El Congrés ressuscita dos projectes per abaixar la llum després de mesos al calaix
Diari de Girona. Una iniciativa legislativa que retalla els ingressos de les elèctriques per la pujada del diòxid de carboni i una altra que passa els costos de la factura elèctrica al gas i els carburants s’enviaran al Senat abans que acabi aquest mes.
Després de més de mig any al calaix, la Comissió per a la Transició Ecològica del Congrés dels Diputats ha decidit ressuscitar a darrera hora, abans de les vacances, dos projectes de llei aprovats fa més d’un any pel Govern per reformar l’estructura del rebut de dues maneres, per una banda, retallant els ingressos extraordinaris de les elèctriques per l’alça dels preus dels drets d’emissió de CO2 i, de l’altra, traslladant part dels costos fixos de la factura elèctrica al gas i als carburants.
“Ja entren en la fase final de discussió d’esmenes en ponència amb la idea que quedin aprovades al juny”, relata el president d’aquesta comissió, el diputat d’Unides Podem Juan López de Uralde. La ponència se celebrarà el 21 de juny i una vegada aprovada en comissió (la setmana següent) anirà al Senat, com molt aviat a la tardor, cosa que dilatarà la seva entrada en funcionament. Totes dues mesures aspiraven a reduir la factura domèstica un 15% i la de grans consumidors un 5%, però la crisi actual deixa sense efecte qualsevol càlcul previ.
Retallada de beneficis
El primer dels projectes és una norma que comparteix filosofia amb el reial decret llei vigent fins a finals d’any que retalla els beneficis extraordinaris de les elèctriques per la pujada de preus del gas natural; en aquest cas, però, redueix els ingressos extra de les centrals no emissores (hidràuliques, renovables o nuclears) per l’alça dels preus dels drets d’emissió de CO2. Si la mitjana de les emissions de carboni era de 5,83 euros per tona el 2018, el 2021 va arribar als 53,55 euros i el 2022 se situa en els 83,20 euros, però a diferència del gas, l’alça del CO2 es preveu que s’estengui en el temps en ser part de l’objectiu de descarbonització.
De les 43 esmenes a l’articulat, n’hi ha una desena que advoquen per dues qüestions. Una (Partit Popular, PNB, Ciutadans, Bloc i PDeCAT) és eximir de la retallada les centrals elèctriques que comptin amb contractes previs a preu fix, cosa en què confiava fa mesos el president d’Endesa, José Bogas, després del que havia passat amb la norma anàloga que retalla els ingressos per l’alça del gas. En aquest cas, el Govern central va haver de modificar el reial decret llei setmanes després d’aprovar-lo després de l’enrenou generat al sector, encapçalat pel president d’Iberdrola, Ignacio Galán.
Amb la retallada a les elèctriques per l’alça del CO2, l’executiu preveia recaptar 1.000 milions d’euros, que després van reduir a 625 milions i que sense els contractes fixos es redueixen més. En el cas de la norma anàloga sobre el gas, després de vuit mesos en aplicació, ni el Govern ni el CNMC han revelat quins ingressos ha generat i les companyies consideren que no afecta els seus comptes.
L’altra esmena (Partit Popular, Ciutadans i PDeCAT) estableix que la retallada es faci a les centrals renovables instal·lades abans del 2000, i no del 2003, que és la data del text actual. “La llei fixa el 2003 perquè és quan va entrar en vigor el comerç de drets d’emissió a Europa, però tres anys abans es va conèixer a través del Llibre Verd que s’instauraria aquest comerç”, defensa el diputat del PP Diego Gago.
Projecte més polèmic
Tot i això, el segon projecte de llei és potser més polèmic perquè enfronta elèctriques amb gasistes i petrolieres en repartir els prop de 7.000 milions que paguen els clients de llum de les primes a les renovables (a través dels càrrecs del rebut) entre tot el sector energètic gradualment en un termini de cinc anys, amb un 20% anual. Es tracta de crear allò que s’anomena Fons Nacional per a la Sostenibilitat del Sistema Elèctric, que es nodrirà principalment amb aportacions de les empreses subministradores d’energia. Les més perjudicades són les petrolieres, que n’assumirien el 43,7%, segons la memòria econòmica de l’avantprojecte de llei, mentre que a les elèctriques els correspon el 31,50%, i a les gasistes el 24,80%.