El Banc d’Espanya rectifica i limita el creixement a l’1,4% el 2023
Diari de Girona. El supervisor també eleva en el seu informe trimestral al 8,7% la inflació mitjana prevista per a aquest any i al 5,6% la del proper.
El Banc d’Espanya calcula que l’economia creixerà el 2022 una mica per sobre del que preveu el Govern, però el 2023 ho farà en menys intensitat del que projecta l’executiu per construir el seu projecte de Pressupostos. En el seu informe trimestral de revisió de les perspectives econòmiques, publicat ahir, el supervisor eleva al 4,5% la previsió de creixement del PIB per a aquest any (quatre dècimes per sobre de la seva estimació anterior, del juny, i una més que el calculat pel Govern) però retalla fins a l’1,4% la del 2023. Aquesta última projecció és menys de la meitat del que el mateix Banc d’Espanya esperava al juny (2,9%) i se situa sensiblement per sota del previst per l’executiu, que dimarts va rebaixar del 2,7% al 2,1% la seva pròpia perspectiva per a l’any que ve.
«S’espera que, després de créixer un 4,5% aquest any, el PIB de l’economia espanyola es desacceleri fins a l’1,4% el 2023 i reprengui un dinamisme més gran el 2024, avançant un 2,9%», sosté el Banc d’Espanya, que ha pujat en quatre dècimes la previsió per a l’últim exercici de la projecció. La millora de la previsió del 2022 s’explica, sobretot, per la «sorpresa positiva» que va aportar el segon trimestre en termes de creixement (una taxa inesperada de l’1,5%), malgrat que per al tercer trimestre es preveu un avenç de només el 0,1%.
En un context de gran incertesa per la crisi energètica derivada de la guerra a Ucraïna, el patró de creixement que entreveu l’organisme inclou la possibilitat d’un dinamisme més gran de l’economia a partir de la primavera si es confirma la moderació dels preus i la mitigació gradual dels colls d’ampolla a la cadena internacional de subministraments i de les conseqüències econòmiques del conflicte bèl·lic.
Les noves perspectives del Banc d’Espanya retarden a principis del 2024 la recuperació del nivell de PIB previ a la pandèmia, circumstància que ja es va produir el primer trimestre del 2022 a la resta de la zona euro. En tot cas, «a l’escenari central» de l’organisme, l’economia espanyola esquiva la recessió, segons va explicar el director general d’Economia i Estadística, Ángel Gavilán. Aquest va evitar precisar si a l’escenari advers de l’anàlisi -que no apareix al document publicat pel Banc d’Espanya- hi ha la hipòtesi d’una recessió a l’economia espanyola. L’informe tampoc no dóna compte de la previsió de creixement del PIB per a cada un dels propers trimestres, informació que sí que es proporcionava en aquest tipus d’informes d’exercicis passats.
Augment dels preus
En el document elaborat per l’organisme que dirigeix Pablo Hernández de Cos -que passarà a integrar la base sobre la qual el Banc Central Europeu construirà les properes perspectives- es preveu que la inflació se situarà el 2022 en una mitjana del 8,7% aquest any, per caure al 5,6% el 2023 i a l’1,9% el 2024, tot dins la incertesa que presideix en aquest moment la fixació de perspectives. Si es compara amb allò que el Banc d’Espanya esperava al juny, la inflació mitjana del 2022 ha estat corregida a l’alça en 1,5 punts; en el cas del 2023 s’ha incrementat amb escreix, sumant 3,1 punts que més que dupliquen la previsió del juny, fins al 5,6%; per al 2024, la inflació mitjana prevista s’ha revisat en una dècima més (l’1,9%).
L’organisme calcula que les mesures adoptades pel Govern per contenir l’augment dels preus de l’energia van permetre restar 3 punts a la taxa d’inflació d’agost del 10,4% que, altrament, s’hauria situat en el 13,4 %. En particular, la contribució a aquesta moderació del mecanisme per limitar el preu del gas utilitzat en la generació d’electricitat es calcula que ha estat per sobre d’un punt percentual. El Banc d’Espanya espera que l’impacte de les mesures de contenció de la inflació sigui encara més gran al setembre i a l’octubre, després de l’aplicació de les bonificacions al transport públic i la rebaixa de l’IVA del gas.
Dèficit públic
L’informe del supervisor bancari no incorpora encara en els seus supòsits l’anàlisi de les xifres avançades dimarts per l’executiu respecte el projecte de Pressupostos per al 2023. En els seus càlculs, però, sí que té en compte la revisió de les pensions en funció de la inflació i parteix d’una pujada de les prestacions del 8,7% per a l’any que ve. D’acord amb aquestes premisses, el document del Banc d’Espanya preveu que el dèficit públic baixarà al 4,3% del PIB aquest any i al 4% el 2023, abans de tornar a repuntar el 4,3% el 2024. Els càlculs del Govern, per part seva, inclouen un dèficit del 5% del PIB aquest any i del 3,9% el 2023.