El cabal del riu Ter està sota mínims al seu pas per Girona
Diari de Girona. Aquesta setmana s’ha marcat el mínim històric des que fa més de set anys Aigua és Vida mesura el cabal del riu. Un dels factors que han fet registrar el baix nivell és la sequera, però la plataforma avisa que la gestió de les administracions «no és eficient».
El cabal del riu Ter ha registrat mínims històrics aquesta setmana des que Aigua és Vida mesura, cada dia, el cabal amb una taula d’equivalències. La plataforma afirma que el cabal del riu Ter al seu pas pel pont de la Barca, que és on se situen per fer la mesura, ha estat 1,62 metres cúbics per segon durant alguns dies de la setmana. «Mai ho havíem vist», afirma el portaveu d’Aigua és Vida, Pau Masramon, qui afegeix que fa més de set anys que la plataforma observa quin és el cabal d’aigua al riu.
Aquesta mesura d’1,62 metres cúbics per segon, per tant, no compleix amb cap de les normatives vigents. Per una banda, amb una llei estatal que no s’ha canviat des de 1959 i que està per sota del topall marcat, que és de tres mestres cúbics per segon. Tampoc es compleix amb la llei feta per la Generalitat l’any 2006, que indica que els rius han d’estar per sobre dels 4,5, 5,5 o 6,5 metres cúbics per segon, depenent de l’època de l’any. Ni tan sols, en els últims dies, se supera el mínim de dos metres cúbics per segon, que és el que es marca quan hi ha sequera.
Si es tenen en compte les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que també mesura el cabal del riu Ter en el seu pas pel pont de la barca, s’observa que el mínim es va registrar el passat 21 de setembre, quan el cabal va ser d’1,621 metres cúbics per segon. Sí que en les últimes dues setmanes s’ha arribat a superar en algunes ocasions els dos metres cúbics per segon. Segons les dades de l’ACA, ho va fer situant-se als 2,5 metres cúbics per segon aquest dimarts, i dimecres en van ser 2,072. Tanmateix, en la mesura que fa l’ACA «hi ha sempre una o dues dècimes més» que en la mesura que fa Aigua és Vida, detalla Masramon. Ahir, la plataforma va mesurar 1,91 metres cúbics per segon.
«És la mort del riu»
«Hem arribat a un punt en el qual l’aigua no es mou ni el mínim», declara Pau Masramon, que creu que això és «la mort del riu». El portaveu d’Aigua és Vida també explica que «tothom està molt preocupat», però, de moment, «ningú ha donat cap solució» perquè «no pot ser un transvasament màgic».
Un dels factors «més importants» pels quals es produeix aquest cabal mínim al riu Ter al seu pas pel Girona és la sequera. Tanmateix, Masramon també exposa que un altre punt clau és «la gestió no eficient» per part de les administracions. I és que explica que en molts països «el 80% de la gestió de l’aigua està en mans públiques i només un 20% és privada», però «a Catalunya passa la inversa». En aquest sentit, lamenta que «l’aigua es consideri una mercaderia». «És un desastre» apunta Masramon, perquè «prioritzen els beneficis i no l’aigua».
Per això, critica a l’actual govern municipal de Girona perquè «acaba de ratificar la venda de l’aigua al Consorci de la Costa Brava». Masramon apunta que «és molt dur per a nosaltres» i diu que la solució seria que «l’Ajuntament de Girona recuperés la gestió». El portaveu d’Aigua és Vida també exposa que «la solució passa per múltiples factors». Entre d’altres, estalviar aigua o arreglar els tubs de rec, que és per on passa més aigua. «Volem que el Ter no es mori», sentencia.
Rius amb molt poc cabal
L’ACA també mesura el cabal pel riu Onyar al seu pas pel Girona. En concret, quan passa per sota la passera de la Font del Rei. El cabal de l’Onyar també és crític i entre el 16 i el 24 d’agost va tenir un cabal de només 0,02 metres cúbics per segon. Una xifra que s’ha recuperat mínimament i, per exemple, ahir a la tarda marcava 0,05 metres cúbics per segon.
Els cabals del Ter i l’Onyar no són els únics que ha quedat sota mínims per la sequera. A altres indrets de Catalunya s’han batut rècords històrics i rius que normalment portaven aigua han quedat totalment secs. Segons dades de l’ACA, almenys a 21 trams de riu s’han registrat quantitats d’aigua molt escasses, fins i tot per sota dels cabals ambientals mínims establerts. El motiu principal, més que alguns incompliments puntuals per part d’empreses, és l’extrema sequera que en algunes zones ja dura tres anys.
El Ter és un dels rius que més ha vist reduir el seu cabal, però altres com l’Arnera, el Fluvià, el Ges, el Daró, el Gaià o el Francolí, i en trams puntuals de la Muga o el Llobregat també s’han registrat xifres poc habituals. Al Segre també es va van detectar que en certs llocs baixava menys aigua del que és habitual.
Pantans al límit
Amb els pantans també al límit, el decret de sequera reducció els llindars dels cabals ecològics i, així i tot, en alguns trams no ha arribat a fluir l’aigua prevista. Això ha provocat mortaldats de peixos en diferents punts, ja que els animals s’han quedat sense suficient oxigen en l’aigua. En alguns casos, els rurals han optat per traslladar peixos -els autòctons- a un altre riu per salvar-los. Va passar a Girona, quan a la primavera van portar carpes de l’Onyar al Ter.
En canvi, on més s’ha complert amb els cabals requerits és en els rius regulats per embassaments o en els quals hi ha gran quantitat d’aportacions procedents de les depuradores. En el primer cas, si l’estat de l’embassament ho permetia es desguassava el necessari perquè els cabals fossin els exigits. En el cas de les depuradores, com aboquen l’aigua residual sanejada els rius, permeten que les lleres es mantinguin per sobre dels límits.