El BCE manté els estímuls malgrat preveure més creixement i inflació
Diari de Girona. Els analistes ho esperaven i estan més interessats en els missatges que pugui llançar Largarde sobre els seus plans a futur.
om s’esperava i malgrat les creixents pressions inflacionistes, el consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) va decidir ahir mantenir sense canvis la seva política monetària ultraexpansiva per recolzar la recuperació de l’economia de l’eurozona en plena recta de sortida de la pandèmia del coronavirus. Els tipus d’interès oficials de referència, així, seguiran en els nivells mínims històrics que porten instal·lats des del març del 2016 i els programes de compra de deute públic i empresarial es mantindran sense canvis ni en la seva quantia ni en la seva durada.
La inflació ve despertant des de fa mesos la preocupació dels mercats. L’indicador que mesura la pujada anual dels preus es va situar en el 4,2% als Estats Units a l’abril, amb un avanç del 3% de la taxa subjacent (la que no té en compte els preus d’energia i aliments no elaborats). A la zona euro es va arribar al 2% al maig i a Alemanya ja s’ha arribat al 2,4%. A Espanya, la dada avançada de l’IPC del mes passat és el 2,7%, la taxa més gran des del febrer del 2017.
Així les coses, els inversors temen que els bancs centrals es vegin obligats a retirar mesures d’estímul per contenir aquesta evolució, però les autoritats monetàries estan insistint des de fa temps que es tracta d’un efecte conjuntural i transitori. L’objectiu del BCE és que la inflació estigui de forma consistent per sota però a prop del 2%, si bé és un objectiu simètric, és a dir, que pot permetre desviacions a l’alça si s’aconsegueix l’objectiu a mitjà termini.
Així, el BCE ha decidit deixar el preu oficial dels diners en el 0%, mentre que la facilitat marginal de crèdit (els diners que cobra als bancs per prestar-los) es mantindrà el 0,25% i la facilitat de dipòsit (els diners amb què remuneren els bancs per guardar-los els diners) es mantindrà en el –0,50% (és a dir, que els cobra en lloc de pagar-los).
A més, el programa de compres d’emergència davant la pandèmia (PEPP), creat el març de l’any passat i ampliat al juny i al desembre, mantindrà la seva dotació total d’1,85 bilions d’euros i seguirà en vigor «almenys fins a final de març del 2022 i, en tot cas, fins que consideri que la fase de crisi del coronavirus ha acabat», mentre que el programa de compres d’actius (APP), llançat molt abans de l’arribada del coronavirus, continuaran a un ritme mensual de 20.000 milions d’euros.
Qüestió de missatges