagonisme en el debat públic i comencen ja a erosionar la reputació del turisme a Espanya, segons el Baròmetre de Percepció Turística elaborat per la consultora LLYC en col·laboració amb Prensa Ibérica (grup editorial de Diari de Girona). L’indicador analitza trimestralment missatges sobre turisme publicats a les xarxes socials, mitjans en línia i fòrums especialitzats per intentar mesurar com percep la societat aquest sector. I la principal conclusió és que la valoració del turisme ha millorat durant l’últim any, ja que va tancar el segon trimestre amb una nota mitjana de 5,4 sobre 10, set dècimes més que en el mateix període del 2025, però manté la mateixa puntuació que el trimestre anterior.
Amb prou feines hi ha rastre del conflicte al Pròxim Orient en la conversa digital, ja que només representa un 2,6% dels missatges analitzats durant el trimestre. Els autors de l’informe expliquen que «el baròmetre mesura la conversa sobre el turisme espanyol amb ancoratge en el territori; per això, aquest tipus de contingut no arriba a consolidar-se en cap comunitat autònoma ni en el conjunt de l’Estat».
La imatge del turisme continua molt condicionada per la massificació, l’impacte sobre el preu de l’habitatge i un malestar ciutadà creixent en les principals destinacions, però en moltes regions comencen a sorgir crítiques relacionades amb les debilitats de les infraestructures. És el cas de Madrid, on es van disparar les queixes per les infraestructures. En total, fins a 12 comunitats tenen les infraestructures entre les sis temàtiques principals.
Per exemple, a Galícia va ser el segon tema de conversa, per darrere del seu atractiu turístic, a causa del tancament per obres de renovació de l’aeroport de Santiago durant 35 dies (del 23 d’abril al 27 de maig de 2026), mentre que l’estació de tren rebia denúncies per col·lapse, poca capacitat i un disseny ineficient. A això s’hi van afegir suspensions ferroviàries, plans alternatius per carretera i dubtes sobre la capacitat d’alguns nodes per absorbir els pics de demanda.
Abans d’arribar al destí
«La importància d’aquesta conversa rau en el fet que afecta l’experiència del visitant fins i tot abans d’arribar al destí final. Quan l’accés s’associa a tancaments, cues, caos o incertesa, la imatge turística se’n ressent encara que l’atractiu del territori es mantingui intacte», expliquen els autors en la seva anàlisi. També a Andalusia va ocupar una part del debat, sobretot en relació amb el tren d’alta velocitat després de la tragèdia d’Adamuz.
A la Comunitat Valenciana, les crítiques es van centrar en el projecte d’ampliació de l’aeroport de València, així com en els nous desenvolupaments turístics i el col·lapse que provoquen els autobusos cap a la zona marítima de la ciutat de València o les dificultats logístiques durant les Fogueres d’Alacant. A Múrcia, les queixes es van centrar en l’estació d’autobusos de la Manga i els retards del Corredor Mediterrani. A Castellala Manxa destaquen les denúncies per la paralització de l’AVE per
Toledo, mentre que a Castella i Lleó les denúncies es van centrar en els problemes de connectivitat de destinacions com Salamanca, Zamora, Sanàbria i Àvila.
La comunitat autònoma amb pitjor reputació turística d’Espanya ja no és Catalunya. La regió havia encapçalat el Baròmetre de Percepció Turística com la comunitat amb pitjor valoració des de la seva posada en marxa, el 2022, marcada pels problemes de gentrificació i seguretat, però en els darrers sis mesos ha aconseguit millorar el seu posicionament.
La millora de Catalunya es deu, entre altres qüestions, a la visita del papa Lleó XIV, a la celebració del centenari de la mort de Gaudí o a l’acollida positiva que ha tingut l’increment de la taxa turística a Barcelona. «Part del debat va destacar que la norma (taxa turística) permet als ajuntaments aplicar recàrrecs i reservar una part de la recaptació a habitatge, convivència i serveis urbans. L’enfocament favorable es va reforçar amb anuncis concrets sobre la destinació d’aquests ingressos», afirmen els autors del baròmetre. Els tres temes de conversa sobre Catalunya més habituals a internet entre l’abril i el juny van ser la gestió pública del turisme (governança), la seva contribució econòmica i el seu atractiu.