Economistes i enginyers insten el Govern a «tocar temes tabú» davant la sequera
Diari de Girona. Els experts critiquen la manca de noves dessalinitzadores i recorden la importància de fer una aposta per la regeneració d’aigua.
L’actual crisi de sequera que pateix Catalunya obliga a abordar temes tabú com la interconnexió entre l’aigua de l’Ebre i el sistema Ter-Llobregat. Aquesta és la tesi que sosté l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua (format per enginyers de tota mena i economistes) i així ho van defensar l’enginyer de camins Carles Conill i l’economista i experta en aigua Montse Termes en una conferència ahir al Cercle d’Economia.
«La manca d’aigua, amb la crisi climàtica, serà cada cop més greu», va advertir Conill. L’enginyer va recordar els projectes de transvasaments que es van dibuixar a principis d’aquest segle i que van desembocar en polèmiques com la indignació sorgida de la idea de transvasar aigua de l’Ebre cap a Almeria. «Allò va conduir a fer política amb la nova cultura de l’aigua, que avui ja té 20 anys i que va promoure el tripartit. Aquest model ha condicionat la planificació», va afegir.
Tot i això, analitzant la situació dels embassaments de les conques internes (que estan en el 15%) i els de les conques de l’Ebre (en el 42%), va opinar que ha arribat l’hora d’encarar temes complexos. Per aquesta raó, va insistir en la proposta d’interconnectar les xarxes del CAT (Consorci d’Aigües de Tarragona) amb les d’ATL (Ens d’Abastament d’Aigua Ter Llobregat). «La canonada només es faria servir en casos d’emergència i es respectaria sempre el cabal ecològic. En realitat, avui per l’Ebre hi circula molta més aigua de la que indica el cabal ambiental mínim requerit», va apuntar Conill.
«Buscar un consens»
L’enginyer de camins va afirmar que «sabem que, de moment, el Govern rebutja la proposta, però seguim insistint. S’hauria de parlar amb tots els partits i buscar un consens a les comarques de l’Ebre».
Termes va destacar la importància d’apostar per la regeneració d’aigua, és a dir, tractar de manera exhaustiva l’aigua depurada per injectar-la de nou als rius o aqüífers o bé fer-la servir per a la indústria o l’agricultura. Va destacar que les accions del Govern en aquesta direcció són positives: «Com a economistes i enginyers, apostem pels recursos no convencionals per fer créixer l’oferta».
Sobre la manca de dessalinitzadores, tant Conill com Termes van ser crítics. «És difícil d’entendre per què no disposem de les dues noves dessalinitzadores (Tordera i Foix) si el 2009 ja estaven previstes i es va dir que el 2023 es licitaria la primera», va explicar Conill. Termes va admetre que cal analitzar amb detall les conseqüències dels abocaments de salmorra al mar que causen aquestes plantes dessaladores, però tot i això, creu convenient accelerar les obres d’aquestes infraestructures.
L’economista també va plantejar la importància d’escoltar els sectors que estan en contra de la interconnexió per traslladar aigua de l’Ebre a Barcelona: «Tenen les seves reticències perquè fa anys que arrosseguem el transvasament del Ter. Cal reflexionar sobre les demandes abans de tirar endavant el projecte».