El cistell d’anar a comprar es dispara tot i el recés de l’IPC
El Punt. Les ajudes pel carburant i la reducció de l’IVA de l’electricitat moderen la inflació fins al 8,5% al setembre, però el preu de l’alimentació creix un 13,2% en un any. La guerra a Ucraïna pot provocar una espiral alcista si tallen subministraments.
Treva a l’espiral inflacionista per segon mes consecutiu després d’un any amb l’índex de preus de consum (IPC) desbocat i arribant al límit de creixement del 10,3% el juliol passat, però tot i baixar del percentatge psicològic dels dos dígits i situar-se en el 8,5% el setembre passat a Catalunya, el cistell d’anar a comprar i els productes bàsics no paren de pujar. En el darrer any, i segons les dades que va facilitar ahir l’Instituto Nacional de Estadística (INE), el sector de l’alimentació, sense incloure les begudes –amb alcohol o sense– ha tingut una pujada anual del 13,2%.
Què explica, doncs, la baixada d’1,7 punts de l’IPC respecte del mes d’agost? Ho explica clarament el membre de la Comissió d’Economia Financera del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Alfons Fernández, en assegurar que “era previsible” pensant en la recta final de l’any per dues raons bàsiques: “Comencen a tenir efecte” les mesures implantades pel govern espanyol com ara la bonificació del carburant, la reducció de l’IVA de la llum o el topall en el preu del gas dins de la factura elèctrica. L’altra explicació més de caire tècnic de càlcul de l’IPC, i que dona aquesta falsa sensació de suavitzar-se la inflació, és que s’està “comparant amb mesos en què els preus ja eren molt elevats”, però això no amaga que continuïn pujant malgrat que els percentatges siguin més petits. És una dada que es pot comprovar en el gràfic que acompanya aquesta informació, on es constata que la taxa interanual de l’IPC a Catalunya del setembre del 2021 era del 3,7%, va arribar al topall del 10,3% l’agost passat i ara s’ha situat en aquest 8,5%.
Les mesures del govern no han tingut efecte en la cadena de costos per fer arribar l’alimentació i els productes de primera necessitat al consumidor. El menjar i les begudes no alcohòliques s’han encarit un 12,9% en un any, vuit dècimes més que a l’agost, i és l’increment més alt des del 2002. Alguns exemples d’increments en un any són els preus de la llet (26,3%), els cereals i derivats (22,2), l’oli i greixos (21,3), els llegums i la verdura fresca (17), ous (15,3), patates (14,2), fruita (11,6), el pa (10,8) o el de les carns, que fluctuen entre el 8,2% (porc) i el 14,4% en el cas de les aus. Un cistell d’anar a comprar disparat. La baixada de l’IPC per l’efecte de les ajudes en el carburant i l’electricitat d’aquests darrers mesos tampoc amaguen un increment anual del preu de l’electricitat, gas i altres combustibles del 28,9% en un any, o del que ha suposat la utilització del vehicle personal (10,9%), que contrasta amb la davallada de preus del transport públic –del 16,5% en un any de l’urbà i de l’1,1% en el cas de l’interurbà–, un dels pocs conceptes que en aquests dotze mesos costen menys. L’altre és el dels serveis de telefonia i comunicacions, que ha baixat un 2,5%.
Risc geopolític
La patronal CEOE destacava en un comunicat que el teixit productiu no repercutia tot l’augment de costos en els preus finals dels béns i serveis i que molts dels increments de preus es deuen a factors externs provocats per problemes de subministrament provocats per la guerra entre Rússia i Ucraïna.
Precisament Fernández preveu que la inflació elevada, però suavitzada, es mantingui després del període estival i que hi hagi un repunt per Nadal. Tota aquesta previsió la posa “en reserva” pel “risc geopolític” de la guerra si es fan efectives amenaces de talls de subministraments, hi ha preus més elevats del gas o que Putin insisteixi en la idea de fer pagar en rubles. Això provocaria una “espiral alcista” dels preus, i que el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) adverteixin que les principals economies europees, sobretot l’Alemanya, podrien retrocedir el 2023, pot arrossegar l’espanyola i fer que “l’estagflació [inflació alta, retrocés econòmic i atur alt] sigui un risc molt real”, per la relació amb el sector automobilístic.
Pimec avisa que el comerç podria estar en perill
La patronal de la micro, petita i mitjana empresa de Catalunya (Pimec) considera “insuficients” les mesures preses fins ara perquè els efectes sobre la inflació “són limitats”. En un comunicat destacava que el comportament dels preus sense considerar els productes energètics ni els aliments frescos (inflació subjacent) “es modera menys que l’IPC general”, passant del6,4% al 6,2%, i per això reclama intervenir de manera urgent els mercats elèctrics i del gas europeus per evitar l’especulació i fixar de manera temporal i excepcional un preu per al subministrament d’electricitat a les pimes seguint les recomanacions de la Unió Europea (UE). En roda de premsa el president de la patronal, Àlex Goñi, alertava que el comerç podria trobar-se en una “situació problemàtica greu” després de Nadal si la inflació no millora, basant-se en els resultats d’una enquesta elaborada amb més de 300 representants del sector en què un 27% deien que tenien problemes de liquiditat ara, mentre que gairebé un 5% es plantegen tancar el negoci. Un 21,6% dels negocis ja han fet reduccions de plantilla, una tendència que segons la patronal es podria agreujar si continuen els problemes d’inflació i liquiditat.