Desenes de milers de gironins tenen el salari congelat
Diari de Girona. La sinistralitat laboral a les empreses gironines cau lleugerament, però augmenten les víctimes mortals.
Desenes de milers de treballadors gironins -més d’un milió a Catalunyatenen el conveni bloquejat i, en conseqüència, el sou congelat o a punt d’estar-ho pel bloqueig cada vegada més generalitzat que està generant en la negociació col·lectiva la llei per a reduir la jornada laboral. La suspensió de la tramitació parlamentària de la norma, anunciada el passat 15 de juliol per la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, davant la seva més que probable daltabaix en el Congrés, ha allargat aquesta finestra d’incertesa que venia llastrant des de fa mesos les relacions entre patronals i sindicats. Una paràlisi que amenaça amb desencadenar una ona de vagues a la volta de l’estiu, que trencaria més d’un lustre de pau social.
L’hostaleria de tota Catalunya, les oficines i despatxos i la siderometalurgia de Barcelona, per citar tres dels convenis més importants i que a més persones afecten a Catalunya estan ara mateix pràcticament en punt mort, segons reconeixen els seus negociadors. Un total de 48 convenis col·lectius d’aplicació a Catalunya -ja siguin estatals, autonòmics o provincials- estan actualment en vies de negociació, ja sigui perquè la seva vigència venç enguany (la majoria) o ja han vençut (una minoria), segons dades recopilades pel sindicat CCOO. Sectors que aglutinen al voltant de 1,4 milions d’assalariats.
«Els grans convenis estan parats», reconeix el secretari de política sindical d’UGT de Catalunya, Óscar Riu. En les taules o no s’avança o s’avança en qüestions
Els agents socials admeten serioses dificultats per poder redreçar les negociacions
secundàries, obviant l’elefant a l’habitació: Quina serà la jornada laboral màxima en 2026? «No pots pactar un increment salarial, que representa un increment de costos laborals, sense saber si la reducció de jornada s’acabarà aprovant o no i com t’afectarà… perquè reduir la jornada implica més costos laborals», resumeix el secretari general de Pimec, Josep Ginesta.
De moment, en el que va de 2025 s’han renovat aquells convenis de sectors que no es veurien afectats per la llei de reducció de la jornada o l’afectació seria mínima, ja que en els seus sectors ja hi ha pactada un temps de treball inferior o molt similar a les 37,5 hores setmanals. Segons les dades actualitzades aquest mateix dijous pel Ministeri de Treball, entre gener i juliol d’enguany s’han signat a Espanya 360 convenis, que afecten 1,4 milions de treballadors i la jornada laboral setmanal dels quals mitjana de 37,8 hores (només uns minuts per sobre de l’objectiu del Govern)
L’increment pactat en aquests sectors en el que va d’any és del 4,2%, substancialment per sobre de la inflació (2,5% acumulat en el que va d’any, segons les últimes dades de l’INE) i per sobre del mínim pactat entre les cúpules de patronal i sindicats per a enguany. Segons els acords en el AENC, la vigència del qual venç enguany, la pujada salarial mínima havia de ser del 3%. Si se sumen tots els convenis vigents, és a dir, els renovats anys enrere però amb aplicació durant aquest, la pujada salarial mitjana és del 3,5%.
Els agents socials esperen expectants què passarà amb la tramitació parlamentària que l’està cridada a ser la norma estrella, en el laboral, del Govern aquesta legislatura. La vicepresidenta segona i ministra de Treball va argumentar en públic que posposava la votació de la norma fins a la volta de les vacances parlamentàries, davant el risc que la votació es veiés «contaminada», segons va justificar el seu departament, per el ‘cas Cerdán’.
«Estem a l’espera…», afirma el secretari d’acció sindical de CCOO de Catalunya, Enrique Rodríguez, poc optimista que ja al setembre es desencalli la tramitació parlamentària de la norma. «Això és una estratègia de bloqueig per part de la patronal que va més enllà de la negociació col·lectiva. Estan esperant que governin els seus i fins llavors no podrem pactar gairebé res», afegeix, al·ludint a la inestabilitat política de l’actual Govern i la possibilitat d’una hipotètica victòria del PP a curt termini.
«Si els grans convenis no es desencallen tot es complicarà», afirma el negociador cap d’UGT de Catalunya. «O negociació o
mobilització», sintetitza el seu homòleg de CCOO. Ja el passat 16 de juliol les dues centrals van realitzar una primera concentració enfront de la seu de Foment del Treball i amenacen amb escalar les manifestacions a partir de setembre. «És probable que tinguem una tardor calenta», reconeix el secretari general de Pimec.
Si aquest escenari s’acaba materialitzant es trencaria la pau social que ha regnat durant l’últim lustre. Catalunya, especialment, i Espanya en general, ha estat una bassa d’oli i la incidència de les vagues està sent residual. Segons les dades recopilades pel Departament de Treball, entre gener i abril d’enguany s’han registrat un total de 47 vagues a Catalunya, de les quals han participat 8.258 treballadors (el mercat laboral català té més de tres milions d’assalariats). És a dir, menys del 0,3% dels treballadors catalans han participat enguany en vagues, la gran majoria d’aquestes convocades per centrals com la CGT. Cal remuntar-se la Gran Recessió de la dècada passada per a trobar anys en què més de 200.000 persones participessin de vagues a Catalunya .