El canvi demogràfic i econòmic, un repte «històric» per a creure en la ciutat del 2050
Diari de Girona. L’edició d’enguany del «Repensem» marca un punt de partida amb incerteses i valors potencials.
L’Institut d’Estudis Empordanesos ha fet dela seva trobada anual Repense ml’ Empordà una ei nade reflexió i debat sobre temes cabdals de la comarca. Enguany, coincidint amb la commemoració dels 150 anys de la proclamació de Ciutat, l’entitat ha dedica tel Repensem a Figueres. L’ acte v atenir lloc, dissabte al matí, en el Museu de l’Empordà. La presidenta, Anna Maria Puig, i el tinent d’alcalde Josep Maria Bernils, van ser els encarregats de donar la benvinguda als assistents. Puig va ressaltar el caràcter propositiu del Repensem Figueres, ambl’ objectiu de projectar idees i reflexionssobr ela ciutat del 2025 fugint «del pessimisme i el derrotisme fàcil».
La ponència inaugural va anar a càrrec del geògraf figuerenc i professor de la UdG Javi Martín. La seva intervenció va ser seguida amb molta atenció pel públic. Ell va ser el primer de posar l’accent en la importància del moment en què vivim, «un canvi tant o més important com va ser el de l’arribada del turisme». El doctor Martín va anar desgranant moltes dades sobre la realitat comarcal i local, marcant el ritme «històric» que ens porta a la situació actual d’un augment demogràfic important i una pèrdua significativa dels impulsos econòmics. «Les àrees urbanes mitjanes del conjunt d’Europa són les que més estan creixent, no és un problema únic de Figueres» va advertir. Entre altres aspectes, va posar el dit a la llaga en la relació de la ciutat amb la seva àrea urbana, formada per pobles que, comparativament, «tenen menys del 5% de població migrant» i que deuen part del seu creixement demogràfic a l’arribada de residents procedents de la capital comarcal. També va fer un crit «d’alerta cap a on posem les cartes», referint-se directament al cas d’Amazon i la seva creació de llocs de treball al Far d’Empordà, mentre que a escala global està rebaixant plantilles substituint les persones per robots. Pel futur, el ponent va apostar per potenciar Figueres com la ciutat de l’Empordà.
Tot seguit hi va haver dues taules rodones. La primera d’elles, moderada per Montse Parada, va comptar amb la participació de Marina Casadevall, cap d’estudis de l’escola d’adults Maria Verdaguer; Xavier Roura, empresari i coordinador de Càritas Alt Empordà interior; Oriol Turró, de l’Institut de Recerca Glòria Compte, i Helena Cortada, directora de l’Institut Cendrassos. La taula va debatre sobre la Cohesió social i la formació de Figueres. La necessitat de reforçar l’oferta de formació professional i la dels familiars dels nouvinguts amb una clara aproximació als costums i la llengua catalana, van ser alguns dels temes destacats. Per Oriol Turró, «cal una formació de mirada llarga». Helena Cortada va deixar clar que «per pensar en la Figueres del 20250, hem de fer-ho mirant als alumnes d’educació infantil, ells en seran el motor». Per Marina Casadevall «la cohesió no pot ser completa si no treballem amb les famílies i les persones del seu entorn» i va reclamar més «treball en xarxa». Xavi Roura va referir-se a la població invisible, la que no consta en les estadístiques i va fer una crida al voluntariat al mateix temps que demanava «més coordinació» entre les entitats del tercer sector i una mirada més crítica de tothom cap a les notícies falses que envolten els ajuts a la pobresa i als necessitats. Oriol Turro va remarcar que «si la gent viu amb provisionalitat no avança».
La segona taula, Una capitaltat renovada, va comptar amb la participació de Carme Bosch, arquitecta i membre de la Comissió Tècnica de la Iaeden-Salvem; l’arquitecta Itziar Carrera; Miquel Roig, comerciant, i Ricard Sayeras, empresari i president de La Cate. Carme Bosch va defensar la permanència de l’estació en el seu lloc actual per a garantir la mobilitat sostenible de les persones. «Figueres ha de plantejar-s’ho», va dir. Itziar Carrera va aportar raons per a potenciar la ciutat «dels quinze minuts» i va coincidir amb Miquel Roig a treballar per una «Figueres més amable per a poder-hi passejar». Roig va remarcar l’opció encara oberta de l’APEU i va proposar un pla «d’aparadors vius». Ricard Sayeras va projectar una Figueres que vulgui potenciar «la indústria de proximitat» i que aprofiti millor els actius culturals i l’economia destinada a la gent gran. Tots quatre van coincidir en la necessitat de destinar més espai als vianants i menys als vehicles, amb un avís contra «el monopoli de la logística» que podria deixar la ciutat en el centre d’una illa d’infraestructures.