El 41% dels estrangers residents a Girona ha arribat els últims 5 anys
Diari de Girona. Lloret lidera la renovació demogràfica entre les grans poblacions catalanes, amb gairebé una quarta part de nouvinguts en aquest període ● L’Alt Empordà té un dels percentatges més alts.
La població nascuda a l’estranger té cada vegada més pes en la demografia de les comarques gironines i, sobretot, ha experimentat una intensificació en els darrers anys. De fet, el 41,4% dels residents a la província de Girona nascuts fora d’Espanya van arribar a Catalunya entre el 2020 i el 2024, segons les dades del Cens de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) a 1 de gener de 2025.
En concret, Girona tenia 226.577 residents nascuts a l’estranger a principis de 2025. D’aquest col·lectiu, 93.730 persones havien arribat a Catalunya durant l’últim quinquenni, una proporció que evidencia el pes de les incorporacions recents dins d’una comunitat que ja té una presència consolidada al territori.
La dada no significa que totes aquestes persones hagin arribat directament a Girona en els últims cinc anys, sinó que correspon a l’any de la seva última arribada a Catalunya. És a dir, inclou tant persones que han vingut directament de l’estranger com persones que primer s’han instal·lat en altres punts del territori i posteriorment han canviat de municipi o territori de residència.
La proporció gironina és lleugerament inferior a la del conjunt català. A Catalunya, de les 2.039.015 persones nascudes a l’estranger, el 45,2% havien arribat entre el 2020 i el 2024. La diferència, de gairebé quatre punts percentuals, apunta que Girona té una població d’origen estranger una mica més consolidada, amb un pes més elevat de residents que ja fa anys que formen part de la realitat social del territori.
Tot i l’impacte de les arribades recents, la transformació demogràfica gironina no és un fenomen exclusiu dels últims anys. Les dades mostren que la població nascuda a l’estranger resident a la província s’ha anat configurant a través de diverses onades migratòries.
Després del període 20202024, el grup més nombrós correspon als residents que van arribar entre 2001 i 2010, amb 64.887 persones. En segon lloc se situen els que es van incorporar entre 2011 i 2019, amb 47.700 residents.
Aquesta distribució mostra una doble realitat. D’una banda, una nova arribada intensa després de la pandèmia; de l’altra, una comunitat d’origen estranger que ja fa més d’una dècada que viu a Girona i que forma part de l’estructura laboral, econòmica i social del territori.
En el conjunt de Catalunya, aquesta tendència també és evident. L’anàlisi de l’any d’arribada segons el lloc de naixement mostra diferències importants entre els diferents col·lectius. Mentre que la majoria de persones nascudes a Catalunya hi han viscut sempre, l’arribada de les persones nascudes a l’estranger és molt més recent: dues de cada tres han arribat després de l’any 2010.
La renovació poblacional és especialment visible en alguns municipis gironins. Lloret de Mar és el municipi català de més de 20.000 habitants amb més proporció de residents arribats a Catalunya durant els darrers cinc anys, amb un 24,1% de la població incorporada en aquest període.
El municipi selvatà se situa per davant de Salou (23,2%) i Barcelona (21,1%), i exemplifica el paper que tenen alguns municipis turístics com a pols d’atracció de nova població.
En aquests territoris, factors com l’activitat econòmica vinculada al turisme i als serveis, la demanda de mà d’obra i la mobilitat internacional han afavorit una renovació més intensa dels residents. La Costa Brava, amb municipis amb una forta projecció internacional, concentra alguns dels espais on el canvi demogràfic és més visible.
També l’Alt Empordà apareix entre les comarques amb més proporció de població arribada recentment. Si s’analitza el pes dels habitants que han arribat a Catalunya en els darrers cinc anys sobre el total de residents, la comarca se situa entre les primeres del territori, amb un 14,4%, només per darrere del Barcelonès (19,7%), l’Aran (17,5%) i l’Alt Urgell (15,1%).
Països d’origen
Els fluxos d’arribada també varien segons el país d’origen. En el conjunt català, els percentatges més elevats de persones que han arribat durant els últims cinc anys corresponen a residents nascuts a Ucraïna (58,2%), el Pakistan (55,8%), Veneçuela (55,6%), l’Argentina (52,1%), l’Índia (51,9%) i Colòmbia (50,7%).
Aquestes dades reflecteixen l’impacte de diferents processos migratoris recents, alguns vinculats a moviments econòmics i laborals i altres relacionats amb situacions socials i polítiques dels països d’origen.
L’estudi de l’Idescat també mostra que la mobilitat residencial és un element cada vegada més present en la configuració de la població catalana. Si es té en compte l’arribada al municipi actual de residència —ja sigui des de l’estranger, des d’altres municipis catalans o des d’altres comunitats autònomes—, el 23,9% de la població catalana s’hi ha instal·lat durant els darrers cinc anys.
Aquest percentatge supera el 25% en 417 municipis. Entre les poblacions de més de 20.000 habitants, els valors més elevats corresponen a Calafell (38,7%), Salou (35,4%) i Sitges (33,7%).
En sentit contrari, el cens també permet identificar els municipis amb més població arrelada. El 27,5% dels residents a Catalunya han viscut sempre al mateix municipi des que van néixer, amb diferències molt importants segons el territori.
Pel que fa al lloc de residència anterior, la mobilitat també varia segons l’origen. Entre la població nascuda a l’estranger, el 59,4% vivia anteriorment a l’estranger i un 33,5% en un altre municipi de Catalunya, una dada que mostra tant l’arribada internacional com els moviments interns posteriors.