El cistell de consum registra les primeres baixades de preu en dos anys
La Vanguardia. Una quinzena d’aliments bàsics entren en deflació per l’alleujament dels costos.
El cistell de consum està registrant les primeres baixades de preu des del 2022, amb una quinzena d’aliments bàsics que han entrat en deflació (IPC negatiu) i que són més barats que fa un any. Des que va arrencar l’espiral inflacionista ja fa més de dos anys, l’encariment de tots els productes alimentaris analitzats per l’ INE ha estat constant, amb alces interanuals que han arribat fins al 16,6% al conjunt del cistell de consum. Una situació sense precedents que ha posat la indústria agroalimentària i la distribució a l’ull de l’huracà i que ha provocat profunds canvis d’hàbits de consum.
Amb més o menys força, el menjar, fos del tipus que fos, no parava de pujar de preu. Fins ara. La tendència ha fet un gir que pocs anticipaven, ja que preval la idea que tot el que puja no baixa de preu, a excepció dels productes frescos, lligats a la climatologia. El conjunt del cistell de consum continua en inflació (4,4% al maig), però ja hi ha fins a setze aliments que comencen a abaratir-se durant els primers mesos d’aquest 2024. La farina (-1% al maig), la pasta (-2%), productes elaborats a base de cereals (-3,4%), la llet sencera (-0,8%) i desnatada (-3,7%), la mantega (-1,8%), l’oli de gira-sol i altres llavors (-17,8%) o productes lactis (-1,6%) són alguns –vegeu gràfic–. En total, el 30% dels aliments estudiats per l’ INE –sense comptar les begudes– està en deflació. Part d’aquests aliments tenen l’IVA reduït o rebaixat, una mesura que va entrar en vigor el gener del 2023 i que el Govern central acaba de prorrogar.
Llet, pasta, farines, oli de gira-sol o llegums… gairebé una tercera part dels productes s’abarateixen
Fonts de la distribució normalitzen el procés i expliquen que tots els aliments que estan baixant de preu depenen enormement del cost de les matèries primeres –energia, fertilitzants, cereals…–. Si són més barats ara, argumenten, “probablement és perquè el cost de producció està disminuint; hi ha una correlació clara entre el que passa en origen i en destinació”, als lineals dels supermercats.
Tomás García Azcárate, investigador del sector agrari del CSIC, apunta a una “normalització” del mercat mundial dels cereals, gràcies en part a la circulació del blat d’ Ucraïna, paralitzat parcialment al començament de la invasió russa. El preu d’aquests cereals, bàsic en la formació dels preus que arriben al consumidor, està en fase de descens, indiquen les últimes dades publicades pel Ministeri d’Agricultura i Alimentació. Amb aquests cereals es fabriquen farines i pasta o s’alimenten els animals amb què després es produeix carn, llet i derivats com ara el iogurt o la mantega. En el cas de l’oli de gira-sol, el començament de la guerra a Ucraïna va portar el seu preu a nivells mai vistos a causa dels problemes de subministrament –hi va haver escenes de desproveïment en molts supermercats, que van haver de limitar la compra per no quedar-se sense producte–. Ara, simplement, està tornant al valor habitual.
Des de l’organització agrària COAG apunten així mateix a una tendència a la baixa en els costos de producció l’últim any, “però ara comencem a veure cert repunt”, adverteixen. Afegeixen a més un altre element que està tirant a la baixa els preus als supermercats: l’auge de la marca blanca i la lluita entre distribució i fabricants.
La inflació dels aliments ha impulsat la presència de la marca blanca al cistell de consum com mai: del 38,3% del 2021 al 43,4% a tancament del 2023, segons dades de la consultora Kantar. A l’alimentació envasada, la proporció de marca del distribuïdor puja el 44,7% i als lactis la xifra augmenta encara més a favor de les ensenyes del supermercat. Es tracta del grup d’aliments que més està baixant de preu, en part, perquè la marca blanca, ara amb més pes al cistell de consum, és més econòmica. Però també, assenyala García Azcárate, perquè els fabricants estan reaccionant abaratint els productes per intentar aturar la pèrdua de quota de mercat.
En el cas concret de la llet, el sector, amb tensions recurrents entre ramaders, fabricants i distribució, es mostra preocupat perquè la caiguda del preu final comporti “una banalització del producte”. “Això ha passat altres anys, en què un litre de llet costava menys que un litre d’aigua”, destaca Luis Calabozo, director general de la Federació Nacional d’ Indústries Làcties ( Fenil).
Ara bé, haurien de continuar abaixant molt el preu d’aquests aliments per arribar als nivells previs a l’espiral inflacionària. La llet s’ha encarit per sobre del 9% durant vint mesos consecutius, amb pics del 37,3%. Una cosa semblant passa amb la pasta, també amb vint mesos seguits de pujades de preu. La resta d’aliments analitzats segueix el mateix patró: gairebé dos anys d’increments fins que el 2024 ha trencat la tendència.
La millora de la climatologia aquest any, amb més pluges, hauria de continuar alleujant el cost de les principals matèries primeres si la situació geopolítica no empitjora. El cistell de consum tindria així marge per continuar moderant els preus.