El 80% de sous del sector privat van pujar en 2025 igual o més que l’IPC
Diari de Girona. Malgrat els recents increments salarials, el poder de compra dels treballadors a Espanya és avui inferior al que existia abans de la pandèmia
Vuit de cada 10 treballadors coberts per un conveni col·lectiu han vist augmentar els seus salaris enguany al mateix nivell o per damunt que els preus. L’INE va publicar ahir la dada definitiva d’inflació per a aquest 2025 que permet esclarir com li queden els comptes a cada butxaca.
En el sector privat el balanç és netament positiu, si bé el guany d’enguany encara no compensa la mossegada que la inflació va provocar després de la invasió russa a Ucraïna i el poder de compra de la majoria de treballadors és avui menor al que tenien fa tres anys, abans que el preu de l’oli d’oliva es posés pels núvols.
Si per als treballadors del sector privat el més freqüent serà que l’exercici quedi en positiu, en el sector públic les nòmines dels funcionaris es quedaran aquest 2025 una mica per sota que la inflació, mentre que les pensions pujaran al mateix nivell (contributives) o bastant per sobre (mínimes i no contributives).
Fa tres anys els treballadors espanyols tancaven el pitjor any per a les seves butxaques en gairebé quatre dècades. La inflació va arribar a disparar-se per sobre dels dos dígits, invocant els fantasmes d’èpoques passades, amb espirals de preus descontrolades i una conflictivitat en les empreses fruit d’aquest desacoblament entre el que costava una barra de pa i el que entrava a casa a final de mes.
A la crisi inflacionista de 2023 li ha seguit un escenari de relativa estabilitat de preus, amb un IPC instal·lat habitualment en la forqueta entre el 2% i el 3% i uns salaris que han anat recuperant gradualment aquest forat que els va deixar l‘annus horribilis de 2022.
Balanç positiu
Aquest 2025, segons les dades recopilades pel Ministeri de Treball a través dels convenis col·lectius registrats, tancarà com un any positiu per a la majoria de butxaques del sector privat. La variació salarial mitjana pactada, mancant els pocs convenis que s’acabin de registrar al desembre, és del 3,5%, vuit dècimes per sobre de l’IPC (2,7%). Les mitjanes poden esbiaixar parcialment la imatge real de la fotografia, si bé aquest no és el cas.
Gairebé quatre milions de treballadors estan coberts per un conveni que els ha apujat el sou aquest any més que els preus; concretament una mitjana del 4,7%. Després hi ha un altre gran grup, seguint amb les dades del Ministeri, format per 3,7 milions de treballadors, que tindrà una pujada mitjana del 3%, també per sobre dels preus, encara que més ajustada. Entre tots dos sumen el 80% d’assalariats coberts per conveni col·lectiu, l’esquema retributiu més habitual en el sector privat.
Després hi ha una minoria de treballadors que sí que veuran pujar les nòmines, però menys que els preus. Freguen els dos milions de persones en el sector privat i es divideixen entre els que es quedaran prop de l’IPC (unes 700.000 persones) i els que patiran una notable pèrdua de poder adquisitiu.
Per sectors, les majors pujades salarials s’han pactat enguany en les activitats professionals, científiques i tècniques (4,9%), seguides per les sanitàries (4,8%) i l’hostaleria (3,9%). En l’altre costat de la balança, els treballadors de les empreses dedicades al subministrament energètic (1,6%), l’agricultura (2%) i les indústries extractives (2,7%) són els que menors increments han rebut.
El 2025 serà, majoritàriament, un bon any per als salaris, però ¿són aquests millors que fa uns anys? Entre part de la població s’ha instal·lat la idea que malgrat les bones dades macroeconòmiques, aquesta riquesa generada no està arribant a les seves butxaques i que avui la nòmina dona per a menys del que donava fa un temps.
La resposta a aquesta pregunta depèn de la referència temporal que un agafi. Si es mira a un termini de 20 anys vista, el saldo de mitjana -el que inclou biaixos- és positiu. Per exemple, un salari que en 2005 anés de 1.000 euros i al qual se li hagués aplicat cada any la revaloració mitjana pactada per conveni, avui seria de 1.551,5 euros. Mentre que si a un salari de 1.000 euros se li aplica cada any una pujada segons la inflació, el mateix seria avui de 1.518,3 euros. Una diferència de 33,2 euros mensuals o, el que és el mateix, aquest treballador ha guanyat en dues dècades un 2,2% de poder adquisitiu.
Si es pren una referència més recent, el saldo no és tan positiu. Per exemple, si es parteix de 2019, un any abans de l’esclat de la covid, el balanç és negatiu. Un sou de 1.000 euros en 2019, si se li aplica la pujada mitjana pactada per conveni, seria avui de 1.183,5 euros, mentre que la inflació ho elevaria a 1.217,6 euros. És a dir, aquest treballador ha perdut un 2,8% de poder adquisitiu. Si aquest mateix exercici es realitza per a 2021, quan van començar a augmentar els preus, el poder de compra és avui un 4,7% inferior a l’existent abans de l’espiral inflacionista.
Sector públic
Mentre en el sector privat els salaris han pujat majoritàriament per sobre de la inflació, les rendes que depenen del sector públic presenten un balanç dispar. D’una banda, hi ha el salari dels funcionaris, gairebé tres milions i mig de persones i que fa poques setmanes van veure com la incògnita de la seva pujada salarial es buidava. Les seves nòmines han pujat un 2,5%, una xifra propera a la inflació mitjana de l’any, però dues dècimes per sota. Perdran, per tant, poder adquisitiu.
Tendència que presumiblement, si es compleixen les previsions d’inflació, es prolongarà l’any que ve, atès que els sindicats van pactar amb el Govern un increment de l’1,5%. Aquesta resta es pot compensar en anys esdevenidors, ja que els increments pactats per a 2027 i 2028 excediran presumiblement als preus i consolidaran una pujada acumulada de l’11% entre 2025 i 2026.
L’Estat no sols abona el sou dels funcionaris, sinó també les pensions per a jubilats i dependents. Totes elles pujaran igual o més que els preus enguany. Les contributives ho faran un 2,7%, mentre que les mínimes, no contributives i l’ingrés mínim vital (IMV) faran el propi entre un 7% i un 11,4%.