El comerç busca com sobreviure
El Punt. La pandèmia ha provocat molts tancaments de botigues a tota la demarcació però principalment a la ciutat de Girona. El litoral té la mirada posada en la Setmana Santa per recuperar-se.
La pandèmia ha provocat molts tancaments de comerços a les comarques gironines, principalment a la ciutat de Girona, que ha vist com aquests darrers mesos moltes botigues del centre de la ciutat, sobretot les relacionades amb el turisme, han abaixat persianes definitivament. El sector reconeix que està tocat i “deixat de la mà de Déu” i que, si no es fa res, diuen, “en un parell de mesos o tres hi haurà molts més tancaments”. Però això no és només exclusiu de Girona ciutat: les associacions de comerciants d’arreu de la demarcació admeten que aquests propers mesos seran clau per evitar tancaments, i bona part dels negocis del litoral han posat les seves esperances en la campanya de Setmana Santa. “Deixem clara una cosa: les botigues que han tancat no ho han fet per culpa de la mala gestió del comerciant, sinó del govern”, assegura el president de Comerç Figueres Associació, Frederic Carbó, que manté que el comerç s’ha de finançar bé perquè aguanti la pandèmia i que “necessita gestors i no polítics”.
Pràcticament totes les associacions pensen que, a més d’incentius econòmics directes per als botiguers, també calen promocions que els ajudin a reactivar les vendes, ara molt “tocades” a causa del confinament municipal primer i ara el comarcal i pels tancaments dels caps de setmana, “que ens està fent molt de mal”. És per això que el president de l’Associació per al Foment Empresarial del Comerç i Turisme de Palamós, Toni Bachiller, reclama que es retirin els confinaments i que s’obri Barcelona per poder “salvar l’any”.
Moltes associacions estan treballant –algunes conjuntament amb els seus ajuntaments– per posar en marxa campanyes promocionals. A la ciutat de Girona, per exemple, n’estan treballant una que es podria presentar la setmana vinent. Els botiguers, però, han decidit fer un pas més enllà i plantejar un parell de propostes a l’Ajuntament perquè tots aquests locals que estan desocupats no “acabin perjudicant” els comerços per la mala impressió que fa veure tants aparadors buits en aquestes zones tan cèntriques de la ciutat. Entre aquestes proposes –“Nosaltres no ens les hem inventat, perquè ja es fan en altres països”, reconeixen–, hi ha tapar amb un mural o una lona un aparador buit amb alguna imatge corporativa o amb missatges positius, que doni “conjunt al comerç” i que “quedi net”. L’altra, que segons manté la vicepresidenta de Girona Centre Eix Comercial, Mercè Ramírez de Cartagena, és més senzilla, es tractaria que l’Ajuntament es posés en contacte amb els propietaris dels locals tancats perquè a canvi d’una rebaixa a l’IBI o de la llum, per exemple, cedeixi temporalment el seu local a algun comerç proper al seu perquè es pugui utilitzar d’aparador. “El propietari no cobraria res, però de fet amb el local tancat tampoc cobra, i a més deixaria de pagar impostos mentre no el torna a llogar”, comenta.
El president de l’Associació de Comerciants d’Olot, Jordi Rovira, comenta que a Olot les botigues estan aguantant bé perquè el teixit industrial també aguanta “i això repercuteix a les botigues”. Malgrat això, reconeix que no hi ha la mateixa activitat que hi havia abans de la pandèmia ni les botigues tenen el cent per cent dels articles. El tancament obligat els dissabtes ha perjudicat molt els comerços. “Anem fent. D’aquí a un temps no sabem què passarà”, comenta.
A Ripoll la situació és més o menys semblant. No hi ha tancaments, malgrat que podria haver-n’hi algun “perquè vivim molt de la comarca i amb els tancaments hem baixat la facturació i el comerç sobreviu com pot”, diu Ariadna Sánchez, de l’associació de comerciants de Ripoll.
El confinament municipal “ha repercutit molt en el comerç de Roses”. Una altra cosa és el comarcal: “Ens ha donat una mica més d’esperança, però necessitem tenir-ho tot obert perquè hi hagi la major mobilitat possible”, assegura la presidenta de Guíxols Comerç i Turisme, Alèxia Sánchez. El sector confia en tenir una bona Setmana Santa: “Si no és així, ja podem abaixar les persianes i anar-nos-en cap a casa.” Explica que treballen conjuntament amb l’àrea de Comerç i Turisme de l’Ajuntament per preparar accions de cara a l’estiu per dinamitzar el sector. Reconeix que hi ha hagut tancaments de comerços i que algun “està en estat d’alerta”, però pensa que si es pot treballar per Setmana Santa i l’estiu, “encara que sigui com l’any passat”, el sector sobreviurà.
L’Associació de Botiguers de Blanes Centre veu l’any amb optimisme perquè sostenen que “estem al final d’una etapa”. El seu president, Lluís Pasqual, creu no tot el sector del comerç ho passa malament. Pascual el divideix en tres grups: el de l’alimentació i béns de primera necessitat, que ha anat treballant; el que depèn d’altres serveis, que ha anat subsistint fins ara però que ara ho passa malament, i el que acabarà tancant perquè no sap adaptar-se al pas del temps i “aquest tancament que hauria acabant arribant, amb la pandèmia s’ha accelerat”. Per Pasqual, la pandèmia “ens ha projectat a utilitzar espais de compra que no havíem utilitzat mai, que és la compra per internet” i que al seu parer es quedarà: “Crec que els comerços ens hem de posar les piles per trobar els nostres mercats adequats.”
Platja d’Aro és un lloc on, sobretot en aquesta època de l’any, els gironins hi van els caps de setmana a passejar i mirar botigues. “El tancament de caps de setmana ens fa molt mal”, explica el president de l’Associació d’Empresaris Castell-Platja d’Aro, Manel Canadell, que manté que els botiguers “intenten aguantar com poden perquè ara tancar seria una tragèdia”. Creu que aquest tancament s’ha imposat “per falta de coneixement del territori i del teixit turístic”. Manté que el sector ho està passant molt malament des de fa un any, tot i que reconeix que l’estiu passat, malgrat la pandèmia, van poder “eixugar les pèrdues dels primers mesos de tancament per la Covid” perquè van tenir molts visitants catalans. De cara a l’estiu, el sector es planteja com enfocar d’una manera eficaç la campanya.
Per a l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, la ciutat no “pateix una desertització com hi ha en altres ciutats”. Al centre de Figueres, segons Lladó, hi ha rotació continuada perquè hi ha botigues que es traslladen a altres zones on hi ha lloguers més econòmics, però aquests locals buits “al cap de pocs dies es tornen a llogar i s’hi instal·len altres comerços”. A més, a Figueres hi ha una inversió important d’empreses del Pertús que busquen poder captar client mitjà-alt francès a la ciutat i hi han obert diferents negocis. L’Ajuntament, segons explica Lladó, impulsa “la racionalització dels locals buits amb un estudi” que esperen poder presentar en breu i també treballa per l’impuls de l’Àrea de Promoció Econòmica Urbana, que això vol dir una implicació pública i privada: “Però veiem que necessitem posar fi al problema amb els propietaris i els preus dels lloguers”, matisa. “Amb el pla de reactivació econòmica el que busquem és poder vincular els esdeveniments comercials, com la fira del vi o mercats nocturns de l’estiu, per potenciar i generar noves oportunitats”, explica.