El Banc d’Espanya insisteix en no apujar les pensions amb l’IPC
Diari de Girona. El governador de la institució trasllada als diputats que els pensionistes han de participar en el pacte de les rendes que reclama per al país.
El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, va expressar ahir la seva preocupació per la «generalització» que està adquirint la inflació. «La mateixa durada del fenomen pot fer que es produeixin de manera més intensa efectes indirectes i de segona ronda», va advertir Hernández de Cos durant la seva compareixença al Congrés dels Diputats per presentar l’Informe Anual del Banc d’Espanya.
Per evitar la temuda «espiral d’inflació», i malgrat el fracàs negociador entre sindicats i patronal, el governador del Banc d’Espanya va tornar a defensar la necessitat d’un pacte de rendes -en què treballadors i empresaris es comprometin a moderar salaris i beneficis- i va demanar que aquest s’estengui a les pensions i als empleats públics.
El que planteja l’Informe Anual és «que es garanteixi el poder adquisitiu per als perceptors de pensions mínimes» i que aquestes sí pugin el 2023 segons la inflació mitjana del 2022 (el Govern preveu una taxa al voltant del 6%). Per a la resta de pensions, el Banc d’Espanya planteja una pujada més moderada que no va detallar. «Tots els ciutadans sense distinció han de contribuir al pacte de rendes, per això poso aquí les pensions», va dir el governador als diputats.
Pel que fa als salaris, Hernández de Cos va expressar la seva preocupació per la creixent incorporació als convenis col·lectius de les clàusules de garantia de poder adquisitiu que pretenen garantir que la pujada dels sous s’ajusti a la inflació. El 2007, el 75% dels convenis incorporava aquest tipus de clàusules; a finals del 2021 aquest percentatge va baixar al 17% i el març del 2022 s’ha elevat fins al 30%. Segons el governador del Banc d’Espanya, aquest tipus de clàusules alimenta el risc d’efectes de segona ronda; per això va insistir a evitar-les i a prendre com a referència per a la negociació de pujades salarials «la inflació subjacent esperada»; és a dir, la previsió de la dada d’una inflació que exclogui els preus més volàtils d’energia i els aliments no elaborats. «Aquestes directrius s’haurien d’acompanyar amb compromisos explícits de moderació dels marges empresarials», afegeix l’organisme.