El Banc d’Espanya preveu menys creixement i més inflació l’any que ve
Diari de Girona. L’organisme rebaixa del 2,2% a l’1,8% l’augment del PIB previst per al 2024. L’IPC mitjà estimat, en canvi, puja del 3,6% inicial al 4,3%.
El Banc d’Espanya anticipa ara un escenari econòmic per al 2024 força més ombrívol del que havia previst al juny. Les noves projeccions publicades ahir pel Banc d’Espanya inclouen menys creixement i més inflació per al 2024. En concret, l’organisme rebaixa del 2,2% a l’1,8% el creixement previst per a l’any que ve i eleva del 3,6% inicial al 4,3% la inflació mitjana estimada per al 2024.
Al seu informe trimestral, el Banc d’Espanya justifica l’empitjorament de les perspectives per la desacceleració de l’economia global, les tensions geopolítiques, l’encariment del petroli i la previsible retirada a finals del 2023 de les mesures d’ajuda contra la inflació (rebaixa de l’IVA d’aliments i de productes energètics i bonificació del transport públic, entre altres).
Les noves projeccions del Banc d’Espanya també tenen en compte els efectes d’uns tipus d’interès que, previsiblement, es mantindran elevats durant un període més llarg de temps del que es podia esperar al juny i que concentraran el 2024 el principal efecte restrictiu del creixement. A més, a l’hora de valorar l’impacte del turisme en el creixement del PIB espanyol, el Banc d’Espanya és conscient que després del fort creixement d’aquesta activitat el 2022 i el 2023 només cal esperar una moderació de les taxes d’avenç.
Menys creixement. Sota els nous supòsits, el Banc d’Espanya estima que el PIB espanyol creixerà en taxes del 2,3%, de l’1,8% i del 2,0% el 2023, el 2024 i el 2025, respectivament. En comparació amb les projeccions publicades al juny, les actuals mantenen sense canvis la taxa de creixement prevista per al 2023 (l’OCDE també ha situat en el 2,3% la previsió per al 2023), com a resultat de nous factors a l’alça i a la baixa que es compensen entre si. Tot i això, les taxes de creixement el 2024 i 2025 es revisen a la baixa en 0,4 i 0,1 punts percentuals, respectivament. De moment, el Banc d’Espanya detecta mostres d’afebliment en l’economia espanyola en els mesos d’estiu i anticipa, després de créixer un 0,4% al segon trimestre, que només avançarà un 0,3% en el tercer. L’empitjorament general de les previsions de creixement «és degut, sobretot, als nous supòsits sobre els quals descansen les projeccions, que impliquen un encariment de l’energia, un deteriorament del context exterior i un tensionament més gran de les condicions financeres», s’explica en l’informe trimestral. Tot i això, s’espera un millor exercici de l’economia espanyola, amb taxes per sobre de les previstes pel BCE per a la zona euro (0,7%, 1% i 1,5% per al 2023, 2024 i 2025, respectivament).
Més Inflació. D’altra banda, en comparació de les projeccions del juny, la taxa d’inflació general mitjana (mesura a partir de l’IPC harmonitzat, IPCA) es revisa a l’alça en 0,4 punts per al 2023 (fins al 3,6%) i en 0 ,7 punts per al 2024 (fins al 4,3%). Per al 2025, la previsió de l’IPCA es manté en l’1,8% de mitjana anual. Per al 2023, la revisió a l’alça es deu principalment al repunt experimentat pels preus del petroli durant l’estiu. Per la seva banda, per al 2024, la revisió a l’alça respon sobretot a l’encariment de l’energia d’acord amb els mercats de futurs, però també, en menor mesura, als efectes que sobre la inflació implica la possible supressió a partir de gener del 2024 de l’actual rebaixa de l’IVA dels aliments i de la subvenció al transport públic. De la inflació mitjana del 4,3% que s’estima per al 2024, al voltant d’1,5 punts tindran a veure amb la retirada de les mesures contra la crisi energètica que va començar a aplicar el Govern després de la invasió russa d’Ucraïna.
El Banc d’Espanya anticipa que la previsible retirada a finals del 2023 de les mesures per mitigar els efectes de la crisi energètica provocarà taxes d’inflació elevades en els preus de l’energia en els primers trimestres del 2024, «fins a assolir taxes properes al 25% a la primavera». Així, l’organisme calcula que la inflació general arribarà a un pic del 5% a mitjans de l’any que ve. Per als aliments, per la seva banda, s’anticipa una inflació amb perfil descendent en els propers trimestres, si bé unes condicions meteorològiques adverses i el veto rus a l’exportació de cereals pel Mar Negre afegeixen incertesa.
Desacceleració de l’ocupació. Després de l’elevat dinamisme mostrat a la primera part de l’any, el Banc d’Espanya detecta un alentiment de la creació d’ocupació al tercer trimestre. Ara preveu que l’ocupació, mesurada en termes d’hores treballades, gairebé no creixerà un 1,3% aquest any i un 1,5% el proper (en lloc de l’1,7% i l’1,8% avançat al juny). «El nombre d’hores treballades per persona es mantindrà al final de l’horitzó de projecció per sota del nivell del 2019, com a reflex de la tendència històricament decreixent d’aquesta variable», s’explica en el butlletí trimestral.
Amb tot, l’organisme supervisor rebaixa en dues dècimes la taxa d’atur prevista per a aquest any (fins al 12% de la població activa) i manté en l’11,5% i l’11,3% les del 2024 i el 2025. Malgrat l’avenç dels salaris , el Banc d’Espanya no percep un risc elevat d’efectes de segona ronda sobre els preus.
L’increment salarial pactat per al 2023 se situa en el 3,4%, després del 2,9% de l’any passat. No obstant, els convenis de nova signatura acordats el 2023, que afecten ja gairebé 2,5 milions de treballadors, recullen un increment del 4,3%. En el sector privat, es van pactar increments salarials del 6,3% al primer trimestre i del 4,6% al segon.
Menys dèficit i deute.
La fortalesa dels ingressos públics durant la primera meitat de l’any porten el Banc d’Espanya a millorar en una dècima el dèficit de les administracions públiques previst per al 2023, fins al 3,7% del PIB. Per al 2024 es manté la previsió d’un dèficit del 3,4% i el 2025 empitjora en una dècima, fins al 4,1%. D’una manera o altra, les previsions del Banc d’Espanya mantenen el dèficit espanyol per sobre del límit del 3% del PIB que fixa el Pacte d’Estabilitat i el Creixement de la Unió Europea.