Decepció olímpica al Pirineu
El Punt. Els polítics veuen en la caiguda dels Jocs d’hivern una oportunitat perduda per millorar unes infraestructures reclamades de fa temps. Els opositors de l’esdeveniment esportiu aposten per dependre menys de la neu.
Les desavinences polítiques i territorials entre Catalunya i Aragó han guanyat l’eslàlom gegant en què s’havia convertit la candidatura dels Jocs d’hivern, i la decepció dels qui donen la cursa per perduda ha contagiat la majoria de representants polítics. No només perquè consideren que l’esdeveniment esportiu havia de servir per promocionar el Pirineu.
Alcaldes i empresaris creuen que s’ha escapat un tren que havia de portar les inversions necessàries per millorar les comunicacions de les comarques pirinenques i solucionar la falta d’habitatge. Tot i el desencís en molts àmbits de la política municipal i en el teixit empresarial, algunes de les veus consultades també asseguren que l’adeu a la candidatura olímpica no ha suposat cap daltabaix per a la població, que ha reaccionat amb certa indiferència en veure que el projecte derivava en polèmiques polítiques i per la falta d’una campanya a favor dels Jocs d’hivern que en detallés els beneficis per al territori. Però els alcaldes dels municipis més importants de les comarques pirinenques creuen que hi ha hagut molts esforços invertits en va.
Credibilitat danyada
“Hauríem tingut un efecte positiu per al territori en forma d’infraestructures, i haurien situat el Pirineu en la primera línia d’oferta turística”, afirma l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira (Junts), que critica la posició del govern d’Aragó, el principal culpable de fer descarrilar la candidatura. Tot i que s’ha començat a parlar d’un nou projecte de Jocs d’hivern que només inclogui Catalunya, l’alcalde ceretà indica que “aquesta iniciativa no es pot anar ajornant en el temps, perquè això li resta credibilitat”.
Amb paraules molt similars s’expressen altres representants polítics de la zona, com l’alcalde de la Seu d’Urgell, Francesc Viaplana (ERC), que també critica el govern espanyol, i especialment el ministre d’Esports, Miquel Iceta, per no haver mostrat una posició clara i favorable als Jocs d’hivern. “Si hagués estat la candidatura d’un altre indret de l’Estat, no s’hauria topat amb aquests entrebancs”, considera. Però el que sap més greu al polític alt-urgellenc són projectes que haurien esdevingut un actiu per a la capital de la comarca, i altres municipis, com la construcció d’habitatges per a esportistes. “Després s’haurien convertit en pisos socials, ja que se’n detecta una mancança important al Pirineu”, afirma, tot i reconèixer que encara no s’havia arribat al detall d’aquesta i altres iniciatives. En el cas d’aquest territori, la vinculació amb els Jocs Olímpics no és nova, ja que el territori ja va poder viure en primera persona el ressò d’aquest esdeveniment esportiu quan va donar cabuda a les proves de piragüisme d’eslàlom de Barcelona 92 al parc del Segre de la seu d’Urgell, construït per a l’ocasió.
L’alcalde de Ripoll, Jordi Munell (Junts), afirma que la decisió de no presentar la candidatura olímpica “és un greuge més de l’Estat, que es mou per pressions polítiques”, i aposta perquè Catalunya presenti un projecte en solitari. Les comarques del Prepirineu, com les del Berguedà i el Solsonès, han lluitat en els darrers anys perquè se’ls tingui en compte a l’hora de prendre decisions al voltant dels Jocs d’hivern.
El president del Consell Comarcal del Berguedà i alcalde de Guardiola, Josep Lara (Junts), hi afegeix que “era un bon projecte, perquè no plantejava la construcció de grans equipaments esportius, sinó la millora dels que hi ha”, i indica que hauria servit, més enllà de les millores en les estacions d’esquí, per fer realitat el tan reivindicat desdoblament de l’eix del Llobregat en el tram nord del Berguedà, fins al túnel del Cadí. “Els Jocs eren un desencadenant per dur-ho a terme. Ara espero que algun dia ho facin. Cada cap de setmana hi ha moltes retencions, però a la vegada és important per a la gent de la zona del Berguedà, que molt sovint va a Barcelona”, hi afegeix.
Des de l’àmbit empresarial, també esperaven que els Jocs d’hivern servissin per millorar les infraestructures. Francesc Armengol, president de l’associació Empresariat Cerdanya, està decebut i queixós, perquè és un ferm defensor de l’esdeveniment esportiu, i hi afegeix que s’hauria pogut millorar la línia R3 de Rodalies fins a Puigcerdà, un trajecte que triga més de tres hores a arribar a Barcelona. A part, indica que els Jocs haurien dinamitzat la indústria, a banda de “proporcionar a la comarca perfils de treballadors més especialitzats i professionalitzats”. Ara, però, els Jocs d’hivern han quedat com aquella oportunitat perduda per a polítics i empresaris, que hauria ajudat a promocionar el Pirineu com una destinació amb un segell de qualitat.