El boom dels nòmades digitals
La Vanguardia. En dos anys s’ha multiplicat per vuit els professionals estrangers que hi treballen en remot.
Cada dimecres a la nit la comunitat de nòmades digitals s’aplega en un bar del centre de Barcelona. Professionals estrangers que treballen en remot per a empreses també estrangeres comparteixen l’experiència de viure a la ciutat durant uns mesos o, com a màxim, un parell d’anys.
“Algú té una habitació de lloguer disponible per a finals d’aquest any? Qui s’apunta a un torneig de voleibol platja a la Barceloneta? Sortim de festa dissabte que ve?”. Aquestes són algunes de les seves grans preocupacions, pel que es desprèn dels grups de WhatsApp i Facebook per mitjà dels quals s’organitzen.
La comunitat fa més de cinc anys que existeix, però la seva
mida ha crescut exponencialment des que es van aixecar les restriccions de la pandèmia. No hi ha dades oficials per part de les administracions, però el portal Nomadlist, que es fa servir com a referència a escala global, xifra en 9.600 els nòmades que hi ha avui dia a la ciutat. Això vol dir vuit vegades més que fa dos anys, quan amb prou feines n’eren 1.200. Barcelona, juntament
amb Madrid, València, Sevilla i, sobretot, les illes Canàries i Mallorca, són les destinacions més atractives a Espanya.
A escala global, la xifra de nòmades digitals s’ha triplicat els darrers tres anys i supera els 35 milions de treballadors, segons afirmen diversos portals. Els nòmades són principalment ciutadans dels Estats Units, el Regne Unit, Rússia, el Canadà o Alemanya. Treballen sobretot en el sector tecnològic, de la creativitat o l’educació i en un 83% dels casos són autònoms, tant freelance com propietaris d’un negoci, segons Statista. Entre les seves destinacions preferides destaquen en les primeres posicions ciutats del sud-est asiàtic (Bangkok, Bali) i també ciutats europees com ara Lisboa o Berlín. Barcelona ocupa la 81a posició en el rànquing, mentre que Gran Canària, Fuerteventura i Tenerife estan entre les 30 primeres.
La popularitat del teletreball després de la pandèmia i les facilitats que molts estats han introduït per atreure aquests professionals expliquen el creixement exponencial viscut els últims anys.
Segons un informe de la consultora Gitnux, 45 països han creat visats per a nòmades digitals. Entre aquests estats, Espanya, que juntament amb Portugal, Alemanya o Grècia considera positiu atreure aquest tipus de treballadors, ja que el seu impacte socioeconòmic és beneficiós encara que només sigui durant uns mesos. “Aporten talent al país i afavoreixen el consum i el dinamisme de l’economia espanyola”, considera l’advocat Leonardo Cárdenas, del despatx AGM, que assessora persones del col·lectiu. En efecte, els nòmades digitals són treballadors altament qualificats amb grau universitari i un salari que supera els 50.000 dòlars en un 70% dels casos, segons Statista.
Quan fa dos anys van començar a conquerir bars,espais de cotreball i Airbnb de diversos llocs espanyols una de les preocupacions que va aparèixer al país va ser la seva situació legal i fiscal. Si eren ciutadans de fora de la UE podien passar tres mesos amb el visat de turista (que no permet treballar) o bé havien de sol·licitar un permís de residència de llarga durada. Però des de final de l’any passat la seva figura gaudeix d’un estatus propi. Per mitjà de l’anomenada llei de Startups, el Govern ha creat un visat per a ciutadans extracomunitaris (els ciutadans de la UE tenen llibertat de moviment i establiment) vigent per un termini de 4 anys. A més, també s’han aprovat una sèrie d’incentius fiscals, entre els quals destaca el tipus fix de l’IRPF d’un 24% per a sous anuals de 55.000 a 600.000 euros, una situació més avantatjosa que la dels residents espanyols, el tipus dels quals és d’un 45% (o superior) a partir de 60.000 euros de sou. “Fins ara veiem que la normativa ha tingut un impacte positiu. No consten casos de frau, tot i que també és cert que és difícil controlar-ho”, apunta Cárdenas.
Malgrat les facilitats, a l’Ajuntament de Barcelona es mostren crítics amb aquest col·lectiu. Segons un informe municipal, aquesta “població flotant privilegiada” afavoreix “el procés de gentrificació dels centres històrics i augmenta les tensions en el mercat de l’habitatge”, alerta.